Illa de Nutka

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Illa de Nootka)
Jump to navigation Jump to search

L'illa de Nutka (també escrita com Nootka o Nuca, en anglès Nootka Island) és una petita illa costanera del tram central de la costa sur-occidental de l'illa de Vancouver, pertanyent a la província de la Columbia Britànica (Canadà). Té una àrea de 534 km² i està separada de l'illa de Vancouver per les aigües del Nootka Sound i l'Esperança Inlet.

El nom de l'illa prové d'un grup indígena procedent de l'Illa de Vancouver, al que es coneixia des d'antic com els Nutka. En l'actualitat l'hi coneix com els Nuu-chah-nulth.

Història[modifica]

John Meares arribant a Nutka el 1788.

L'estret de Nutka o Nutca (Nootka Sound) va ser albirat per primera vegada el 8 d'agost de 1774 per l'explorador espanyol Juan José Pérez Hernández a bord de la nau Santiago, que sense desembarcar el va batejar "Surgidero de San Lorenzo". La seva missió era arribar fins als 65ºN de latitud, però va tornar a San Blas per falta de queviures. A l'any següent es va tornar a organitzar una expedició, en la que també hi van participar Bruno de Heceta i Juan Francisco de la Bodega y Quadra, a bord del San Carlos, el Santiago i el Sonora. La intenció era descobrir els assentaments dels russos i prendre'n possessió en nom de la corona espanyola. Al març de 1778 el capità James Cook va ser el primer europeu en tocar terra a l'Illa Bligh, batejant l'estret com King George's Sound. Tot estant a Friendly Cove els nadius corejaven «Itchme nutka, itchme nutka» volent dir que donés la volta a Yuquot (nom natiu que significa "Lloc Ventós"), però Cook els malinterpretà pensant que deien el nom del lloc.

El navegant Ignacio d'Arteaga va visitar la zona amb el Princesa el 1779, arribant a una àmplia badia que va denominar Port Bucarelli.

En aquells temps el comerç entre Àsia i Amèrica del Nord era un monopoli espanyol, amb limitades llicències reconegudes als portuguesos. El ministre espanyol comte de Floridablanca, el 8 de juliol de 1787 va donar instruccions perquè forces espanyoles de Califòrnia es dirigissin cap al nord i «fixessin i asseguressin els punts que poguessin, aficionant els indis i llançant qualssevol hoste que s'hagès establert».[1] El 1787 es va dirigir a la zona una nova expedició espanyola amb els vaixells Princesa al comandament d'Esteban Martínez i el San Carlos al comandament de Gonzalo López de Haro. Després de discutir entre si tots dos comandants, van realitzar exploracions per separat. López de Haro va arribar a Unalaska, on els russos li van informar que dues fragates d'aquest país s'estaven allistant per dirigir-se a ocupar Nutka. A les Aleutianas, Martínez va rebre la mateixa informació, juntament amb notícies de l'existència d'un assentament anglès a Nutka. El comerciant britànic John Meares, que havia recorregut la zona el 1785 i 1786, usant vaixells amb bandera portuguesa i tripulació britànica, va establir un lloc comercial a l'estret de Nutka el 1788, esperant obtenir grans guanys en el comerç amb Xina.

Assentament espanyol[modifica]

El 5 de maig de 1789 Esteban José Martínez comandant les naus Princesa i Sant Carlos, va prendre possessió de l'Ancorada de Nutka, el seu territori va passar a formar part del Virregnat de Nova Espanya. En arribar a l'Illa de Nutka va trobar allí a dos vaixells nord-americans el Columbia i el Lady Washington, els capitans de la qual van adduir que havien recalat allà per les males condicions climàtiques, per aquest motiu Martínez els va deixar partir. Es trobava també a l'Illa el paquebot de bandera portuguesa Iphigenia Nubiana pertanyent a capitals britànics lligats a John Meares. Poc després de l'arribada de Martínez, va aparèixer el paquebot britànic Argonaut al comandament del capità James Colnett, que transportava mercaderies i, pretenia fortificar-se a l'Illa. Martínez va capturar l'Argonaut i l'phigenia Nubiana. Poc després van arribar a l'Illa dos vaixells britànics, la balandra Princesa Reial, al comandament de Thomas Hudson i la goleta Northwest America. Martínez va procedir a detenir-les el 5 de juny i el 2 de juliol, respectivament, remetent els vaixells a San Blas (Nayarit) a l'actual Mèxic, llavors Nova Espanya. En l'illot de San Miguel o Illa dels Porcs, es va construir una bateria que constituiria el Fort de San Miguel, en un altre illot es va construir el Baluard de Sant Rafael, però a finals de juliol de 1789 es va rebre l'ordre d'abandonar l'establiment.[2]

Davant l'imminent conflicte, el govern espanyol va decidir fortificar Nutka, establint el Fort de San Miguel de forma permanent l'abril de 1790. Al mateix temps es va enviar al tinent de navili Francisco de Eliza per dirigir l'assentament juntament amb 76 homes de la Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya comandats per Pere d'Alberní. La presència dels voluntaris catalans és el motiu pel qual en els dibuixos realitzats per l'expedició d'Alejandro Malaspina, que va passar per Nutka l'estiu de 1791, apareguin nombrosos individus portant la típica barretina.

Ocupació britànica[modifica]

George Vancouver en Friendly Cove cap a 1791.

George Vancouver va arribar a Friendly Cove el 1791.

La Convenció de Nutka va resoldre les diferències entre Gran Bretanya i Espanya, retornant a la primera la possessió de les seves instal·lacions al territori, quedant alliberat el seu accés al mateix i sense definir la pertinença a cap estat. El 1795 es van retirar els espanyols, abandonant el fort.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]