Hidròxid de coure(II)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hidròxid de coure)
Infotaula de compost químicHidròxid de coure(II)

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular96,935077 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCuH₂O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[OH-].[OH-].[Cu+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata


L'hidròxid de coure(II) és l'hidròxid del metall coure amb fórmula química Cu(OH)₂. L’hidròxid de coure(II) és de color blau pàl·lid i un sòlid gelatinós.

Història[modifica]

Aquest hidròxid es coneix des de l’antiguitat, fa uns 5.000 anys aC. però probablement els alquimistes van ser els primers a fabricar-lo.[1] Això es va fer fàcilment mesclant solucions de lleixiu (hidròxids de sodi o de potassi) amb sulfat de coure(II), que s’nomenava vitriol blau.

Ja als segles XVII i XVIII se’n produïa a escala industrial per a ser usat en pigments com el blau verditier i el verd Bremen.[2]

Presència a la natura[modifica]

L’hidròxid de coure(II) es troba en diferents minerals de coure, de manera més notable en l'azurita, malaquita, antlerita, i brochantita. L’hidròxid de coure(II) rarament es troba en un mineral sense combinar perquè lentament reacciona amb el diòxid de carboni de l’aire per formar carbonat de coure(II) bàsic.

Síntesi[modifica]

Es pot fer hidròxid de coure(II) afegint una petita quantitat d’hidròxid de sodi a una solució diluïda de sulfat de coure(II), CuSO₄ • 5H₂O. Un producte més pur s’obté afegint clorur d’amoni a la solució.[3] Alternativament es pot fer hidròxid de coure per electròlisi de l’aigua que contingui un electròlit com hidrogenarbonat de sodi.

La pàtina del bronze i altres aliatges de coure és una mescla 1:1 d’hidròxid de coure(II), Cu(OH)₂, i carbonat de coure(II) CuCO₃."[4]

2 Cu (s) + H₂O (g) + CO₂ (g) + O₂ (g) → Cu(OH)₂ (s) + CuCO₃ (s)

Usos[modifica]

Com a fungicida i nematicida.[5] També com colorant de la ceràmica.

S’usa com a reactiu en laboratori com a catalitzador i agent oxidant.

Barrejat amb làtex s’ha fet servir per controlar i millorar el creixement de les arrels de les plantes en testos.[6]

Referències[modifica]

  1. Roscoe, H. E., & Schorlemmer, C. (1879). A Treatise on Chemistry 2nd Ed, Vol 2, Part 2. MacMillan & Co. (p 498).
  2. Paquette, Leo A. (1995). Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 8 Volume Set. Wiley. ISBN 0-471-93623-5.

Notes[modifica]

  1. ↑ Richard Cowen, Essays on Geology, History, and People, Chapter 3: "Fire and Metals: Copper" Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine..
  2. ↑ Tony Johansen, Historic Artist's Pigments Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine.. PaintMaking.com. 2006.
  3. ↑ Y. Cudennec, A. Lecerf «The transformation of Cu(OH)2 into CuO, revisited». Solid State Sciences, 5, 2003, pàg. 1471–1474. DOI: 10.1016/j.solidstatesciences.2003.09.009.
  4. ↑ Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 331)"
  5. ↑ Bordeaux Mixture. UC IPM online. 2007.
  6. ↑ "SePRO Corporation" Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine..

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròxid de coure(II)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidròxid_de_coure(II)&oldid=33365944»