Hermínia Grau i Aymà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHermínia Grau i Aymà
Biografia
Naixement (es) Hermínia Grau Aymà
1897
Barcelona
Mort 1982 (84/85 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Traductora i historiadora
Modifica les dades a Wikidata

Hermínia Grau Aymà (Barcelona, 1897 - Barcelona, 1982) fou una historiadora i traductora catalana.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda en un ambient lliurepensador de Gràcia amb família originària de Valls, Hermínia tenia una germana gran, Raquel, una de les primeres dones llicenciades en medicina, morta molt jove el 1922.

Hermínia Grau estudià història amb Joan Petit. Cap el 1917 va conèixer Miquel Ferrà i Juan, que la introduiria al seu cercle d'amistats entre les quals hi havia el polític i escriptor Lluís Nicolau i d'Olwer i el que posteriorment, l'any 1923, esdevindria el seu marit, Agustí Duran i Sanpere i amb qui tindria tres filles: Núria, Roser i Eulàlia Duran Grau.[2]

La família es trasllada, amb l'esclat de la Guerra Civil el 1936, a Viladrau per marxar posteriorment a Suïssa el 1938, on Hermínia es retrobarà amb Lluís Nicolau d'Olwer. A finals de 1938 es trasllada a París per ser intervinguda quirúrgicament el 1939 mentre el seu marit era capturat pels nacionals i acusat d'espionatge a favor de la República. Tot i això, gràcies a la intervenció de mossèn Josep Sanabre, la família es retroba l'octubre de 1939.[2]

Obra[modifica]

S'encarregà d'un bon grapat d'entrades sobre música de l'Enciclopèdia Catalana. A partir dels anys seixanta es lliurà a l'art de la traducció i traslladà, per a la col·lecció Blanquerna d’Edicions 62, obres de temàtica religiosa. Entre altres textos rellevants, girà Maria, mare del Senyor, figura de l'Església, de Max Thurian; En espera de Déu, de Simone Weil; Ningú no és una illa, de Thomas Merton; i L'esdevenidor de l'home, de Pierre Teilhard de Chardin.[1]

El 1967 portà a la llengua catalana un diccionari de la música, punt de partida terminològica per a molts professionals de la llengua. El 1968 arribà a les nostres llibreries, amb dues dècades de retard, la versió catalana d’El segon sexe, de Simone de Beauvoir, a proposta de Maria Aurèlia Capmany, que en redactà el pròleg. En foren les traductores Hermínia Grau i Carme Vilaginés. Grau n'enllestí la primera part, Vilaginés la segona.[1]

El 2009 la col·lecció Capsa de Pandora d'Eumo Editorial, de la Universitat de Vic, ha reeditat una selecció de textos d'El segon sexe, de Beauvoir, amb la traducció de Grau i Vilaginés. Marta Segarra n'ha redactat la introducció. Val a dir que la traducció de Grau i Vilaginés ha estat elogiada per rigorosa i perquè és plenament vigent i actual, tant pel que fa al llenguatge comi pel que fa a les característiques construccions beauvorianes. Finalment, entre 1977 i 1978, traduí els dos volums de Barcelona 1380-1462: un centre econòmic en època de crisi de la historiadora francesa Claude Carrère.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari biogràfic de dones. «Hermínia Grau Aymà». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Pessarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna. (en català). Ediciones Destino, S.A., 2006, p. 124-132. ISBN 9788497100854.