Hernán Gamboa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHernán Gamboa
Hernan Gamboa, 2006.jpg
Biografia
Naixement 18 juny 1946
San Tomé, Venezuela Tradueix
Mort 10 gener 2016 (69 anys)
Buenos Aires
Activitat
Ocupació Compositor, músic i arreglista
Modifica dades a Wikidata

Hernán José Gamboa Alexis (San Tomé, Estat Anzoátegui, Veneçuela, 18 de juny de 1946 - Buenos Aires, Argentina, 10 de gener de 2016), més conegut com a Hernán Gamboa,[1] va ser un cantant, músic i arranjador veneçolà, un dels fundadors de l'agrupació Serenata Guayanesa i exponent de l'execució del quatre veneçolà.

Trets biogràfics[modifica]

Hernán José Gamboa Alexis va ser el primer dels set fills del matrimoni del cantant, músic i compositor Carmito Gamboa Almeida i Carmen Alexis de Gamboa.[2] A causa de les seves primerenques inclinacions musicals en la infantesa va iniciar els seus estudis de música amb el seu pare, Carmito Gamboa, qui li va ensenyar a tocar el quatre veneçolà, la guitarra i altres instruments d'entenimentada especialitzant-se en el primer d'ells en iniciar-se la seva carrera professional. Així va crear una tècnica especial d'execució anomenada rascapunteig, que consisteix en la combinació d'una tècnica del quatre, anomenada charrasqueo i una tècnica de guitarra, anomenada punteig.[3]

El 1970 va fundar, al costat dels seus amics i col·legues Mauricio Castro Rodríguez i els germans Iván i César Pérez Rossi, l'agrupació musical "Serenata Guayanesa", en la que va ser arranjador, cantant i primer cuatrista.[4] En 1971, amb els seus companys de l'agrupació que àdhuc mancava de nom acompanya al seu pare, Carmito Gamboa en el disc "Serenata Guayanesa" editat per la Governació de l'Estat Bolívar per la Fira de l'Orinoco d'aquest any. Després d'una presentació al llavors canal privat de televisió Cadena Veneçolana de Televisió, el grup va assumir el nom pel qual se li coneix i va signar el seu primer contracte discogràfic amb l'empresa discogràfica veneçolana El Palau de la Música.

En 1977, sense renunciar al grup, signa contracte amb l'empresa discogràfica veneçolana, ja desapareguda, PROMUS per realitzar el seu primer disc com a solista, titulat "El Cuatro de Venezuela", presentat a l'agost d'aquest any i assumint en endavant el títol del disc com a pseudònim artístic. Durant aquest temps, en les pauses de les activitats del grup, fa classes de biologia i química a estudiants de batxillerat[5] No obstant això, en 1983, després de l'enregistrament del disc "Cantemos con los niños", es van presentar diferències entre Gamboa i els seus companys,[6] el que va fer que renunciés i es dediqués a la seva carrera com a solista, de vegades com a cantant i d'altres, com a músic.

A causa de la distròfia muscular que va patir fins a la mort el seu fill Rodrigo Gamboa Díaz[7] i buscant un diagnòstic clar i un tractament que funcionés, es va mudar als Estats Units en 1992, on va aconseguir que el tractessin de manera satisfactòria. Es va quedar a la ciutat nord-americana de Miami com a Agregat Cultural del Consolat de Veneçuela durant sis anys, càrrec pel qual va ser designat pel president de l'època, Rafael Caldera.[8] Posteriorment, l'any 2010, abandona els Estats Units i es radica a la capital de Buenos Aires, Argentina, on continuaria la seva vida familiar i les seves activitats artístiques fins a la mort, viatjant ocasionalment al seu país per presentar els seus treballs discogràfics més recents.

El 2 d'agost de 2015, va morir víctima del càncer de pàncrees la seva esposa María Dácil Díaz[6] la qual cosa va afectar sentimentalment al músic en els seus últims mesos de vida.

Defunció[modifica]

Va morir el 10 de gener de l'any 2016, abans de morir la seva esposa, se li va diagnosticar càncer pulmonar,[6][9] malaltia de la qual va morir. Va disposar, com a última voluntat que les seves restes fossin incinerades i enviades a Veneçuela.[10]

Nominacions[modifica]

Va ser nominat al Grammy Llatí per tres discos: El mundo en cuatro cuerdas, Serenatas en contrapuntos i La Fiesta, encara que no va guanyar aquest guardó.[11]

Discografia[modifica]

Amb "Serenata Guayanesa"[modifica]

Any de publicació Títol Discogràfica
1971 Serenata Guayanesa[NOTA 1] Gobernación del Estado Bolívar (Veneçuela)
1972 Serenata Guayanesa El Palacio de la Música (Veneçuela)
1973 Serenata Guayanesa, Volumen 2 El Palacio de la Música (Veneçuela)
1975 Serenata Guayanesa, Volumen 3 El Palacio de la Música (Veneçuela)
1978 Serenata Guayanesa, Volumen 4 El Palacio de la Música (Veneçuela)
1978 Aguinaldos populares venezolanos (Volumen 5) El Palacio de la Música (Veneçuela)
1979 Serenata Guayanesa, Volumen 6 El Palacio de la Música (Veneçuela)
1981 Presencia viva de la Navidad (Volumen 7) Sonográfica (Veneçuela)
1981 10 años de éxitos EMI-Rodven (Veneçuela)
1982 Serenata Guayanesa, Volumen 8: Cantemos con los niños Sonográfica (Veneçuela)

Com a solista[modifica]

Any de publicació Títol Discogràfica
1977 El Cuatro de Veneçuela[NOTA 2] PROMUS (Veneçuela)
1979 El Cuatro de Veneçuela, Volumen 2 El Palacio de la Música (Veneçuela)
1981 Hernán Gamboa y nuestros cuentos infantiles Sonográfica (Veneçuela)
1982 Hernán Gamboa canta a nuestros poetas[NOTA 3] Sonográfica (Veneçuela)
1982 Evocación[NOTA 4] Sonográfica (Veneçuela)
1984 Dicen que soy trovador Sonográfica (Veneçuela)
1986 Charango y Cuatro[NOTA 5] Polydor-Philips (Argentina)
1993 El mundo en cuatro cuerdas Sonográfica (Veneçuela)
2001 Para el mundo[NOTA 6] Ministerio de Relaciones Exteriores (Veneçuela)
2003 Valses venezolanos Pattaya Discos (Argentina)
2004 Sentir de América Pattaya Discos (Argentina)
2005 Raíces y motivos[NOTA 7] AVR (Veneçuela)
2005 Veneçuela linda Pattaya Discos (Argentina)
2006 Sentir de mi tierra Pattaya Discos (Argentina)
2006 Tangos en 3 X 4[NOTA 8] Pattaya Discos (Argentina)
2006 Juglaría Reyes
2006 Serenatas en contrapuntos Pattaya Discos (Argentina)
2007 La fiesta Union Music Group
2007 Mis aguinaldos Pattaya Discos (Argentina)
2008 For the world Pimienta Records
2008 Los cantos que cantamos Pattaya Discos (Argentina)
2008 Mis joropos Pattaya Discos (Argentina)
2010 Joropotango[NOTA 9] Suramusic (Argentina)
2011 Uniendo mundos Pattaya Discos (Argentina)
2011 Herencia de trovadores[NOTA 10] AVR (Veneçuela)

Reedicions i Compilacions[modifica]

Año de publicación Título Discográfica
1988 Canta a nuestros poetas[NOTA 11] MasterCard (Veneçuela)
1998 Evocación[NOTA 12] Sonográfica (Veneçuela)
2007 Hernán Gamboa: De Colección[NOTA 13] Anes Records/Promus (Veneçuela)
2008 Música Popular Y Folclórica Venezolana[NOTA 14] Producciones Palacio PR (Veneçuela)

Notes i referències[modifica]

  1. Disc de Carmito Gamboa, pare de l'artista, editat amb motiu de la Fira de l'Orinoco d'aquell any. En aquell moment, el conjunt no tenia nom.
  2. Primer disc com a solista sense separar-se del grup "Serenata Guayanesa".
  3. Conté musicalitzacions de poemes d'autors veneçolans.
  4. Primer i únic disc de l'artista amb arrengaments orquestrals de cordes.
  5. Amb la col·laboració de l'executiu del Charango, Jaime Torres.
  6. Edició no comercial.
  7. Amb el també quadrista i cantant Juan Carlos Salazar.
  8. Disc de tangos realitzat juntament amb el violinista uruguaià Federico Britos.
  9. Compilació de temes composts en diversos gèneres musicals d'Argentina i Veneçuela.
  10. Disc gravat a duo juntament al seu fill Hernán José.
  11. Reedició analògica de la cinta mestra del LP homònim.
  12. Digitalització de la cinta mestra del LP del mateix nom de 1982.
  13. Reedició digital de Anes Records i PROMUS de la cinta de "El Cuatro de Venezuela" de 1977.
  14. Digitalització de las cintes mestres dels 6 primers discos de Serenata Guayanesa en els quals va participar Hernán Gamboa
  1. Hernández G., Ana María. «El cuatro pierde un cultor: falleció Hernán Gamboa». El Universal, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  2. «Murió Hernán Gamboa». C.A. Últimas Noticias, 10-01-2016 [Consulta: 11 gener 2016].
  3. «Hernán Gamboa - Quatre Veneçolà». Música de Venezuela, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  4. «Hernán Gamboa - Cuatro Venezolano». veinteminutos. [Consulta: 11 gener 2016].
  5. «Notas de contraportada del disco "El Cuatro de Venezuela"». Falta indicar la publicació. PROMUS, Agost 1977 [Consulta: 11 gener 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 Siverio, Ramsés Ulisses «Hernán Gamboa: el guayanés que entronizó el cuatro en el mundo». Correo del Caroní, 10-01-2016 [Consulta: 11 gener 2016].
  7. «Murió Rodrigo Gamboa, hijo de Hernán y Dácil». , 26-03-2011 [Consulta: 11 gener 2016].
  8. Espinosa, María Elisa. «El cuatro de Venezuela se afina en Miami». El Universal. [Consulta: 11 gener 2016].
  9. Fernández, María Gabriela «"El cuatro de Venezuela" llora calipsos». El Universal, 11-01-2016 [Consulta: 11 gener 2016].
  10. Fernández, Américo. «La música y la poesía dicen adiós a Hernán Gamboa, ‘el cuatro de Venezuela’». Correo del Caroní, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  11. Martínez, Marienne. «Murió el músico y compositor Hernán Gamboa, “el cuatro de Venezuela”». El Universal, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]