Idomeni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Ειδομένη

Localització
 41° 07′ 20″ N, 22° 30′ 40″ E / 41.12209°N,22.51102°E / 41.12209; 22.51102
Administració descentralitzadaUnitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
RegióMacedònia Central
MunicipiPaionia Municipality Tradueix
Població
Total 154 (2011)
Idioma oficial grec
Geografia
Altitud 65 m
Identificador descriptiu
Codi postal 61400
Fus horari
Prefix telefònic 23430-
Modifica les dades a Wikidata

Idomeni —en grec: Ειδομένη— és un petit nucli de població, al municipi grec de Peònia, a la frontera d'aquest país amb Macedònia del Nord. Anteriorment al 1926 es va anomenar Sehovo (en grec: Σέχοβο, en macedoni: Сехово). Idomeni és a 65 msnm, a les faldes del mont Kouri, a la riba oest del riu Axios, proper a la frontera amb Macedònia del Nord. Aquest nucli de població pertany administrativament al municipi de Paeònia i a la unitat municipal Axioupolis, que està inclosa en la unitat perifèrica de Kilkis. Idomeni té la primera estació de ferrocarril d'entrada a Grècia pel nord, aquesta línia de ferrocarril comunica amb Tessalònica i Belgrad.

Història[modifica]

En l'edat antiga ja existia un lloc poblat amb el nom d'Idomeni o Idomene però probablement va quedar destruït i posteriorment es va repoblar amb el nom de Sehovo, que va perdurar fins que el 1926 es va recuperar el nom primitiu.

Durant la guerra d'independència de Grècia, el 1821 els habitants de Sechovo/Idomeni es van revoltar contra les autoritats otomanes quan Zafirios Stamatiades es va erigir en líder de la independència. El 1824 els otomans van destruir la població com a represàlia per la participació en la revolta. Des del 1870 fins a les Guerres Balcàniques, el lloc va ser escenari de nombrosos enfrontaments armats entre grecs i búlgars. En la revolució macedònia del 1878 que va sorgir pel Tractat de San Stefano, la gent d'Idomeni es van organitzar en grups armats comandats per Dellios Kovatsis, Stogiannis (Stoikos) Stoides i Nicolaos Stoides.[1] Durant el conflicte del 1904-1908 els idomenis es van distingir lluitant en el bàndol grec contra els búlgars, entre ells: Georgios Stamatiades, el seu fill Zafirios Stamatiades Papazafiriou, els seus néts Georgios Papazafiriou i Gregorios Papazafiriou, i també Stylianos Kovatsis.[2]

Per ser lloc fronterer, des del 2014 per Idomeni ha estat passant un gran nombre de refugiats procedents de la guerra civil siriana, però també emigrants vinguts d'Afghanistan, Pakistan i d'altres països d'Orient Mitjà. Aquesta ruta és l'escollida pels emigrants perquè comunica amb països no inclosos en l'espai Schengen. Amb els atacs de França i Rússia contra el grup terrorista Estat Islàmic, la migració ha anat en augment. El govern de Grècia, per complir amb acords amb la Unió Europea ha decidit tancar la frontera i ha establert un camp de refugiats en aquesta localitat i permetent el pas de només uns pocs cada dia.[3][4][5]

Referències[modifica]

  1. Alexandros Zoumeticos,Μακεδονικά Σύμμεικτα (Història de Macedònia), Institut d'Estudis dels Balcans
  2. Ioannis S. Koliopoulos : Αφανείς, γηγενείς Μακεδονομάχοι, Companyia d'Estudis de Macedònia, ed. Universitat Studio Press, Thessalonike 2008, p. 92, 93, 94
  3. Aida Morales, [La UE vol donar per «tancada» la ruta dels Balcans i oferirà «suport d’emergència» a Grècia], Nació Digital, 8 de març, 2016
  4. Toni Cruanyes, La frontera entre Grècia i Macedònia, nou tap per als refugiats, que s'acumulen al camp d'Idomeni, TV3, 6 de març 2016
  5. Centenars de refugiats intenten saltar la frontera entre Macedònia i Grècia, Vilaweb