Vés al contingut

Hibridisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Trets biològics (fenotípics) del pèsol amb què Gregor Mendel va experimentar atès que presenten parells clarament diferenciables: color i rugositat del pèsol i de la beina, color i posició de la flor i llargada de la tija.[1]

En genètica i biologia comparada, l'hibridisme és conjunt de caràcters contraposats que presenten dos individus d'una mateixa espècie en l'encreuament biològic.[2] Fa referència, doncs, als tipus d'unió entre races que són diferents en un o més parells d'al·lels —és a dir, que tenen variants d'un mateix gen.[3][4]

Aquest concepte és una de les bases fonamentals en les lleis de la genètica mendeliana i que ha aportat als estudis biològics les nocions bàsiques de la genètica moderna.[5][6] Segons el nombre de parells d'al·lels diferenciats, l'hibridisme rep diferents nomenclatures: mono-, di-, tri-, tetra- i polihibridisme.[4][7]

Tipus d'hibridisme

[modifica]

Aquella unió entre dues races que només es diferencien en un sol tret al·lelomòrfic (un parell d'al·lels) rep el nom de monohibridisme.[3] Per altra banda, el dihibridisme és l'encreuament entre dos individus d'una espècie que tenen dos gens dial·lèlics no lligats i la posterior segregació mendeliana que se'n genera.[4][5] Quan les races difereixen en tres, quatre o més caràcters rep el nom de trihibridisme, tetrahibridisme i polihibridisme, respectivament.[7]

A tall d'exemple, en un cas de dihibridisme els individus descendents de l'encreuament (primera generació filial, F1) proporcionaran 4 gàmetes diferents de cada sexe, corresponents a totes les combinacions possibles entre caràcters. La segona generació filial (F2), en conseqüència, mostrarà 16 possibilitats diferents.[8] I en un cas de tetrahibridisme, en proporcionaran 16 a la F1 i fins a un total de 256 a la F2.[9]

Referències

[modifica]
  1. Miko, Ilona «Gregor Mendel and the Principles of Inheritance» (en anglès). Nature Education, vol. 1, núm. 1, 2008, pàg. 134.
  2. Cornejo García et al., 2006, p. 153.
  3. 3,0 3,1 «Hibridisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 Murialdo, 2019.
  5. 5,0 5,1 Bauer, Julius «Les Lleis mendelianes». Treballs de la Societat Catalana de Biologia. Institut d'Estudis Catalans, 1931, pàg. 147-165.
  6. Lajara i García, 2009, p. 137.
  7. 7,0 7,1 «Hibridisme - Diccionari General de Ciències i Tecnologia». Terminologia de Ciències i Tecnologia. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 maig 2020].
  8. Alasia, 2018.
  9. Comas, 1957, p. 122.

Bibliografia

[modifica]
  • Alasia, G. Teich. La enciclopedia del pastor alemán (en castellà). Parkstone International, 2018. ISBN 9781644615690. 
  • Comas, Juan. Manual de antropología física (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 1957 (Sección de obras de antropología). 
  • Cornejo García, Jesús; Verónica Rosales, Pedro; Gauna Flores, Perla; Esteban Rubio, Celina. Biología 2 (en castellà). Zapopan: Ediciones Umbral, 2006. ISBN 9789709758146. 
  • Lajara i García, Mercè Montserrat. La imatge de l'home i el genoma humà: una anàlisi des del pensament de Hans Jonas. L'Abadia de Montserrat, 2009 (Scripta et documenta: Abadía de Montserrat; 85). ISBN 9788498831955. 
  • Murialdo, Raquel. Biología humana (en castellà). Editorial Brujas, 2019. ISBN 9789875919471.