Vés al contingut

Ília Vèkua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ilia Vekua)
Plantilla:Infotaula personaÍlia Vèkua
Nom original(ka) ილია ვეკუა
(ru) Илья Несторович Векуа Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Илья Несторович Векуа Modifica el valor a Wikidata
23 d'abril de 1907
Shesheleta (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 de desembre de 1977(1977-12-02) (als 70 anys)
Tbilisi (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó Mtatsminda 41° 41′ 46″ N, 44° 47′ 20″ E / 41.695981°N,44.788776°E / 41.695981; 44.788776 Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia
1972 – 1977
← Níkoloz MuskhelixviliEvgeni Kharadze →
Rector Universitat Estatal de Tbilissi
1966 – 1972
← Evgeni KharadzeDavid Chkhikvishvili →
Parlamentari Soviet Suprem de la Unió Soviètica
1966 – 1977
Rector Universitat Estatal de Novossibirsk
1959 – 1965
← cap valor – Ram Soloukhin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Tbilissi (1925–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaРаспространение упругих колебаний в бесконечном слое Modifica el valor a Wikidata (1937 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAleksei Krylov Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica matemàtica, equació integral, teoria d'equacions diferencials, matemàtiques, equació diferencial en derivades parcials i mecànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia (1965–1977)
Universitat Estatal de Novossibirsk (1959–1965)
Institut Steklov de Matemàtiques (1954–1959)
Universitat Estatal de Moscou (1951–1959)
Universitat Estatal de Tbilissi (1933–1951)
Observatori de Tbilissi (1929–1933) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsNíkoloz Muskhelixvili Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMark Vishik Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMark Vishik, Ivan Daniluck, Bogdan Bojarski, Abduhamid Juraev, N. E. Tovmasyan i George Jaiani Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTamara Vassílievna Vèkua Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Векуа Илья Несторович)
Enciclopèdia soviètica georgiana, (vol:4, p.346)
Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 11 (en) Tradueix, (p.363) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 91621441 Modifica els identificadors a Wikidata


Ília Vèkua (georgià: ილია ვეკუა) (Shesheleta, 23 d'abril de 1907 (Julià) - Tbilisi, 2 de desembre de 1977) va ser un matemàtic soviètic.

Vida i obra

[modifica]

En acabar els seus estudis secundaris al institut de la ciutat de Zúgdidi, es va matricular a la facultat de física i matemàtiques de la universitat estatl de Tbilisi, en la qual es va graduar el 1930. Els anys successius va seguir estudis de postgrau, sota la direcció de N. Krilov, N. Muskhelixvili i V. Smirnov, sobre les equacions de la física matemàtica, treballs que li van servir posteriorment (1937) per a obtenir el doctorat.[1] A partir de 1933 va ser professor a la universitat de Tbilissi, essent el col·laborador més actiu de Muskhelixvili. El 1940 va rebre l'habilitació per a la docència amb una tesi sobre la representació complexa de les solucions de les equacions el·líptiques i les seves aplicacions als problemes de valors límit, tema pel que és recordat avui en dia.[2] El 1951 es va traslladar a Moscou on va treballar a la universitat i al Institut Steklov de Matemàtiques.[3] El 1958, en fundar-se la universitat de Novossibirsk a Sibèria, en va ser nomenat el seu primer rector i va mantenir el càrrec fins al 1965 quan va tornar a Tbilissi, per a fer-se càrrec del rectorat de la seva universitat. El 1972 va ser elegit president de l'Acadèmia de Ciències de la República Soviètica de Geòrgia i va ocupar aquest càrrec fins al final de la seva vida.

Tomba de Vèkua al Panteó de personalitats de Mtatsminda a Tbilissi.

La seva aportació més notable va ser el mètode (o els operadors) de Vèkua[4] que enllacen les propietats de les funcions harmòniques amb les solucions de les equacions en derivades parcials el·líptiques de segon ordre.[5]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]