Ilià Txavtxavadze

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIlià Txavtxavadze
Ilia Tchavtchavadze.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ka) ილია ჭავჭავაძე Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1837 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kvareli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1907 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Tsitsamuri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMtatsminda Pantheon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, poeta, editor, filòsof, escriptor, historiador i periodista Modifica el valor a Wikidata
MovimentLiteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Obra
Obres destacables
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaChavchavadze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature of Ilia Chavchavadze.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0154468 Find a Grave: 91618480 Modifica els identificadors a Wikidata

Ilià Txavztxavadze (georgià ილია ჭავჭავაძე ) (Kvareli, Kakhètia 1837 - Tsitsamuri, als afores de Mtskhétha, 1907) fou un polític i escriptor georgià, considerat un dels pares de la Geòrgia moderna conjuntament amb Akaki Tsereteli i Niko Nikoladze. També és sant de l'església ortodoxa georgiana, amb el nom de Sant Ilià el Just.

Era descendent de nobles que serviren amb Irakli II de Kartli i Kakhètia. Estudià dret a Sant Petersburg i tornà a Geòrgia, on va distingir-se per les activitats públiques i literàries: va fundar diverses institucions teatrals i dramàtiques, i va escriure el text original de l'obra de Xota Rustaveli. Va dirigir també els diaris Sakartvelos Moambe (1863-1877) i Iveria (1877-1905).

Partidari de la democràcia i del nacionalisme civil, era admirador de les Revolucions de 1848 i en particular de Giuseppe Garibaldi, però donava suport a la independència de l'església georgiana, raó per la qual se li oposaren els marxistes menxevics de Noe Jordània. Com a representant a la Duma per Geòrgia, reclamà l'abolició de la pena de mort. Fou assassinat per nacionalistes russos el 30 d'agost del 1907.

Va escriure obres com Kaçia adamiani (Això és un home?, 1863), Glkikhis naambobi (El conte del comptador), Gandeghili (L'ermità) i la novel·la El llac de Basaleti.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Txavtxavadze