Hexafluoroplatinat de xenó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicHexafluoroplatinat de xenó
Substància química compost químic
Estructura química
Fórmula química XePtF₆
Modifica les dades a Wikidata

L'hexafluoroplatinat de xenó és un compost químic produït per la reacció química entre l'hexafluorur de platí i el xenó, fet que demostra que la reactivitat química dels gases nobles és baixa però no nul·la. Aquest experiment va ser realitzat per Neil Bartlett a la Universitat de la Colúmbia Britànica, que va formular el producte com "Xe+ (PtF6)-", si bé treballs posterior suggereixen que el producte obtingut per Berlett va ser probablement una barreja i en realitat no contenia aquesta sal específica.

Preparació[modifica]

L'hexafluoroplatinat de xenó es prepara a partir de dissolucions gasoses de xenó i d'hexafluorur de platí (PtF6) en hexafluorur de sofre, SF6. Els reactius es van combinar a 77 K i es van escalfar lentament, per permetre una reacció controlada.

Estructura[modifica]

L'estructura de l'hexafluoroplatinat de xenó no és probable que sigui Xe+ (PtF6)-. El problema principal amb aquesta formulació és l' "Xe+", que seria un radical que tenderia a dimeritzar-se, o enllaçar-se a un àtom de F per donar XeF+. Per tant, Bartlett va descobrir que el xenó pateix reaccions químiques, però la naturalesa del seu producte inicial color groc mostassa és complexa.[1] Treballs posteriors indiquen que el producte de Bartlett probablement contenia [XeF+] [PtF6]-, [XeF+] [Pt2F11]- i [Xe2F3+][ PtF6-].[2] El "compost" és una sal, que consisteix en un complex octaèdric aniònic de fluorur de platí i diversos cations xenó.[3]

S'ha proposat que el fluorur de platí forma una xarxa de polímers carregada negativament amb cations xenó, fluorur de xenó en els intersticis. Una preparació de "XePtF6" en dissolució d'àcid fluorhídric, HF, dóna lloc a un sòlid que s'ha caracteritzat com una xarxa de polímers [PtF5-]n, associats amb XeF+. Aquest resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per a l'hexafluoroplatinat de xenó.[1]

Història[modifica]

El 1962, Neil Bartlett va descobrir que una barreja d'hexafluorur de platí gasós i oxigen formava un sòlid vermell.[4][5] El compost sòlid de color vermell va resultar ser dioxigenil hexafluoroplatinat, O2+ [PtF6]-. Bartlett va advertir que l'energia d'ionització de l'O2 (1175 kJ·mol-1) estava molt a prop de l'energia de la ionització del Xe (1170 kJ·mol-1). Llavors va demanar als seus col·legues que li proporcionessin una mica de xenó "perquè pogués provar algunes reaccions",[6] així doncs va establir que de fet el xenó reacciona amb el PtF6. Tot i que, com s'ha mencionat anteriorment, el producte va ser probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett va ser la primera prova que es podien preparar compostos a partir d'un gas noble. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a difluorur de xenó, XeF2; tetrafluoruro de xenón, XeF4; i hexafluorur de xenó, XeF6.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000).
  2. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001.
  3. The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."
  4. Bartlett, N. (June 1962).
  5. Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962).
  6. Clugston, Michael; Rosalind, Flemming (2000).