Hotel Internacional (Pla de la Boqueria)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Hotel Internacional.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Hotel Internacional
Imatge
Dades
TipusEdifici d'hotel i font Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica: hotel
arquitectura neoclàssica: font Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla, 78-80, Pla Boqueria, 3 i Boqueria, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.3812089°N,2.1735811°E / 41.3812089; 2.1735811
Format perFont del Pla de la Boqueria
Antiga Casa Cotchet-Xancó Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40323 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona939 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Font del Pla de la Boqueria
Identificador1805-1

Bé cultural d'interès local
Antiga Casa Cotchet-Xancó
TipusEstabliment de gran interès
Data2016
Id. IPAC43034 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona4359 Modifica el valor a Wikidata

L'Hotel Internacional (Pla de la Boqueria) és un conjunt arquitectònic situat a la Rambla, el Pla de la Boqueria i el carrer del mateix nom de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció[modifica]

L'hotel és un conjunt de dos edificis. El que té façana a la Rambla és el principal i compta amb una estètica molt més ornamentada que l'altre. A la planta baixa d'aquest edifici destaca l'aparador de fusta de la merceria Antiga Casa J. Xancó Cotchet; els altres tres portals són de pedra amb arc de llinda. Les plantes de pisos són jerarquitzades: el pis principal compta amb grans finestrals que s'obren amb pilars d'influència dòrica cap a una balconada correguda, de llosana de pedra i barana de ferro forjat; els balcons individuals del primer pis s'aixequen sobre mènsules amb decoració vegetal, i entre ells, neixen unes pilastres corínties amb la base molt decorada, que arriben fins a l'entaulament; a sobre del capçal del primer pis hi ha una decoració amb palmeta i, a cadascun dels seus costats, una mènsula, que sosté el balcó del darrer pis, més senzill i petit que l'anterior; les obertures d'aquesta planta presenten un frontó rebaixat decorat amb més motius vegetals.[1]

A la façana del Pla de la Boqueria el tractament de les obertures és diferent, ja que compten amb balustrades de terracota. L'entaulament està format per una cornisa motllurada i recolzada en una sèrie de mènsules. Al capdamunt, hi ha un frontó decorat amb motius vegetals i la paraula «HOTEL» gravada a la pedra, sobre la qual hi ha un relleu amb la data 1894. Aquest frontó és l'únic element en comú que es troba també a l'edifici conjunt, de façana totalment diferent. Aquest darrer compta amb una planta principal i tres pisos i la façana es troba gairebé desproveïda de decoració, si no fos pels dos fusts estriats que actuen com a pilastres que van del primer pis a l'últim i contrasten amb el color vermellós de la paret.[1]

A la façna que mira al Pla de la Boqueria s'obre una gran fornícula amb arc de mig punt adovellat on es localitza una font. Aquesta disposa d'un basament on es localitza la zona de recollida i conducció de l'aigua que surt de les aixetes. Al tram central s'hi localitzen tres planxes de pedra, en cadascuna de les quals hi ha representada una cara humana, abillada amb una corona de llorer i la melena d'un lleó. Aquest cos es remata amb un gran escut localitzat al centre de la composició, exempt i que representa l'escut de Barcelona enquerit amb els atributs d'Hèrcules (la clava i la pell de lleó als peus) com a llegendari fundador de la ciutat.[1]

Història[modifica]

93. Hort, Jardí y Casa de DnJoseph Navarro.
El pla de la Boqueria (1873), obra d'Achille Battistuzzi
Font del Pla de la Boqueria

En aquest indret hi havia la casa del doctor en dret i terratinent Josep Albert Navarro-Mas i Marquet, que el 1783 va demanar permís per a reconstruir una part del mur de contenció de l'hort al carrer de n'Aroles.[3] El 1828, el seu nebot, el notari Josep Fèlix Avellà i Navarro (que adoptà el nom de Josep Fèlix Navarro-Mas i Avellà) va demanar permís per a convertir unes finestres en portes, movent-les de lloc en previsió de la propera construcció de la font.[4]

Aquesta es va realitzar l'any 1830, en substitució d'una anterior que havia estat enderrocada el 1818 juntament amb un pany de la muralla de la Rambla.[1] Originàriament era una construcció de planta baixa, coronada per una balustrada i una terrassa[1] al nivell del primer pis de la casa Navarro.

El 1876, el mestre d'obres Antoni Terri[5] va projectar la remunta de dos pisos més sobre els dos ja existents, a més de compartimentar el segon en diverses habitacions.[6] Un cop acabades les obres, s'hi va establir la Fonda Estevet, propietat d'Esteve Llompart. El primer pis es va destinar a restaurant, i els altres tres allotjaven les 50 habitacions amb què comptava l'establiment.[7]

El 21 de desembre del 1883 es va inaugurar la nova Fonda del Porvenir,[8] amb la remunta d'un pis sobre l'antiga terrassa i una nova decoració de les façanes. El 1893, i per encàrrec de Francesc Girató i Cia,[9][10] el mestre d'obres Joan Serra i Jané hi va remuntar dos pisos més.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Hotel Internacional i Font del Pla de la Boqueria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Hotel Internacional (inclou la Font del Pla de la Boqueria)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Joseph Navarro. Doctor en Dret i Ciutadà Honrat. Aroles. Hort. Enderrocar i reconstruir una paret». C.XIV Obreria C-32/1783-99. AHCB, 11-06-1783.
  4. ↑ «Josep Fèlix Navarro Mas i Avellà. Boqueria i Rambla. Casa. Acabar les obres de convertir les finestres en porta movent-les de lloc». C.XIV Obreria C-135/1828-162. AHCB, 18-08-1828.
  5. ↑ «TERRI CABALLÉ, Antoni». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d'Estudis Històrics de la Cartografia (GEHC).
  6. ↑ «Manuel Rovira. Boqueria 2 i Rambla (78-80). Reforma a la casa». Q127 Foment 595 E. AMCB, 08-01-1876.
  7. ↑ Villar, Paco. La ciudad de los cafés: Barcelona, 1750-1880. La Campana, 2009, p. 379. 
  8. ↑ La Dinastia, 20-12-1883, p. 1445. 
  9. ↑ El Noticiero Balear. Diario de avisos y noticias, 01-11-1891, p. 3. 
  10. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 934. 
  11. ↑ «Francisco Girató. Pla de la Boqueria 1-3 (ara 3, Rambla 78-80 i Boqueria 2). Obres d'enderroc i afegir dos pisos a la casa». Q127 Foment 384 U. AMCB, 09-11-1893.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Internacional
  • «Hotel Internacional». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Font del Pla de la Boqueria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hotel_Internacional_(Pla_de_la_Boqueria)&oldid=33322820»