Ian Curtis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIan Curtis
Ian Curtis-Cardboard-Portrait.png
modifica
Biografia
Naixement(en) Ian Kevin Curtis modifica
15 juliol 1956 modifica
Stretford (Anglaterra) modifica
Mort18 maig 1980 modifica (23 anys)
Macclesfield (Anglaterra) modifica
Causa de mortSuïcidi modifica (Penjament modifica)
Lloc d'enterramentCheshire modifica
Dades personals
FormacióThe King's School In Macclesfield (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCantant, compositor, músic, compositor de cançons, cantautor, guitarrista, lletrista i poeta modifica
Activitat1976 modifica –  1980 modifica
GènereRock, rock gòtic i dark wave modifica
VeuBaríton modifica
InstrumentGuitarra, instrument de teclat, melòdica i veu modifica
Segell discogràficFactory Records modifica

IMDB: nm0193350 Musicbrainz: 10ae1bf6-88b2-4fb4-8fbe-8227a49803d3 Discogs: 236149 Allmusic: mn0000073046 Find a Grave: 1831 Modifica els identificadors a Wikidata

Ian Kevin Curtis (15 de juliol 1956 - 18 de maig 1980) va ser un cantautor nascut a Trafford, Manchester, Anglaterra.[1] Curtis es va criar a Hurdsfield (a la rodalia de Macclesfield), però va viure la major part de la seva vida adulta a Macclesfield,[2] on assistí a l'institut The King's School.[3]

Va ser el cantant i compositor del grup Joy Division, del qual va ser cofundador el 1977 a la mateixa ciutat de Manchester.

Vida i mort[modifica]

Mentre actuava amb Joy Division, Curtis va desenvolupar un estil de ball força personal que recordava els atacs epilèptics que patia, a vegades fins i tot a l'escenari.[1] La similitud era tan gran que el públic arribava a dubtar si allò que veien era part de l'actuació o un veritable atac. A vegades es desmaiava i l'havien d'ajudar a baixar de l'escenari, ja que la seva salut anava empitjorant a causa del gran nombre de concerts que el grup realitzava.

Moltes de les seves composicions eren plenes d'imatges de patiment emocional, mort, violència i degeneració urbana. Aquests temes dugueren als fans, i fins i tot a la seva pròpia dona, Deborah, a creure que estava cantant sobre la seva pròpia vida. Curtis un cop va comentar en una entrevista que escrivia sobre "les diferents formes que la gent tenia per superar certs problemes i com ho feien per adaptar-se". La seva veu de baríton el feia semblar molt més entrat en anys del que realment era.

Les seves influències principals foren els escriptors William Burroughs i James Graham Ballard (hi ha dos títols de cançons que referencien aquests autors, "Interzone" i "Atrocity Exhibition"), i els cantants Jim Morrison, Iggy Pop i David Bowie.

L'últim concert on Curtis va participar fou el mateix mes que va morir, i inclogué la primera i última posada en escena de la cançó "Ceremony", que més tard seria versionada per New Order. L'última cançó que Curtis va cantar en públic fou "Digital".

Els efectes de l'epilèpsia i els seus problemes personals, com el sobtat divorci de la seva dona, foren causes que contribuïren al seu suïcidi quan es va penjar a l'edat de 23 anys.[4] La nit que va morir, pocs dies abans que el grup anés a fer la seva primera gira als Estats Units, va estar veient una de les seves pel·lícules preferides, Stroszek, de Werner Herzog, una pel·lícula en la qual un artista turmentat se suïcida.[5] Més tard aquella nit es va penjar a la cuina mentre escoltava l'àlbum The Idiot d'Iggy Pop. Aquest final continua generant especulació sobre quina fou la seva veritable raó per suïcidar-se.

Curtis va ser incinerat i les seves cendres enterrades a Macclesfield, amb la inscripció "Love will tear us apart" a la seva làpida.[6] Aquest epitafi, triat per Deborah Curtis, és el títol de la cançó més coneguda de Joy Division.[7]

Llegat[modifica]

Els membres restants de Joy Division decidiren fer un punt i a part amb la mort de Curtis i formaren New Order. El grup ja havia decidit prèviament que si algun dels seus integrants moria o deixava el grup el nom s'hauria de canviar.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ian Curtis | Biography & History» (en en-us). [Consulta: 18 desembre 2019].
  2. «10 Things You Never Knew About... Ian Curtis» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2019].
  3. Curtis, Deborah. Touching from a distance: Ian Curtis and Joy Division (en anglès). Londres: Faber, 2001. ISBN 978-0-571-20739-8. 
  4. Topping, Alexandra «Joy Division walking tour to bring fans closer to unknown pleasures» (en anglès). The Guardian, 17-05-2010. ISSN: 0261-3077.
  5. Frasier, David K., 1951-. Suicide in the entertainment industry : an encyclopedia of 840 twentieth-century cases. ISBN 978-1-4766-0807-5. 
  6. «Lodi News-Sentinel - Cerca d’arxius de Google Notícies». [Consulta: 18 desembre 2019].
  7. «HugeDomains.com - Omahype.com is for sale (Omahype)». [Consulta: 18 desembre 2019].
  8. «Dark star: The final days of Ian Curtis by his Joy Division bandmates» (en anglès), 07-10-2007. [Consulta: 18 desembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Curtis