Hulda Garborg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHulda Garborg
Portrett av Hulda Garborg (1862-1934) (5180708385).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1862 Modifica el valor a Wikidata
Stange (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Asker (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarina, escriptora, poeta i diarista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Esquerra Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeArne Garborg (1887–) Modifica el valor a Wikidata
FillsArne Olaus Fjørtoft Garborg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 68c9771e-d254-4bf5-96b8-332cbf86f720 Modifica el valor a Wikidata

Karen Hulda Garborg (nascuda Bergersen, 22 de febrer de 1862 - 5 de novembre de 1934) fou una novel·lista, dramaturga, poeta, ballarina folklòrica i professora de teatre noruega.[1] Estava casada amb l'escriptor Arne Garborg, i fou més coneguda per contribuir al renaixement de la tradició bunad dins del nacionalisme romàntic noruec tardà.[2]

Biografia[modifica]

Arne i Hulda Garborg amb el seu fill (Biblioteca Nacional de Noruega)

Karen Hulda Bergersen nasqué en una granja de Såstad a Stange, província d'Hedmark, filla de l'advocat Christian Frederik Bergersen (1829–1873) i la seua esposa Marie Petrine Olsen (1835–1888).[3] Tenia dues germanes majors, Martha i Sophie. Sos pares es divorciaren quan amb tenia dos anys, i es mudà a Hamar amb la seua mare. La família es traslladaria més endavant a Oslo, quan Hulda tenia dotze anys. Als dèsset anys es posa a treballar en una botiga per ajudar a la família. Durant aquest període, fou una figura rellevant entre els joves radicals d'Oslo. Al 1887 es casa amb el també escriptor Arne Garborg.[4]

La parella es muda a Tynset, a Osterdalen, on viuen durant nou anys en una petita cabana a la granja "Kolbotnen", als voltants del llac Savalen. Tingué un fill, Arne, també anomenat Tuften, al 1888. Durant l'estada a Kolbotn, la família freqüentava Oslo, Dieben am Ammersee, Fürstenfeldbruck i Berlín a Alemanya. Hulda, el seu marit i el seu fill també passaren un hivern sencer a París. Al 1896 abandonen Tynset i es muden a Stokke. Al 1897 es traslladen a Labraaten, a Hvalstad, que esdevingué la llar definitiva i on passarien els darrers anys de vida.[5] Arne Garborg construiria més tard la seua residència d'estiu, Knudaheio, a Time. Arne i Hulda estan enterrats a Knudaheio.

Obra[modifica]

Garborg fou una pionera en el teatre i la dansa folklòrica, la cuina, la tradició bunad i els drets de les dones.[6]

Publicà articles sobre cuina tradicional noruega en el diari en nynorsk Den 17 de Mai, que apareixerien més endavant en Heimestell (1899).[3]

Escrigué l'obra teatral Mødre (1895, representada a Oslo), i les comèdies Rationelt Fjøsstell (1896, representada a Oslo i Bergen), Hos Lindelands (1899) i Noahs Ark (1899), així com les tragèdies Sovande sorg (1900), Liti Kersti (1903), Edderkoppen (1904), Sigmund Bresteson (1908), Under Bodhitræet (1911) i Den store Freden. Funda Det norske spellaget el 1899, la primera representació del qual tingué lloc en el Eldorado Teater, i fou cofundadora del Det Norske Teater.[4][7] Edità el llibre de cançons Norske folkevisor el 1903, i publicà Song-Dansen i Nord-Landi, també el 1903, i Norske dansevisur (1913). Escrigué Norsk klædebunad (1903), sobre la tradició bunad.[2]

Participava sovint en debats contemporanis com a ponent i columnista. Escrigué una sèrie d'articles per a revistes i periòdics, entre els quals destaquen Syn og Segn, Edda, Samtiden, Den 17 de Mai, Dagbladet i Verdens Gang. Els llibres Kvinden skabt af Manin ('Dona creada per l'home', 1904) i Fru Evas Dagbog (1905) contribuïren al debat sobre els drets de les dones.[6]

La seua primera novel·la, Et frit forhold, es publicà de manera anònima el 1892. La seua novel·la Eli (1912) es traduí al neerlandés el 1915 i al suec el 1916. Algunes novel·les seues més destacades són Mot Solen (1915), Gaaden. Efter Præstedatteren Else Marie Bogues Optegnelser (1916), Mens dansen gaar (1920), I huldreskog (1922), Naar heggen blomstrer (1923), Grågubben (1925), Trollheimen (1927), Helenes historiï (1929) i Hildring (1931). Garborg publicà les col·leccions de poesia Kornmoe (1930) i Symra (1934).[3] També edità els diaris del seu marit Arne Garborg, publicats pòstumament. Algunes parts seleccionades dels seus diaris es publicaren el 1962 amb el nom de Dagbok 1903–1914.[8]

Hulda Garborg també s'involucrà en política i fou representant del partit progressista Venstre a l'ajuntament d'Asker. Rebé els honors de Dama de Primera Classe de l'Orde de Sant Olaf al 1932.[3]

Referències[modifica]

  1. forfattarnett.no (web d'escriptors). «Hulda Garborg» (en noruec). Arxivat de l'original el 27 de gener de 2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 forfattarnett.no (web d'escriptors). «Hulda reformerte bunaden v/Johanne Landsverk (Hulda reformó el bunad)» (en noruec). Johanne Landsverk. Arxivat de l'original el 27 de gener de 2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Døssland. «Hulda Garborg». A: Helle, Knut. Norsk biografisk leksikon (en noruec). 3. Kunnskapsforlaget, 2001. 
  4. 4,0 4,1 «Hulda Garborg». A: Henriksen, Petter. Store norske leksikon (en noruego). Kunnskapsforlaget, 2007. 
  5. Time, Sveinung. «Arne Garborg». A: Helle, Knut. Norsk biografisk leksikon (en noruego). 3. Kunnskapsforlaget, 2001. 
  6. 6,0 6,1 Kristin Bjelland. «Hulda Garborgs ”sannhet” om Kvinnen» (en noruec). [Consulta: 8 gener 2016].
  7. Lyche, Lise. Norges teaterhistorie (en noruec). Tell forlag, 1991, p. 163–164. ISBN 82-7522-006-8. 
  8. «Hulda Garborg» (en noruec nynorsk). Allkunne.no leksikon. [Consulta: 8 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Tor Obrestad, Hulda (1992).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hulda Garborg