Idomeneo

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Idomeneu (òpera))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIdomeneu, rei de Creta
Anton Raaff als Idomeneo.JPG
Anton Raaff com a Idomeneo
Títol original Idomeneo, re di Creta
Forma musical òpera i composició musical
Compositor Wolfgang Amadeus Mozart
Llibretista Giambattista Varesco
Idioma italià
Basat en Idoménée d'Antoine Danchet
Creació 1780
Data de publicació segle XVIII
Gènere artístic dramma per musica
Nombre de parts d'una obra d'art tres
Catalogació Köchel Verzeichnis 366
Personatges High priest of Neptune Tradueix, The voice of the Oracle of Neptune Tradueix, Two Cretan women Tradueix, Two Trojans Tradueix, Ilia Tradueix, Arbace (Arbaces) Tradueix, Idomeneo (Idomeneus) Tradueix, Elettra (Electra) Tradueix i Idamante (Idamantes) Tradueix
Estrena
Data d'estrena 29 de gener de 1781
Lloc de la primera representació Residenztheater de Munic,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 16 de gener de 1943 (estrena a Espanya)
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002370784
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Idomeneo, re di Creta ossia Ilia e Idamante, K. 366, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de l'abat Giambattista Varesco, basat en el drama homònim (1712) d'Antoine Danchet per a André Campra, que es basava al seu torn en l'obra teatral homònima (1705) de Prosper Jolyot de Crébillon. S'estrenà al Residenztheater de Munic el 29 de gener de 1781. Una versió revisada per Mozart es va estrenar en el Palau d'Auesperg de Viena el 10 de març de 1786.[1]

Idomeneo marca el primer gran pas de Mozart en el camp operístic, i l'èxit que va assolir en la seva estrena va vèncer els últims dubtes del músic de 25 anys per abandonar el seu Salzburg natal i establir-se definitivament a Viena, a la recerca d'un ambient més obert i internacional. Aquest dramma per musica va néixer per encàrrec de l'elector de Baviera, Carles Teodor, per a la temporada de Carnaval de 1781, i la seva composició va ser extremadament lenta, tant per la severa influència de Leopold Mozart sobre el treball del seu fill com per les poderoses exigències dramàtiques i vocals imposades pel jove compositor, amb constants revisions del text i de la partitura. L'obra posteriorment va caure en oblit, fins que va ser rescatada en el Festival de Glyndebourne a mitjan segle XX, i actualment és un dels títols mozartians més apreciats.[2]

Mozart tenia vint-i-cinc anys quan la va compondre. És la seva tercera òpera seriosa, després de Lucio Silla i El rei pastor. És una òpera llarga. Segueix l'estil d'òpera seriosa italiana, amb la seva alternança tradicional d'àries i recitatius, però trenca amb els límits interns i externs de l'òpera seriosa formal metastasiana, amb gest violent i imperatiu.

Es nota la influència francesa a l'hora de proporcionar profunditat dramàtica i veracitat escènica. L'orquestració és, també, més rica que en obres precedents. Hi ha elements d'experimentació, com la continuïtat entre escenes, sense un tall marcat entre aquestes, la inserció de danses i peces orquestrals, així com els destacats cors, que assumeixen un rol actiu en la trama. Els personatges no són de cartó pedra, sinó que cobren vida, en particular Ilia, Idomeneu i Electra.

Es considera la millor òpera seriosa de Mozart, fins i tot la millor del seu gènere en el segle XVIII (Mila). És la primera de les seves grans òperes.

Es conserven autògrafs de l'òpera: dels actes I i II, a la Biblioteca Jagiellońska de Cracòvia; de l'acte III, a la Staatsbibliothek Stiftung Preußischer Kulturbesitz de Berlín.

Origen i context[modifica]

El 1780, Mozart per fi va rebre un encàrrec nou, aquest cop de Munic: havia de compondre una òpera seriosa per al carnaval de Munic, la història del rei de Creta: Idomeneo. Per a això, el seu patró, l'arquebisbe reial Colloredo, li concedeix sis setmanes de vacances. Després de tres dies de viatge en carruatges postals, Mozart arriba a Munic. Allà es va trobar amb les millors condicions perquè la representació fos reeixida. Li van posar a la seva disposició tant l'orquestra que ell tant apreciava com també la companyia de cantants del príncep palatí Carles Teodor von der Pfalz que acabava de canviar la seva residència de Mannheim a Munic. Totes dues, la companyia de cantants i l'orquestra, gaudien aleshores d'una fama reconeguda. Mozart ja havia treballat anteriorment amb èxit amb l'intendent de teatre de Munic Joseph Anton von Seeau en la posada en escena de La finta giardiniera. El llibret es basava en la tragèdia francesa Idoménée d'Antoine Danchet i va ser adaptada i arreglat a l'idioma italià per a l'òpera coral de Mozart pel capellà de la cort de Salzburg Giambattista Varesco.[3]

Gràcies a la correspondència que va mantenir amb el seu pare, avui sabem que Wolfgang Amadeus Mozart va estar particularment ocupat en assegurar que Idomeneo brillés tant en l'àmbit teatral tant com en el musical. Es va involucrar de manera personal i a consciència en el llibret, i va arribar a realitzar canvis durant la revisió de l'òpera per a Viena -va reescriure, per exemple, el paper d'Idamante, que va passar a ser tenor- i va sacrificar música darrere d'un final dramàticament més efectiu.[1]   Tot i això, el seu geni musical es revela en tota la seva esplendor, i resulta particularment evident en el tractament instrumental de l'obra -entre altres genialitats, va donar bon ús dels clarinets en particular i dels instruments de vent en general-, una cosa mai abans vist en una òpera. Això, sumat a una agosarada harmonia, atorga un relleu aclaparador a la història del rei de Creta, atrapat en una tempesta al mar que l'obliga a encomanar-se a Neptú, a qui jura sacrificar la primera persona amb què es trobi en terra a canvi que el déu salvi la seva vida. El destí vol que aquesta persona sigui el seu propi fill. A partir d'aquí, la història gira al voltant del que significa l'autoritat i, possiblement, el poder més gran: l'exercici de la magnanimitat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dades» (en castellà). Teatro Real. [Consulta: 18 març 2019].
  2. Real, Teatro. «Teatro Real» (en es). [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. «Informació de l'òpera» (en castellà). Mozart.com. [Consulta: 25 agost 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idomeneo Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]