Hesicasme

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Principals comunions Ortodòxia Ortodòxia oriental (copta, Tewahedo Ortodox - etíop i eritreu -, armènia, Cilícia, siríaca, índia) Catolicisme oriental (ucraïnesa, siro-malabar, maronita, melquita, armènia, caldea, siro-malankara, rutena, hongaresa, eslovaca, siríaca, copta, eritrea, romanesa, etíop, italo-albanesa, serbo-croata, russa, macedònia, albanesa, belarussa, búlgara, grega, altres) Església d'Orient (assíria i antiga)
Comunions independents Vells creients Cristianisme espiritual rus
Protestantisme oriental Església Evangèlica Armènia Església Evangèlica Assíria Església Pentecostal Assíria Església Oriental dels Creients (Índia) Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca Església Evangèlica Baptista de Geòrgia Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil) Església Evangèlica de Romania Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia Església Evangèlica Ortodoxa Església Protestant Evangèlica de Kosovo Església Siríaca de Mar Thoma P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea Església Evangèlica Russa Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia Confraria de Sant Valentí Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals alexandrí copte ge'ez antioquè siríac occidental malankar armeni bizantí siríac oriental malabar Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals arianisme nestorianisme monofisisme miafisisme diofisisme Henòtic cesaropapisme Tres Capítols monoenergisme monotelisme dioenergisme diotelisme iconoclàsia Filioque paulicianisme bogomilisme hesicasme Protestantisme oriental
Tradicions grega melquita russa siríaca
Altres aspectes Cristologia História del Cristianisme oriental Litúrgia divina Misticisme cristià Monasticisme Índex d'articles relacionats Cristianisme occidental
Portal del Cristianisme

Hesicasme (grec antic: ἡσυχασμός, hesikhasmós, de ἡσυχία, hesikhia, ‘quietud, descans, tranquil·litat, silenci’) és un corrent espiritual de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), la doctrina i la pràctica (grec antic: ἡσυχάζω, hesikhazo: ‘per mantenir la quietud’) de la qual foren establertes a partir de segle iv pels monjos anomenats pares del desert, i difoses àmpliament al mont Atos durant el segle xiv. Dos dels majors representants d'aquest corrent foren Gregori Palamàs i Gregori del Sinaí. La instrucció hesicasta es basa en la quietud interior com a representació del camí de l'ésser humà cap a Déu, a través de l'exercici de la pregària del cor i la disciplina ascètica del cos.

Pràctica

Amb alguna raó s'ha qualificat l'hesicasme com una pràctica que manté semblances amb l'Orient, és més, molt probablement hagin existit influxos provinents de l'Índia; tot i que alguns sostenen que la influència pogué ser a la inversa; la part central de la doctrina es basa en una re-unió amb la deïtat i per això es dona un conjunt de pràctiques fisiològiques i psicològiques; per exemple mantenir la immobilitat física i psíquica (per a això el més comú era mirar-se fixament el propi melic) mentre es recitava incessantment l'anomenada "pregària a Jesús" o "pregària del cor", la qual consisteix en una reiteració d'una mateixa frase segons el ritme relaxat de la respiració. Pel que deien els practicants de l'hesicasme, la unió mística i l'ilapse se'ls manifestava com una llum semblant a aquella que envoltà Crist al mont Tabor.

Vegeu també

• Relats sincers d'un pelegrí rus al seu pare espiritual