Mapa babilònic del món
 | |
| Tipus | mapamundi, obra d'art, mapa antic i artefacte arqueològic  |
|---|---|
| Llengua original | accadi |
| Alfabet | escriptura cuneïforme |
| Material | argila |
| Codi museu | WCT31377 |
| Ubicació | Museu Britànic |
| Creació | segle VI aC |
| Data descoberta | 1882 |
| Lloc original | Sippar |
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al segle vi aC. (Neo-Babilònia o període aquemènida primerenc).
El mapa se centra en l'Eufrates, que flueix des del nord (a dalt) cap al sud (a baix). La ciutat de Babilònia es mostra a l'Eufrates, a la meitat nord del mapa. La boca de l'Eufrates s'anomena "pantà" i "sortida". Susa, la capital d'Elam, es mostra al sud, Urartu al nord-est, i Habban, la capital dels cassites es mostra (incorrectament) al nord-oest. Mesopotàmia està envoltada per un "riu amarg" circular o oceà, i vuit "regions", representades com a seccions triangulars, es mostren situades més enllà de l'oceà. S'ha suggerit que la representació d'aquestes "regions" com a triangles podria indicar que es van imaginar com a muntanyes.[1]
La tauleta va ser descoberta a Sippar, Vilayet de Bagdad, a uns 60 km al nord de Babilònia a la riba est del riu Eufrates. El text es va traduir per primera vegada el 1889.[2] La tauleta d'argila es conserva al Museu Britànic (BM 92687).[3]
Descripció de les zones del mapa[modifica]
El mapa és circular amb dos cercles definits externament. L' escriptura cuneïforme marca totes les ubicacions dins del mapa circular, a més d'algunes regions de fora. Els dos cercles externs representen l'aigua entre els segments i estan etiquetats com a id maratum "riu amarg", el mar de sal. Babilònia al nord del centre del mapa; Les línies paral·leles al fons semblen representar els maresmes meridionals, i una línia corba procedent del nord, nord-est sembla representar les muntanyes de Zagros.[4]
Hi ha set petits cercles interiors a les zones perimetrals del cercle, i semblen representar set ciutats. Vuit seccions triangulars al cercle extern (perímetre d'aigua) representen les denominades "regions" (nagu). La descripció de cinc d'ells ha sobreviscut.[3]
 |
1. "Muntanya" (en accadi: šá-du-ú) 2. "Ciutat" (en accadi: uru) 3.Urartu (en accadi: ú-ra-áš-tu) 4.Assíria (en accadi: kuraš+šurki 5. Der (en accadi: dēr) 6. ? 7. Swamp (en accadi: ap-pa-ru) 8. Susa (Capital dElam) (en accadi: šušun) 9. Canal/"outflow" (en accadi: Bit-qu) 10. Bit Yakin (en accadi: bῑt-ia-᾿-ki-nu) |
11. "Ciutat" (en accadi: uru) 12. Habban (en accadi: ha-ab-ban 13. Babilim (en accadi: tin.tirki, dividida per l'Eufrates 14 – 17. Oceà (aigua salada, (en accadi: idmar-ra-tum) 18 – 22. Regions "exteriors" (nagu) 23 – 25. Cap descripció. |
Carlo Zaccagnini ha sostingut que el disseny del mapa babilònic del món pot haver sobreviscut en els mapes T-O europeus de l'Edat Mitjana.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Lewy H., Lewy J., "The Origin of the Week and the Oldest West Asiatic Calendar", The Hebrew Union College Annual 17 (1943), 1—146.
- ↑ F. E. Peiser ZA 4 (1889) 361-370. First publication of a photogaphic reproduction: C. Ball, Light from The East (1899), p. 23.
- ↑ 3,0 3,1 British Museum Inv. No.92687.
- ↑ 4,0 4,1 Edition of the text: Wayne Horowitz, Mesopotamian Cosmic Geography ch. 2 (1998) [=Iraq 50 (1988), 147-165]. Older editions: F.E. Peier ZA 4 (1889), R.C. Thompson, Cuneiform texts from Babylonian tablets 22 48 (1906), E. Weidner, BoSt 6 (1922) 85-93, E. Unger, Babylon (1931), 254-258.
- ↑ Carlo Zaccagnini, ‘Maps of the World', in Giovanni B. Lanfranchi et al., Leggo! Studies Presented to Frederick Mario Fales on the occasion of his 65th birthday, Wiesbaden, Harrassowitz Verlag, 2012, pp. 865-874.
