Illa de Portlligat

Infotaula de geografia físicaIlla de Portlligat
Imatge
TipusIlla Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural del Cap de Creus Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCadaqués (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 17′ 32″ N, 3° 17′ 43″ E / 42.2923°N,3.2954°E / 42.2923; 3.2954
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície0,084 km² Modifica el valor a Wikidata

L'illa de Portlligat, antigament anomenada illa del Correu,[1] és una illa del terme marítim de Cadaqués (Alt Empordà) situada enfront del nucli de Portlligat, tancant la badia de Portlligat, al Parc Natural del Cap de Creus i al paratge natural d'interès nacional del cap Gros-cap de Creus. És la segona illa més gran de la Costa Brava, després de la Meda Gran.[2]

Descripció[modifica]

Té una superfície de 8,81 Ha,[3] i una alçada màxima de 18,91 m.[4] L'extrem meridional està separat de terra ferma pel passatge de ses Boquelles, un canal d'uns 30 m d'amplada, poc profund, que es pot passar a peu. A l'extrem nord, separada pel passatge de sa Malrasa, hi ha l'illa sa Farnera, de 0,65 Ha. Mar endins, a 900 m de distància, hi ha les petites illes de Messina i Petita.[2]

A l'illa hi ha 4 petites platges: al sud hi ha la platja de s'Illa, la més gran, de 76 m de longitud, i la platja de ses Boquelles; al nord, les platges de Massabous i la del Passatge de sa Malrasa.[5]

Història[modifica]

L'illa va ser comprada el 1962 per Lluís Sentís i Anfruns, germà del diputat Carles Sentís. amb la intenció de fer-hi una urbanització, però finalment la seva esposa el va convencer de construir-hi només una casa d'estiueig per anar-hi amb els seus 10 fills. Hi vivien els masovers, la família Cano,[6] que tenien corral, galliner, camps i pous, i es dedicaven a la cria de conills.[1] Els van visitar famosos com: Salvador Dalí, Lucía Bosé, Kirk Douglas, Carlos Barral, Yul Brynner, Fernando Rey, Pere Portabella, Rosa Regàs, ...[6] El 1980 la va comprar l'empresa Robert Mercader, de Torroella de Montgrí, i va anar a parar a mans de dos propietaris alemanys, altre cop amb intenció d'urbanitzar-la. Però el 1995 la va comprar la Diputació de Girona per tal de protegir-la ecològicament. El Parc Natural del Cap de Creus no es crearia fins al 1998.[7] La casa va ser ocupada per hippies i posteriorment per okupes, fins que va ser enderrocada per la Diputació de Girona.[1]

Ecologia[modifica]

El 2009 la Diputació va endegar la retirada de plantes exòtiques invasores, que havien substituït les autòctones. Durant 4 anys es van enretirar 400 tones de bàlsam (Carpobrotus), que havien ocupat el 80% de la superfície de l'illa.[8] El 2015 es van enretirar, a més del bàlsam, pites (Agave americana) i figues de moro (Opuntia).[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Portlligat
  1. 1,0 1,1 1,2 «La badia i l'illa de Portlligat». El Cap de Creus.
  2. 2,0 2,1 Crestas, Pako. Les platges de la Costa Brava. De Cadaqués al Port de la Selva. Valls: Cossetània, maig 2016, p. 50-51. ISBN 978-84-9034-407-1. 
  3. «Relació dels espais naturals protegits avaluats». Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut de Cartografia de Catalunya.
  5. «Platges i dunes de Catalunya». @sigte_udg.
  6. 6,0 6,1 «Los años regalados». Mecenix.
  7. «La Diputació compra l'illa de Portlligat». Revista de Girona, núm. 173, novembre-desembre 1995.
  8. «Retiren de l'illa de Portlligat 400 tones de bàlsam, una planta exòtica que havia ocupat el 80% de la superfície». 3Cat, 26-09-2013.
  9. «Treballs per conservar i millorar l'espai natural de l'illa de Portlligat». El Punt Avui, 07-10-2015.