Ibrahim ibn al-Walid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim (en àrab إبراهيم بن الوليد, Ibrāhīm ibn al-Walīd) (segle VIII), califa omeia marwànida de Damasc (744).

Era fill del califa al-Walid II i d'una dona esclava de nom incert.[1] Quan Yazid III va pujar al tron (6 d'abril del 744) fou designat immeditament comn a wali al-ahd o príncep hereu (9 d'abril del 744). Assegurat el control d'al-Urdunn, fou nomenat governador de la província. D'altra banda el governador d'Armènia i Azerbaidjan, Marwan ibn Muhammad, havia reunit les seves forces i s'havia presentat a la Djazira (estiu) obtenint secretament el jurament de fidelitat dels notables. En principi al·legava la venjança per la mort d'al-Walid, però aviat va signar un acord amb Yazid III per el qual va obtenir el govern de la Djazira sense perdre els d'Armènia i Azerbaidjan, i es va disposar a retornar cap a Armènia.

A la mort de Yazid III el 20 de setembre o 2 d'octubre[2] Ibrahim el va succeir però només fou reconegut al sud de Síria i l'emir-governador que va enviar al nord, el seu cosí Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik fou rebutjat a Homs. Aquesta ciutat fou assetjada. Marwan ibn Muhammad, que estava a punt de retornar a Armènia es va aturar i llavors va avançar en direcció contraria cap a Síria amb el suport dels djunds d'Armènia i Djazira. A Alep o a Kinnasrin[3] va derrotar a un exèrcit del califa, manat pels seus germans Bishr ibn al-Walid i Masrur ibn al-Walid, que van caure presoners; va rebutjar a Abd al-Aziz ibn al-Hadjdjadj que estava assetjant Homs[4] i que es va retirar cap a Damasc, entrant a Homs on va rebre el jurament de fidelitat dels habitants.

L'exèrcit de Marwan tenia ara uns vuitanta mil homes. Ibrahim va enviar per fer-li front un exèrcit dirigit pel seu cosí Sulayman ibn Hisham ibn Abd al-Malik i es va lliurar la batalla d'Ayn al-Djarr, prop de Damasc, en la que Marwan va obtenir la victòria (18 de novembre del 744). Sulayman es va tancar a Damasc i Marwan s'hi va acostar; era creença general que Marwan actuava com a venjador d'al-Walid i defensava els drets dels altres fills d'aquest. Els notables de la ciutat van ordenar matar a dos prínceps omeies presoners, al-Hakam i Uthman, fills d'al-Walid. Amb la mort d'aquestos prínceps Marwan podia proclamar la seva pròpia candidatura i va obtenir un suport general.

El que va fer Ibrahim no és clar; al-Yakubi diu que va reconèixer a Marwan com a califa el 26 de novembre del 744, quan encara era a Damasc; al-Masudi diu que Ibrahim, va fugir de Damasc però fou capturat més tard i crucificat; al-Dinawari diu que quan Marwan va entrar a Damasc el va fer matar; la resta dels historiadors diuen que va fugir a Tadmur (Palmira) junt amb el seu cosí Sulayman ibn Hisham ibn Abd al-Malik, i un temps després va demanar l'aman (perdó) al nou califa, que li va concedir, i va morir a la batalla del riu Zab el 25 de gener del 750.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Yakubi dona Suar, i Masudi, Dayra
  2. al-yakubi és l'únic que diu que fou enverinat per Ibrahim
  3. Kinnasrin és assenyalada com lloc de la batalla només per Ibn al-Athir
  4. algunes fonts diuen que aquest ja havia conquerit la ciutat i en fou expulsat per Marwan

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibrahim ibn al-Walid Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Cetani, Cronographia



Precedit per:
Yazid III
califa omeia de Damasc
744
Succeït per:
Marwan II