Institut Menéndez y Pelayo
 IES Menéndez y Pelayo l'any 2008  | |
| Epònim | Marcelino Menéndez Pelayo |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | institut de Catalunya |
| Història | |
| Creació | 1933 |
| Activitat | |
| Nombre d'estudiants | 247 (2020) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| 08013226 | Directori de centres docents de Catalunya |
| Lloc web | institutmenendezypelayo.cat |
L'Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, o IES Menéndez y Pelayo, ofereix E.S.O. i Batxillerat. Està situat al barri de Sant Gervasi del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. L'institut Menéndez y Pelayo garanteix una educació pública.
Història[modifica]
La guerra que va partir Espanya en dos també va deixar una empremta invisible als murs de l'institut de secundària IES Menéndez y Pelayo, que a partir del conflicte bèl·lic va adoptar el nom de l'intel·lectual càntabre (abans es deia institut Nicolás Salmerón) i es va instal·lar al centre construït per la mútua escolar Blanquerna, a la Via Augusta. El 1923 és l'any de la creació de la mútua Blanquerna, sota l'assessorament del pedagog Alexandre Galí. La professora Marta Ponti explica:
«Basava la pedagogia en l'humanisme cristià, el catalanisme i el desenvolupament de metodologies d'aprenentatge actives allunyades de la simple memorització repetitiva. L'esport i les arts eren part important del seu currículum»
El 1933 la mútua es va ubicar a l'edifici de la Via Augusta, obra de l'arquitecte Jaume Mestres i de concepció racionalista. Des del carrer de Muntaner l'any 1933 també va ser l'any del naixement de l'institut Nicolás Salmerón, impulsat pel govern de la Segona República «després de la prohibició de l'ensenyament religiós», narra Vicenç Atanes, el director actual del Menéndez y Pelayo. El seu nom retia homenatge a un dels presidents de la Primera República. Els primers passos els va donar «en una torre modernista del carrer de Muntaner». «Fomentava una educació democràtica, laica, progressista i mixta», diu Ponti.
Però la guerra civil va trencar aquests dos esquemes educatius. La derrota del bàndol republicà el 1939 va provocar que l'institut Salmerón s'instal·lés a l'edifici de la Blanquerna, que perdés el seu nom i que part del seu professorat fos expedientat. Per la seva part, la mútua va ser dissolta; el director i part del professorat, depurats, i l'edifici, requisat. «Va ser una confiscació de guerra», puntualitza Ponti. El règim va batejar el centre amb el nom de Menéndez y Pelayo, i a les seves aules hi van deixar d'assistir les noies. Fins al 1973 l'institut no va tornar a ser mixt. Les successives remodelacions van dotar aquest centre educatiu d'una sala d'actes i un gimnàs, així com d'altres dependències, com ara laboratoris. L'última gran obra es va acabar el 2008, en vigília del 75è aniversari de l'institut.[1][2][3][4]
Alumni[modifica]
Entre els alumnes de la institució hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte, Llorenç Gomis i Sanahuja i Josep Rahola i d'Espona.[3] També hi van estudiar Oriol Bohigas, el pintor Antoni Tàpies, la directora de TV-3 Mònica Terribas, la portaveu d'ICV Dolors Camats o l'exfutbolista Carles Rexach. També Jordi Pujol i Soley, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Salvador Millet i Bel[8] o Jordi Galí i Herrera, fill del fundador, qui va continuar la seva obra a l'Escola Sant Gregori ESG.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Història Mútua Escolar Blanquena - Enciclopèdia catalana» (en català). [Consulta: 18 novembre 2016].
- ↑ «Història IES Menéndez y Pelayo - El Periódico» (en català). [Consulta: 18 novembre 2016].
- ↑ «Història IES Menéndez y Pelayo - AMPA» (en català). [Consulta: 18 novembre 2016].
- ↑ «Memòria IES Menéndez y Pelayo - BTV Barcelona televisió» (en català). [Consulta: 18 novembre 2016].