Vés al contingut

Ilià Txavtxavadze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIlià Txavtxavadze

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ka) ილია ჭავჭავაძე Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1837 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kvareli (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1907 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Tsitsamuri (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó Mtatsminda Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaTbilisi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, historiador, periodista, filòsof, poeta, editor, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
MovimentLiteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaChavchavadze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOlga Chavchavadze Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0154468 Find a Grave: 91618480 Modifica els identificadors a Wikidata

Ilià Txavztxavadze (georgià ილია ჭავჭავაძე) (Kvareli, Kakhètia 1837 - Tsitsamuri, als afores de Mtskhétha, 1907) fou un polític i escriptor georgià, considerat un dels pares de la Geòrgia moderna conjuntament amb Akaki Tsereteli i Niko Nikoladze. També és sant de l'església ortodoxa georgiana, amb el nom de Sant Ilià el Just.

Era descendent de nobles que serviren amb Irakli II de Kartli i Kakhètia. Estudià dret a Sant Petersburg i tornà a Geòrgia, on va distingir-se per les activitats públiques i literàries: va fundar diverses institucions teatrals i dramàtiques, i va escriure el text original de l'obra de Xota Rustaveli. Va dirigir també els diaris Sakartvelos Moambe (1863-1877) i Iveria (1877-1905).

Partidari de la democràcia i del nacionalisme civil, era admirador de les Revolucions de 1848 i en particular de Giuseppe Garibaldi, però donava suport a la independència de l'església georgiana, raó per la qual se li oposaren els marxistes menxevics de Noe Jordània. Com a representant a la Duma per Geòrgia, reclamà l'abolició de la pena de mort. Fou assassinat per nacionalistes russos el 30 d'agost del 1907.

Va escriure obres com Kaçia adamiani (Això és un home?, 1863), Glkikhis naambobi (El conte del comptador), Gandeghili (L'ermità) i la novel·la El llac de Basaleti.