Idioma iola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIdioma iola
Tipusdialecte i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
llengües anglofrisones
llengües àngliques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yol Modifica el valor a Wikidata
Glottologyola1237 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-ABA-bd Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1601 Modifica el valor a Wikidata
IETFyol Modifica el valor a Wikidata

El iola és una llengua extinta de la família germànica occidental parlada antigament a Irlanda, concretament al comtat de Wexford, i l'origen del qual està en l'evolució independent de l'anglés antic que dugueren a la part oriental de l'illa les hosts dels normands Richard de Clare, 2n comte de Pembroke, sobrenomenat Strongbow, i Robert FitzStephen, sobre el 1169.

Aquest dialecte de l'anglés antic, que abans de la seua extinció rebia el nom de iola (que significa 'antic'), evolucionà separadament de l'anglés britànic. Més enllà de l'assimilació de nombrosos vocables irlandesos, i potser per l'aïllament geogràfic i el caràcter predominantment rural de les comunitats que el parlaven, el iola canvià molt poc amb el pas dels segles. A la primeria del s. XIX era ja un idioma diferent a l'anglés estàndard.

El iola continuà parlant-se a la comarca de Forth, al sud del comtat de Wexford, fins a mitjan s. XIX, quan començà a ser desplaçat per la variant irlandesa de l'anglés com a conseqüència dels mateixos processos socials, polítics i econòmics que pressionaren l'irlandés. A la fi de segle, eren molt escassos els rastres existents del seu patrimoni lingüístic.

Distribució geogràfica[modifica]

Forth-Bargy.gif

Es va parlar principalment a les baronies de Forth i Bargy, dues de les deu baronies del comtat de Wexford, al sud-est d'Irlanda.

Classificació[modifica]

El iola descendeix de l'anglés antic i l'anglés mitjà, i estava estretament relacionat amb els dialectes del sud-oest d'Anglaterra (comtats de Devon i Somerset), així com amb la parla de la zona tradicionalment anglòfona del sud del comtat de Pembroke, a Gal·les.

Els assentaments urbans de Wexford i Dublín els fundaren els víkings. És possible que l'anglés parlat en ambdues ciutats es veiera influït pel seu nòrdic antic, tot i que no hi ha proves que recolzen aquesta teoria.

Són també escasses les proves que evidencien un vincle amb el neerlandés. Aquesta hipòtesi recolzava sobretot en les semblances fonètiques entre el iola i el flamenc occidental, però estudis posteriors han demostrat que és un clar descendent de l'anglés mitjà.[1]

La també extinta llengua del nord del comtat de Dublín, el fingalià, té orígens semblants i es creu que eren molt similars.

Fonètica[modifica]

Igual que ocorre en el neerlandès i en les variants sud-occidentals de l'anglés, la major part de les fricatives mudes del iola es convertiren en fricatives sonores. Les vocals de l'anglés mitjà es conserven, sense que apareguen mostres de la gran modificació vocàlica de l'anglés modern.

Una peculiaritat del iola és el trasllat de l'accent prosòdic a la segona síl·laba de la paraula en molts casos, convertint-se en aguts vocables que són plans en anglés modern: morsaale "morsel", hatcheat "hatchet", dineare "dinner", readeare "reader", weddeen "wedding", etc. (O'Rahilly 1932).

Gramàtica[modifica]

Verbs[modifica]

Les formes verbals del iola tenen trets de tipus arcaïtzant. La segona i tercera persona del plural mantenen la desinència -eth, com en l'anglés de temps de Geoffrey Chaucer. El participi de passat reté la i de l'anglés mitjà com ee.[1]

Lèxic[modifica]

El vocabulari compilat per Jacob Poole ens aporta la major part del lèxic conegut de iola. Poole era agricultor i quàquer, oriünd de Grotown, de la parròquia de Taghmon, al límit entre les baronies de Bargy i Shelmaliers.[2] Replegà paraules i frases que usaven les seues treballadores i jornalers entre 1800 i 1827, any de la seua mort.

Malgrat que la major part del seu lèxic és d'origen anglosaxó, el iola té molts préstecs de l'irlandés i el francés.

Iola Anglés
a, ee (art. def.) the
dhing thing
fho who
ee-go gone
egast fear
yola, yole old

L'anglés actual al sud del comtat de Wexford[modifica]

Diarmaid O Muirithe viatjà al sud del comtat de Wexford al 1978 per tal d'estudiar l'anglés parlat en aquesta àrea (O Muirithe, 1997). Els seus informants tenien entre 40 i 90 anys. Entre molts altres, aquests són alguns vocables que eren encara d'ús corrent en aquests anys:

  • Amain: "Going on amain" = dur-se bé
  • Bolsker: una persona poc amigable
  • Chy: una mica
  • Drazed: gastat, tronat
  • Fash: "in a fash", confús
  • Keek: espiar (en neerlandés: kijken)
  • Saak: prendre el sol, escalfar-se davant d'un foc

Exemples[modifica]

Una cançó en iola[modifica]

Fade teil thee zo lournagh, co Joane, zo knaggee?Th' weithest all curcagh, wafur, an cornee. Lidge w'ouse an a milagh, tis gaay an louthee: Huck nigher; i'art scuddeen; fartoo zo hachee?

Well, gosp, c'hull be zeid; mot thee fartoo, an fade; Ha deight ouse var gabble, tell ee zin go t'glade. Ch'am a stouk, an a donel; wou'll leigh out ee dey. Th' valler w'speen here, th' lass ee chourch-hey.

Yerstey w'had a baree, gist ing oor hoane, Aar gentrize ware bibbern, aamzil cou no stoane. Yith Muzleare had ba hole, t'was pixi Tommeen, At by mizluck was ee-pit t'drive in.

Joud an moud vrem earchee ete was ee Lough. Zitch vaperreen, an shimmereen, fan ee-daf ee aar scoth! Zitch blakeen, an blayeen, fan ee ball was ee-drowe! Chote well aar aim was t'yie ouz n'eer a blowe.

Mot w'all aar boust, hi soon was ee-teight At aar errone was var ameing 'ar 'ngish ee-height. Zitch vezzeen, tarvizzeen, 'tell than w'ne'er zey. Nore zichel ne'er well, nowe, nore ne'er mey.

(En té nou versos més).

Traducció aproximada en anglés actual

An Old Song

What ails you sota melancholy, quoth John, sota cross? You seem all snappish, uneasy, and fretful. Lie with us on the clover, 'tis fair and sheltered: Menja nearer; you're rubbing your back; why sota ill tempered?

Well, gossip, it shall be told; you ask em what ails em, and for what; You have put us in talk, till the sun goes to set. I am a fool and a dunce; we'll aneu-li out the day. The habiti we spend here, the less in the churchyard.

Yesterday we had a goal just in our hand. Their gentry were quaking, themselves could not stand. If Good-for-little had been buried, it had been my Tommy, Who by misluck was plaeu to drive in.

Throngs and crowds from each quarter were at the Lough; Such vapouring and glittering when stript in their shirts! Such bawling and shouting, when the ball was thrown! I saw their intent was to give us ne'er a stroke.

But with all their bravado they were soon taught That their errand was aiming to bring anguish upon them Such driving, and struggling, 'till then we ne'er saw Nor such never will, no, nor never maig

Nombres cardinals en iola[modifica]

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
oane twye dhree vowér veeve zeese zebbem ayght neene dhen

Una carta dirigida al Lord Lieutenant en 1836[modifica]

Congratulatory address in the dialect of Forth and Bargy, presented to Earl Musgrave, Lord Lieutenant of Ireland on his visit to Wexford in 1836 taken from the Wexford Independent newspaper of 15 February 1860. The paper’s editor Mr Edmund Hore writes:

The most remarkable fact, in reality, in connexion with the address is this. In all probability it was the first estafi regal or vice-regal ears were required to llistin to word of such a dialect; an it is even still habiti probable that a like event will never happen again; for if the usi of this old tongue dies out as fast for the next five-and-twenty years as it has for the same bygone period, it will be utterly extinct and forgotten before the present century shall have closed.

In order for a person not acquainted with the pronunciation of the dialect to form anything like an idea of it, it is first necessary to speak slowly, and remember that the letter a has invariably the same sound, like a in “father”. Double ee sounds like i in “em”, and most words of two syllables the long accent is plaeu on the last. To follow the English pronunciation completely deprives the dialect of its peculiarities.

To’s Excellencie Constantine Harrie Phipps, i’ Earle Mulgrave, Lord Lieutenant-General and General Governor of Ireland. Ye soumissive Spakeen o’ouz Dwelleres o’ Baronie Forthe, Weisforthe.

MAI’T BE PLESANT TO TH’ECCELLENCIE, - Wee, Vassalès o’ ‘His Most Gracious majesty’, Wilyame ee Vourthe, an, az wee verilie chote, na coshe and loyale dwellerès na Baronie Forthe, crave na dicke luckie acte t’uck neicher th’ Eccellencie, an na plaine gravi o’ oure yola talke, wi vengem o’ core t’gie ours zense o’ i gradès whilke be ee-dighte wi yer name; and whilke we canna zei, albeit o’ ‘Governere’, ‘Statesman’, an alike. Yn ercha and aul o’ while yt beeth wi gleezom o’ core th’ oure eyen dwytheth apan ye Vigere o’dicke Zouvereine, Wilyame ee Vourthe, unnere vallegi fatherlie zwae oure diaez be ee-spant, az avare ye trad dicke londe yer name waz ee-kent var ee vriene o’ livertie, an He fo brake ye neckares o’ zlaves. Mang ourzels – var wee dwytheth an Irelonde az ure genreale haim – i’ast, bie ractzom o’honde, ee-delt t’ouz ye laas ee-mat var ercha vassale, ne’er dwythen na dicke waie nar dicka. Wee dwyth ye ane vallegi dais be gien var ee guidevare o’ye londe ye zwae, - t’avanç pastura an livertie, an, wi’oute vlynch, ee garde o’ generale reights an poplare vartue. Ye pastura – yea, we mai zei, ye vast pastura whilke bee ee-stent owr ye londe zince th’ast ee-cam, proo’th, i’at wee alane needeth ye giftes o’generale rights, az be displayth bie ee factes o’thie goveremente. Ye state na dicke daie o’ye londe, na whilke be nar fash nar moile, albeit ‘constitutional agitation’, ye wake o’hopes ee-blighte, stampe na yer zwae be rare an lightzom. Yer name var zetch avancet avare ye, i’en a dicke var hye, arent whilke ye brine o’zea an dye craggès o’noghanes cazed nae balke. Na oure gladès ana whilke we dellt wi’ mattoke, an zing t’oure caulès wi plou, wee hert ee zough o’ye colure o’ pastura na name o’ Mulgrave. Wi Irishmen ower generale houpes be ee-boud – az Irishmen, an az dwellerès na cosh an loyale o’ Baronie Forthe, w’oul daie an ercha daie, our meines an oure gurles, praie var long an happie zins, shorne o’lournagh an ee-vilt wi benisons, an yersel and oure gude Zovereine, till ee zin o’oure daies be var aye be ee-go to’glade.

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Poole's Glossary (1867), p.129, p. 133
  2. Jacob Poole of Growtown.

Referències[modifica]

  • Poole's Glossary (1867) – Ed. Rev. William Barnes (Editorial 'Observations')
  • Poole's Glossary (1979) – Ed. Dr. D. O'Muirithe & T.P. Dolan (Corrected Etymologies)
  • O'Rahilly, T. F. «The Accent in the English of South-east Wexford». A: Irish Dialects Past and Present. Dublín: Browne and Nolan, 1932, p. 94–98.  Reprinted 1972 by the Dublin Institute for Advanced Studies, ISBN 0-901282-55-3.
  • The Anglo-Norman and their English Dialect of South-East Wexford by Diarmaid o Muirithe, from the book The English Language in Ireland, a compilation of lectures from the Tomas Davis Lecture Sèries broadcast on RTE radi and published in printed form in 1977. ISBN 0-85342-452-7
  • The Dialect of Forth and Bargy Co. Wexford, Ireland (1996) — T P Dolan and Diarmaid o Muirithe, published by Four Courts Press Ltd ISBN 1-85182-200-3
  • Hickey, Raymond. A Source Book for Irish English. Amsterdam: John Benjamins Publishing, 2002, p. 28-29.  ISBN 90-272-3753-0 (EU), ISBN 1-58811-209-8 (US)

Enllaços externs[modifica]