Història del disseny gràfic
 |
Aquest article està inacabat. S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:història del disseny gràfic - Escola Massana. L'usuari Kowalskyn és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: maig 2025. |
La Història del disseny gràfic té la seva gènesi en l'art parietal prehistòric si bé la disciplina no es funda com a tal en la revolució industrial. Es tracta d'una disciplina molt vinculada a la comunicació, la publicitat, el packaging, la història de l'art, entre d'altres. És per això que el disseny gràfic beu de les disciplines culturals del seu context.
Orígens[modifica]
Els inicis de la comunicació visual[modifica]
Invenció de l'escriptura[modifica]
(veure història de l'escriptura)
La invenció de l'escriptura és una fita clau en la història de la humanitat que va tenir lloc fa uns 5.000 anys a diferents llocs del món. Un dels sistemes d'escriptura més antics és l'escriptura cuneïforme, que es va desenvolupar a Mesopotàmia al voltant del 3400 aC. Aquesta forma d'escriptura utilitzava caràcters en forma de falques gravats en tauletes d'argila i s'utilitzava principalment per a registres comercials, administratius i religiosos en civilitzacions com la sumèria, l'acàdia i la babilònica.[1]
D'altra banda, a l'antic Egipte, es va desenvolupar el primer alfabet, l'escriptura jeroglífica al voltant del 3100 aC. Aquesta escriptura utilitzava símbols pictogràfics i s'usava en monuments, temples i tombes per a inscripcions de caràcter cerimonial i religiós.
A la Xina, es va desenvolupar l'escriptura xinesa antiga al voltant del 1200 aC, basada en caràcters ideogràfics que representaven idees o conceptes en lloc de sons, cosa que la fa única en comparació amb altres sistemes d'escriptura.[2]
A Europa destaquen les escriptures gregues i romanes. Cap al segle viii aC els grecs van incorporar l'alfabet fenici i el van adaptar al seu llenguatge. Posteriorment, el grec es va convertir en la font de totes les formes d'escriptura modernes a Europa. En l'alfabet llatí romà es poden observar intencions estètiques amb una morfologia similar a la que coneixem avui dia, especialment a la que rep el nom d'Epigràfica o lapidària. Es valora la bellesa del disseny, la relació de forma i proporció entre lletres, l'alineació, la interlinea i la composició del bloc de text. El que configura els fonaments del disseny tipogràfic posterior.[3]
Aquests són només dels primers sistemes d'escriptura que van sorgir a diferents regions del món, marcant l'inici d'una era en què la comunicació humana va transcendir les limitacions de l'oralitat i va permetre la preservació i la transmissió del coneixement a través del temps.[4]
Alfabets actuals[modifica]
Avui día, la majoria dels alfabets que utilitzem actualment es van inspirar en el disseny de l'escriptura egipcia de l'edat de bronze mitjana. Areu del món s'han anat constituint diferents alfabets com a manera d'expressió cultural.
Alfabet grec[modifica]
És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus. Com que es l'origen de l'abecedari llatí, tota l'escriptura europea prové d'aquest i comparteixen la forma de les seves lletres. Els grecs van adaptar el primer alfabet complert i pràcticament cada vocal consonant correspon a un símbol diferent.
Alfabet hebreu[modifica]
Aquest alfabet és conegut acadèmicament com escriptura quadrada. És un alfabet de tipus abjat (és a dir, un sistema on les les vocals no están representades). L'escriptura es va de dreta esquerra, les lletres no tenen una forma majúscula i algunes poques d'elles canvien de forma d'acord amb la seva posició. Existeix una forma d'impremta i una de cursiva. Té moltes similitud amb l'alfabet àrab perque els dos derivan de l'alfabet arameu que prové de l'antic alfabet fenici.
Alfabet ciríl·lic[modifica]
Aquest és utilitzat per algunes llengues eslaves així com per altre Russes. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i té una de les grafies més originals ja que alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de la secció àurea. Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els mitjans científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO. El desenvolupament de la tipografia ciríl·lica va passar directament de l'època medieval al barroc tardà, sense una etapa renaixentista, com a la resta d'Europa occidental. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltes icones— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents.
Alfabet llatí[modifica]
En l'ús modern, l'expressió alfabet llatí és usada per a qualsevol derivació directa de l'alfabet utilitzat pels romans. L'alfabet actual de base es forma per 26 lletres: les 23 lletres llatines originals i altres tres (J, V W) afegides al segle xv així com les seves corresponents minúscules. A l'època colonial l'alfabet es va estendre per tot el món i va ser adaptat per moltes llengues que anteriorment no tenien forma escrita. Va ser distribuït per tota Amèrica, Àfrica, Oceania i Àsia seguint l'estela de lèxtensió de l'idioma castellà, el portuguès, l'anglès, el francès i el neerlandès.
Manuscrits medievals[modifica]
Invenció de la imprenta[modifica]
Va ser creada per Johannes Gutenberg a la dècada de 1440 a Alemanya. Gutenberg va combinar tecnologies existents, com ara la premsa de vi i la impressió amb blocs de fusta, per crear un sistema de tipus mòbils metàl·lics. Això va permetre la producció ràpida i econòmica de llibres i altres textos, cosa que va revolucionar la difusió del coneixement i va establir les bases per a l'era moderna de la comunicació.
La revolució industrial[modifica]
Tipografia
La revolució industrial va ser un període important en el disseny, que va conduir a la distribució de diversos mitjans com a fullets, panells, revistes i periòdics. El terme "tipografia" no era molt ampli i, en general, es refereix a tipus de dispositius mòbils. Al principi, als editors no els preocupava la variació de títols i informació textual, ja que era el mateix. No obstant això, després de la revolució, l'enfocament es va centrar a transmetre contingut visualment de manera més atractiva, la qual cosa va portar a la creació de nous estils tipogràfics com sans-serif i jònica.[5]
En 1796, el músic alemany Alois Senefelder va inventar la litografia a Munic, marcant el tercer procés d'impressió. Aquest canvi tecnològic va conduir a un canvi conceptual significatiu a Anglaterra durant la revolució industrial. La substitució dels arcaics prenat per enginys mecànics va permetre l'expansió dels formats del paper, permetent la creació de nombrosos tipus nous d'impressions. Això va generar noves expectatives per al tipògraf, que va utilitzar i va abusar d'aquesta tècnica fins a límits sense precedents. L'aplicació de la tipografia es va expandir per a incloure anuncis, catàlegs, publicacions periòdiques i publicitat comercial. En el segle XIX la tipografia també va introduir les fines, negres i supernegras, així com les esmolades o xuclades i les amples. Encara que la creació tipogràfica és la més extensa i variada de la història, no resulta especialment brillant, amb tres famílies genuïnes: Egypt, Ancients, Grotesques o Gòtiques, i English Illiterate.[6]
La invenció de la fotografia
El sorgiment de la fotografia durant la Revolució Industrial va representar un moment crucial a la història de la humanitat. Mitjançant la combinació de l'òptica, la química i la tecnologia, visionaris com Louis Daguerre i William Henry Fox Talbot van aconseguir capturar imatges de forma permanent per primera vegada a la dècada de 1830. Aquest avenç innovador no només va canviar la manera com es registrava el món, sinó que també va obrir noves possibilitats creatives i artístiques. La fotografia es va convertir en una eina invaluable per conservar la història, expressar art i comunicar de manera visual.
Londres i París, capitals del disseny gràfic
Van ser durant molt de temps focus d'innovació i creativitat al món del disseny gràfic, especialment en l'àmbit del cartellisme. A través de les seves vibrants escenes artístiques i culturals, aquestes ciutats han estat bressols de moviments avantguardistes que han deixat una marca a la història del disseny.
A la dècada de 1960, Londres va ser testimoni de l'explosió del cartellisme modern amb Peter Max i Wes Wilson, els seus dissenys psicodèlics van capturar l'essència contracultural de l'època. Aquests cartells, amb colors vibrants i lletres fluides, es van convertir en icones de l'era de l'amor lliure i la revolució juvenil.
Al llarg del segle XX, París va ser el centre de moviments artístics com el Cubisme i el Surrealisme, que van deixar marca en el disseny gràfic. Henri de Tolosa-Lautrec i A.M. Cassandre van revolucionar l'art del cartell amb la seva innovació i capacitat per fusionar art i comunicació.
Modernisme
El cartell és un mitjà de comunicació visual destinat a un públic anònim i heterogeni al carrer. Ha de ser clar en imatge per a transmetre ràpidament un missatge, sent l'originalitat i expressivitat elements clau. La imatge ha de ser atractiva i parlar per si mateixa per a atreure l'atenció de l'espectador. La repetició del cartell en diferents llocs i moments ajuda al fet que el seu missatge es gravi en la memòria del públic.
Els cartells van experimentar un augment de grandària amb el pas del temps, passant d'anuncis interiors petits a grans cartells de carrer. Aquest canvi va obrir noves possibilitats i va coincidir amb l'auge industrial i la transformació de la societat europea en una de consum i competència. A Espanya, Catalunya va liderar la producció cartelística en la dècada dels noranta, mentre que la resta del país mostrava una producció lànguida centrada en fires i festes tradicionals.
En la dècada dels noranta a Barcelona es va desenvolupar el cartell modernista. Encara que una mica ressagat respecte al cartelismo europeu, en 1896 es van presentar els primers cartells moderns a Catalunya. Aquest moviment artístic i publicitari es va basar en esdeveniments com a exposicions de Belles arts i Indústries Artístiques, festes modernistes i la creació d'associacions artístiques. No obstant això, el modernisme català no va ser tan influent com el cartelismo europeu ja establert.
El modernisme es va desenvolupar a Europa des de la dècada de 1880 fins a la Primera Guerra Mundial amb la intenció d'unificar les belles arts i les arts aplicades en un estil universal conegut com Gesamtkunstwerk. Aquest moviment va influenciar la decoració i el disseny de mobles, il·lustracions de llibres i molts altres aspectes de la vida quotidiana. Va sorgir com a resposta al creixement de la industrialització, promovent l'artesania tradicional i els valors col·lectius medievals. William Morris va ser una figura clau en aquest moviment, rebutjant la producció en massa i destacant la importància de l'artesania. El terme "Art Nouveau" va sorgir en 1884 per a descriure a un grup d'artistes reformistes, estenent-se ràpidament per tota Europa. Els modernistes advocaven per la integració de l'art en la vida diària i la fusió de les belles arts amb les arts aplicades en diversos camps com l'arquitectura, la moda i la joieria.
Els cartells de Alphonse Molta exhibeixen elements característics del moviment Art Nouveau, com a formes corbes, asimetria i figura femenina estilitzada. Benvolgut per marques i artistes, es considera precursor del publicista de masses.En 1896, Alphonse Molta va crear Les quatre estacions per a F. Champenois Imprimeur, destacant el seu estil i personificació d'estacions.
Les avantguardes[modifica]
La influencia del art modern
Les dos primeres dècades del segle XX van ser un període de canvi que va alterar radicalment tots els aspectes de la condició humana.La vida social, política, cultural i econòmica va patir una gran pertorbació. En Europa, les monarquies van ser substituïdes per la democràcia, el socialisme i el comunisme. La tecnologia i als avanços científics van transformar el comerç i la indústria. Al transport va patir un canvi radical amb la arribada de l'automòbil (1885) i a l'avió (1903). Al cinema (1896) i la ràdio (1895) pronosticant una nova era de les comunicacions humanes. La matança que va tenir lloc durant la primera de les dues guerres mundials, amb armes destructives que brindava la tecnologia, va alterar les tradicions i les institucions de les civilitzacions occidentals per complet.[7]
A l'art visual del disseny experimentarà una sèrie de revolucions creatives que van qüestionar els valors establerts i les maneres d'organitzar a l'espai, i també el paper de l'art i el disseny de la societat. Molts artistes es van dedicar a estudiar les idees fonamentals del color i la forma, la proposta social i l'expressió de les teories freudianes i els estats emocionals profunds de l'ésser humà. Alguns d'aquests moviments moderns, com el fauvisme, no va afectar el disseny gràfic; en canvi, altres, com el cubisme i el futurisme, el dadaisme i el surrealisme, el suprematisme, el constructivisme i l'expressionisme, van exercir una influència directa en els llenguatges gràfics de la forma i comunicació visual d'aquest segle. L'evolució del disseny gràfic del segle XX guarda una relació estreta amb la pintura, la poesia i l'arquitectura moderna.
Bauhaus
El manifest de la Bauhaus establia la filosofia de la nona escola: l'edifici complet és l'últim objectiu de totes les arts visuals hi va haver un temps en el qual la funció més noble de les belles arts va ser envellir els edificis, ja que eren components indispensables de la gran arquitectura.
La Bauhaus en Weimar
Els anys de la Bauhaus en Weimar (1919-1924) van ser intensament visionaris i es va inspirar en l'expressionisme. La Bauhaus, que el principi es caracteritzava pel desig utòpic de crear una nova societat espiritual, va tractar d'establir una nova unitat d'artistes i artesans per construir pel futur.
Cartellisme polític
El moviment modern als Estats Units
La segona meitat del s. XX[modifica]
Consolidació de l'estil estatunidenc
L'estil tipogràfic internacional
La imatge conceptual
L'Art Conceptual desplaça l'interès de l'obra al procés d'ideació, enriquint el llenguatge artístic. La desmaterialització de l'objecte artístic marca “l'estètica processual”. Les "obres conceptuals" són sistemes oberts que inclouen les accions i els processos de l'artista. L'art conceptual és la culminació de l'estètica processual a l'art contemporani. Es qüestiona la realitat de l'art, centrant-se en la idea i el procés en comptes de l'obra en ella mateixa.
Joseph Kosuth a "La Setena Investigació" (Proposició Un, 1969-70) proposa instruccions analítiques per a l'observació. Victor Burgin (1970-1973) detalla operacions d'observació a textos impresos. Ambdós artistes converteixen l‟observació de l‟art en observació del món. Les seves instruccions generen adaptacions a contextos específics, reprenent el control de la realització mitjançant la interacció entre concepte i context a l'Art Conceptual.
L'Art Conceptual desmaterialitza l'objecte artístic, centrant-se en l'experiència, la idea i el concepte. Aquest moviment, sorgit als anys 60 i 70, qüestiona la necessitat de visualitat en l'art i transforma la relació entre artistes i crítics. Els artistes conceptuals assumeixen rols crítics i teoritzen sobre el seu treball, eliminant la divisió tradicional entre producció i avaluació artística.
El disseny gràfic per països[modifica]
Panoràmica actual
És un moment emocionant per al disseny gràfic a Espanya, ja que el camp continua evolucionant i adaptant-se a les tendències emergents, les influències culturals i els avanços tecnològics. En aquest breu context, explorarem algunes de les tendències actuals, les influències clau i l'impacte de la tecnologia en el panorama del disseny gràfic a Espanya. Aprofundirem en com els dissenyadors estan abraçant el minimalisme, l'ús de la il·lustració digital i la importància de la sostenibilitat, així com les influències culturals i la tecnologia que continuen inspirant i transformant el camp del disseny.
Tendències en el disseny gràfic a Espanya:
1. Minimalisme: Molts dissenyadors estan adoptant un enfocament minimalista, utilitzant espais en blanc, tipografies simples i paletes de colors limitades.
2. Il·lustració Digital: L'ús de la il·lustració digital està en augment, amb dissenyadors que opten per il·lustracions personalitzades i art digital per a projectes de tot tipus.
3. Fonts Personalitzades: El disseny de tipografies personalitzades està guanyant popularitat, donant als projectes un toc únic i distintiu.
4. Ecologia i Sostenibilitat: Hi ha una creixent consciència sobre la sostenibilitat en el disseny gràfic, amb una tendència cap a l'ús de materials reciclats, tints ecològics i disseny eco-friendly.
5. Moviment i Animació: Els dissenyadors estan integrant cada vegada més el moviment i l'animació en els seus treballs, creant experiències interactives i dinàmiques per als usuaris.
Influències en el disseny gràfic a Espanya:
1. Cultura i Tradició: La rica història i cultura d'Espanya segueixen sent una font d'inspiració per als dissenyadors, amb elements com l'art medieval, el modernisme català i el moviment surrealista que influeixen en el disseny contemporani.
2. Tendències Internacionals: Els dissenyadors espanyols estan influïts per les tendències globals en el disseny, absorbint influències de països com els Estats Units, el Regne Unit i Japó.
3. Innovació Tecnològica: Les innovacions tecnològiques continuen impactant el disseny gràfic, amb eines com la realitat augmentada (AR), la intel·ligència artificial (IA) i la impressió 3D que ofereixen noves possibilitats creatives.
Impacte de la Tecnologia en el disseny gràfic a Espanya:
1. Eficiència i Productivitat: Les noves tecnologies han millorat l'eficiència i la productivitat dels dissenyadors, permetent-los treballar de manera més ràpida i eficaç.
2. Accessibilitat: La tecnologia ha fet que el disseny gràfic sigui més accessible per a una àmplia gamma de persones, amb eines com els programes de disseny gràfic en línia i les plataformes de freelance que faciliten l'entrada al camp.
3. Creativitat: Les tecnologies emergents com AR i VR estan ampliant els límits de la creativitat en el disseny gràfic, permetent als dissenyadors crear experiències immersives i interactives per als seus clients i audiències.
Aquestes són només algunes de les tendències, influències i impactes de la tecnologia en el disseny gràfic a Espanya, i segurament hi ha molts altres factors en joc.
Els dissenyadors gràfics més destacats actualment:
Javier Jaén: (Barcelona) va estudiar Disseny Gràfic i Belles Arts a Barcelona, Nova York i Budapest. Els seus treballs se centren en el fotomuntatge i la il·lustració editorial, portades de llibres i de premsa i comunicació publicitària relacionada amb esdeveniments. Treballa visualment el llenguatge simbòlic, des de la doble lectura dels elements i la suma de conceptes.
Laura meseguer: (Barcelona) és dissenyadora gràfica i tipògrafa, té fins i tot el seu propi catàleg de tipografies comercialitzant-ne algunes. Està especialitzada en el disseny de lletres i lettering per a marques, i és ni més ni menys que una referent de la cultura tipogràfica a Espanya, i és a més docent en diverses escoles de disseny
Isidro Ferrer: (Madrid) és un il·lustrador i dissenyador gràfic que va estudiar art dramàtic i el va portar a orientar la seva trajectòria professional a la creació gràfica i destaca per treballar amb elements artesanals en els seus dissenys, construeix objectes i treballa els conceptes creatius, literalment, a mà. També treballa la il·lustració conceptual unint conceptes en formes cohesionades. Té el Premi Nacional de Disseny el 2002 i és un exemple que quan un concepte és potent, és igual si és imperfecte o fet a mà.
Pati Nuñez: (Girona) és dissenyadora gràfica especialitzada en branding i packaging i la primera dona a guanyar el Premi Nacional de Disseny, el 2007. Combina la seva activitat professional amb la docència i destaca per treballar conceptes visuals potents als envasos, allunyant-se de les recurrències i aportant una elegància màxima als productes.
Alex Trochut: (Barcelona) és un dissenyador gràfic, il·lustrador i tipògraf espanyol, destaca pels seus treballs de lettering i treballar amb grans marques com Nike, Adidas, CocaCola, Peps, Apple… És nét del tipògraf Joan Trochut, amb la qual cosa es nota que en té una bona base i inspiració per jugar amb els tipus i la il·lustració de les pròpies paraules.
Isabel Cabello: (Málaga) és una dissenyadora gràfica especialitzada en Packaging que actualment té el seu estudi Cabello x Mure i se la coneix per ser la gran artista que ha fet un gir al sector de l'oli d'oliva de Jaén, dissenyant marques i envasos plens d'innovació, dissenys elegants i potents i explicar històries relacionades amb els propis productes.
Daniel Gil: (Santander), és un dels pioners del disseny gràfic espanyol del segle XX. És autor de més de 4000 cobertes per a Alianza Editorial i un ambaixador del disseny gràfic dins i fora d'Espanya i destacava pel seu surrealisme en els dissenys, a més dels procediments per elaborar-los, el fotomuntatge, l'ús dels objectius, la intervenció de la tipografia als elements, etc. Així representava el contingut de cada llibre, però no de manera òbvia.
Stefan Sagmeister: (Àustria) és un dissenyador gràfic i tipògraf. La seva carrera ha destacat per la fusió de conceptes artístics i dissenys comercials, cosa que li va permetre treballar amb clients com The Rolling Stones, HBO o el Museu de Guggemheim.
Disseny gràfic associat a tecnologies integrades
La integració de la tecnologia blockchain en el disseny gràfic és una tendència emergent que està transformant la manera com es gestionen i comparteixen els actius digitals. La blockchain ofereix una plataforma segura i transparent per emmagatzemar informació, permetent als dissenyadors protegir la propietat intel·lectual dels seus treballs i verificar la seva autenticitat.
Una de les aplicacions més destacades de la blockchain en el disseny gràfic són els NFTs (Tokens No Fungibles). Els NFTs són representacions digitals úniques d'actius com obres d'art, vídeos i altres creacions visuals, emmagatzemades en la blockchain. A través dels NFTs, els dissenyadors poden crear i vendre obres d'art digital com a actius únics, amb un registre públic i immutable de la seva autenticitat i propietat.
A més de la protecció de la propietat intel·lectual, la tecnologia blockchain també està transformant la manera com es venen i distribueixen els treballs dels dissenyadors. Les plataformes de blockchain permeten als creadors vendre les seves obres directament als consumidors sense la necessitat d'intermediaris, proporcionant una manera eficient i segura de comercialitzar els seus treballs.
Per últim, la blockchain està obrint noves oportunitats en el camp del disseny col·laboratiu i la co-creació. Mitjançant l'ús de contractes intel·ligents i registres descentralitzats, els dissenyadors poden col·laborar en projectes de manera transparent i segura, assegurant que es respectin els drets d'autor i es recompensi a cada part per la seva contribució.
En resum, la integració de la tecnologia blockchain està permetent als dissenyadors protegir la seva propietat intel·lectual, vendre els seus treballs directament als consumidors i col·laborar de manera eficient amb altres professionals del disseny. A mesura que la tecnologia blockchain continua evolucionant, és probable que vegem un augment en les seves aplicacions en el món del disseny gràfic.
Referències[modifica]
- ↑ «Breu història de l'escriptura». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ «Història de l'escriptura Xinesa». Enciclopèdia catalana. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ Satué, Enric. El diseño gráfico: desde los origenes hasta nuestros dias. Reimpr. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 978-84-206-7071-3.
- ↑ Piferrer, Coral; Bullich Corcoy, Inés; Pons Tarranzo, Juan José. «Tipografía. Recursos UOC» (en castellà). Universitat Oberta de Catalunya, 2021. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «Las impresiones en la Revolución Industrial» (en castellà), 03-04-2017. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ «Historia de la escritura y la tipografia: El siglo XIX». [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ Meggs, Philip. Historia del diseño gráfico (en castellano). 2009. España: RM, 2009. ISBN 9788492480081.