Hugh Foot, Lord Caradon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Hugh Foot, Lord Caradon
Nom original(en) Hugh Foot Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Plymouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Plymouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra dels Lords
27 octubre 1964 – 5 setembre 1990 (mort en el càrrec)
Representant permanent del Regne Unit a les Nacions Unides
1964 – 1970
Ambassador of the United Kingdom to the United Nations Trusteeship Council (en) Tradueix
1961 – 1962
Governor of British Cyprus (en) Tradueix
3 desembre 1957 – 16 agost 1960
← John HardingSupressió del càrrec →
Governor of Jamaica (en) Tradueix
7 abril 1951, 1951 – 18 novembre 1957, 1957
← John HugginsKenneth Blackburne (en) Tradueix →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt John's College, Cambridge
Leighton Park Schoo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat Harvard
Ministeri de Relacions Exteriors i de la Commonwealth Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFlorence Sylvia Tod (en) Tradueix (1936–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSarah Foot, Oliver Foot, Paul Foot, Benjamin Arthur Foot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesIsaac Foot Modifica el valor a Wikidata  i Eva Mackintosh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn Foot, Dingle Foot i Michael Foot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Hugh Mackintosh Foot, conegut com Lord Caradon,[1](8 d'octubre de 1907 - 5 de setembre de 1990). Va ser un administrador i diplomàtic colonial britànic que va dirigir les colònies britàniques cap a la independència. Va ser el representant permanent del Regne Unit davant les Nacions Unides i l'últim governador de Xipre britànic. Afiliat al Partit Laborista.[2]

Joventut i educació[modifica]

Hugh Mackintosh Foot va néixer a Plymouth el 8 octobre 1907 . Va estudiar a Leighton Park School de Reading, Berkshire i va continuar estudiant al St John's College de Cambridge, on es va graduar amb una llicenciatura en arts el 1929.[3] És president de la Cambridge Union i del Cambridge University Liberal Club. Els seus tres germans políticament actius, Dingle, John i Michael, es van educar a Oxford i es van convertir tots presidents de la Oxford Union Society.[4]

Carrera[modifica]

La carrera d'Hugh Foot al servei diplomàtic va ser llarga i distingida. A la Mandat britànic de Palestina, fou comissari adjunt de districte per a la regió deNablus .[5] Durant la Segona Guerra Mundial va ser administrador militar britànic de Cirenaica i secretari colonial de Xipre de 1943 a 1945. Després de la guerra va exercir com a secretari colonial de Jamaica, 1945–47, secretari en cap de Nigèria, 1947–50 i capità general i governador en cap de Jamaica el 1951, càrrec que va ocupar fins al 1957.

Va tornar a Xipre com l'últim governador colonial i comandant en cap de 1957 a 1960, quan Xipre va aconseguir la independència . El 1961 es va convertir en ambaixador britànic al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Després que el Partit Laborista guanyés les eleccions generals de 1964, Foot esdevingué Ministre d'Estat d'Afers Exteriors i Representant Permanent del Regne Unit davant les Nacions Unides de 1964 a 1970. Durant el seu mandat com a Representant Permanent, va ser admès al Consell Privat en els Honors d'Any Nou de 1968. Després de la seva jubilació, es va convertir en un investigador visitant a la Universitat Harvard i la Universitat de Princeton .

El 1964, Foot va rebre una noblesa vitalícia amb el títol de baró Caradon, de St Cleer al comtat de Cornualla, el títol referint-se a Caradon Hill a Bodmin Moor, no gaire lluny del castell de Trematon, que és la seva casa rural. En broma afirma estar feliç de desfer-se del cognom "Peu". És un maçó actiu.[6]

Va ser nomenat Oficial de l' Orde de l'Imperi Britànic (OBE) en els honors d'Any Nou de 1939 i un company de l' Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (CMG) en els honors d'aniversari de 1946. Va ser nomenat Cavaller Comandant de l' Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (KCMG) als Honors d'Any Nou de 1951 i Cavaller Comandant de l' Orde Reial Victoriana (KCVO) el 27 novembre 1953 . En els honors de l'aniversari de 1957 va ser nomenat Cavaller Gran Creu de l' Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (GCMG).

Família[modifica]

És un dels quatre fills del diputat liberal Isaac Foot, els seus tres germans són el polític Sir Dingle Foot, l'igual John Foot (Baron Foot) i el periodista i líder del Partit Laborista Michael Foot . « Estàvem orgullosos de ser inconformistes i caps rodons ", escriu Caradon sobre la seva família, « Oliver Cromwell és el nostre heroi i John Milton el nostre poeta » .

Foot es va casar amb Florence Sylvia Tod el 1936. Va morir abans de morír ell el 1985. Van tenir junts tres fills i una filla:[3]

  • Paul Mackintosh Foot (8 de novembre de 1937 – 18 de juliol de 2004), periodista.
  • Sarah Dingle Foot (24 de setembre de 1939 – 28 de febrer de 2015), també periodista.[7]
  • Oliver Foot (19 de setembre de 1946 - 6 de febrer de 2008), un treballador benèfic que dirigeix el projecte Orbis International [8]
  • Benjamin Arthur Foot (nascut el 19 d'agost de 1949)

Lord Caradon va morir a Plymouth, als 82 anys, el 5 de setembre de 1990.

Referències[modifica]

  1. «hemeroteca-paginas.lavanguardia». [Consulta: 30 octubre 2023].
  2. «Parliamentary career for Lord Caradon», 18-11-1964. [Consulta: 30 octubre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Hugh Mackintosh Foot, Baron Caradon». The Peerage. [Consulta: 7 gener 2017].
  4. «Hugh Foot | Diplomat, Colonial Governor & UN Representative | Britannica» (en anglès). www.britannica.com, 04-10-2023. [Consulta: 21 octubre 2023].
  5. Samuel, E.H.. A Lifetime in Jerusalem: The Memoirs of the Second Viscount Samuel. Transaction Publishers, 1970, p. 131. 
  6. «Power of the Masons - Myth of Menace?». Sunday People, 13 1986.
  7. "Sarah Foot, writer - obituary", The Daily Telegraph, 6 de març de 2015.
  8. Geoffrey Holland "Oliver Foot" (obituary), The Guardian, 12 de febrer de 2008.

Enllaços externs[modifica]