Invasió aliada occidental d'Alemanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarInvasion of Germany
the Western Front of World War II
United States Army soldiers supported by a M4 Sherman tank move through a smoke filled street in Wernberg, Germany during April 1945
American infantrymen of the U.S. 11th Armored Division supported by an M4 Sherman tank move through a smoke filled street in Wernberg, Germany, April 1945.
Tipus invasió
Data 22 March – 8 May 1945
Lloc Western Germany, Southern Germany
Bàndols
 United States
 United Kingdom
Plantilla:Flagdeco France
 Canada
 Poland
 Tercer ReichPlantilla:Surrendered
Plantilla:Flagdeco Hungary[14]
Comandants
Estats Units Dwight Eisenhower
Regne Unit Bernard Montgomery
Estats Units Omar Bradley
Estats Units Jacob Devers
França Jean de Lattre de Tassigny
Tercer Reich Adolf Hitler
Tercer Reich Albert Kesselring
Tercer Reich Robert von Greim
Tercer Reich Gerd von Rundstedt
Tercer Reich Walter Model
Tercer Reich Paul Hausser
Tercer Reich Johannes Blaskowitz
Forces
4,500,000
(91 Divisions)[1][2]
17,000 tanks[3]
28,000 combat aircraft[4]
63,000 artillery pieces[5]
970,000 vehicles[4]
Initial:
1,000,000 [6][7]
500 operational tanks/assault guns[8]
2,000 operational combat aircraft[9]
Baixes
American:
62,704 casualties
(including 15,009 killed)[10]
Canadian:
6,298 casualties
(including 1,482 killed)[11]
British:
unknown
French:
unknown
January-May 1945:
265,000 to 400,000
(For all fronts)[12]
200,000 captured
(January-March)
4,400,000 surrendered
(April–June)[13]
Modifica les dades a Wikidata

La invasió a L'Alemanya Occidental va ser coordinada pels Aliats Occidentals durant els mesos d'hostilitats finals en el teatre europeu de la Segona Guerra Mundial. Durant la preparació de la invasió aliada d'Alemanya, una sèrie d'operacions ofensives van ser dissenyades per agafar i capturar el banc de l'est i de l'oest del Rhine River. L'Operació Veritable i l'Operació Grenade van ser afectuades durant el febrer del 1945, i Llenyataire d'Operació i Operació Undertone al març del 1945. La invasió d'Alemanya va començar amb els Aliats Occidentals que travessaven el riu Rhine el 22 de març del 1945, abans de desplegar-se i envair tot l'Alemanya occidental del Baltic en el del nord, a Àustria, al sud, abans que els alemanys es rendissin el 8 de maig de 1945. Als Estats Units per les històries militars això és sabut com la "Campanya d'Europa Central".

A principis del 1945, els esdeveniments van afavorir a les forces aliades d'Europa. En el Front Occidental els Aliats havien estat lluitant a Alemanya amb campanyes contra la Línea de Siegfrid des de la Batalla de Aachen i la Batalla del Bosc de Hürtgen. A finals de 1944 i gener de 1945 havien empès als alemanys de tornada als seus punts de partida a la Batalla de les Ardenes. El fracàs d'aquesta ofensiva va esgotar la reserva estratègica d'Alemanya, deixant-la mal preparada per resistir les últimes campanyes aliades a Europa. Les pèrdues addicionals a Renània van afeblir encara més l'exèrcit alemany, deixant les restes destrossades d'unitats per defensar la riba est del Rin. El 7 de març, els aliats van prendre l'últim pont intacte restant sobre el Rin a Remagen, també havien establert un gran cap de pont a l'est de la riba del riu. Durant les operacions Lumberjack, Plunder i Undertone, el març de 1945, es calcula que les víctimes alemanes durant el període entre el febrer i març del 1945 foren de 400.000 homes morts, incloent-hi 280.000 homes capturats com a presoners de guerra.

En el Front Oriental, l'Exèrcit Vermell soviètic (incloent-hi les Forces armades poloneses a l'Est sota el comendament soviètic) simultàniament amb els Aliats Occidentals, van aliberar la majoria de Polònia i van començar la seva ofensiva a Alemanya Oriental al febrer del 1945, i el març ja eran a poca distància de Berlín. L'avenç inicial a Romania, el Primer Jassy–Kishinev Ofensiu durant l'del abril i maig 1944 va ser un fracàs; pero la segona Ofensiva a l'agost va ser un èxit. L'Exèrcit Roig també va entrar a Hongria (Ofensiva de Budapest) i a l'est de Txecoslovàquia es van aturar temporalment en el que ara és la moderna frontera alemanya amb la ínia Oder–Neissel. Aquests ràpids avanços al front oriental van destruir altres unitats de combat alemanes i van limitar greument la capacitat del Führer alemany Adolf Hitler de reforçar les seves defenses del Rin. Com a tal, amb els Aliats occidentals fent els últims preparatius per a la seva poderosa ofensiva cap al cor alemany, la victòria va ser imminent.

L'ordre de la batalla[modifica]

Les forces aliades[modifica]

A principis del 1945, el Comandament Suprem de "Allied Expeditionary Force" en el Front Occidental, el General Dwight D. Eisenhower, tenia 73 divisions sota el seu comandament a Europa del nord-oest, de les quals 49 eren divisions d'infanteria, 20 divisions blindades i quatre divisions aerotransportades. Quaranta-nou d'aquestes divisions eren nordamericanes, 12 britàniques, vuit franceses, tres canadenques i una polonèsa. Unes altres set divisions nord-americanes van arribar durant el febrer,[16] juntament amb la 5a Divisió d'Infanteriabritànica i amb el Cos canadenc I, tots dos arribats dels combats al Front italià. Mentre la invasió d'Alemanya va començar, el General Eisenhower va tenir un total de 90 divisions de força sencera sota el ser comandament, amb el nombre de divisions blindades que arribasen ara a 25. El front aliat al llarg del Rhine es va estendre 450 milles (720km) de la desembocadura del riu fins al Mar del nord, als Països baixos, fins al sud de la frontera suïssa .[17]

Les forces aliades al llarg d'aquesta línia es van organitzar en tres grups de l'exèrcit. Al del nord, des del mar del Nord fins a un punt a uns 16 km al nord de Colònia, hi havia el 21è Grup de l'Exèrcit comandant perlMariscal de Camp Bernard Montgomery. Dins el 21è grup de l'Exèrcit, el 1r Exèrcit Canadenc (sota Harry Crerar) que va mantener el flanc esquerre de la línia aliada, amb el 2n Exèrcit britànic (Miles C. Dempsey) al centre i el 9è Exèrcit dels Estats Units (William Capot Simpson) al sud. Mantenint el centre de laín lía dels Aliats des del flanc dret del 9è Exèrcit a un punt a una 24 quilòmetres al sud de Magúncia va ser el 12è Grup d'Exèrcit sota el comandaren del tinent general Omar Bradley. Bradley va tenir dos exèrcits nord-americans, el primer exèrcit nord-americà (Courtney Hodges) a l'esquerra (nord) i el tercer exèrcit nord-americà(George S. Patton) a la dreta (sud). Completanr la línea dels aliats a la frontera suïssa va ser el 6è Grup d'Exèrcit comandat pel General de Lloctinent Jacob L. Devers, amb el setè Exèrcit nord-americà (Alexander Patch) al nord i el1r Exèrcit francès (Jean de Lattre de Tassigny) a l'aliat dret.[18]

A mesura que aquests tres grups d'exèrcit van treure la Wehrmacht a l'oest del Rhine, Eisenhower va començar a replantejar-se els seus plans de travessar fins al final del Rhine i al cor d'Alemanya. Originalment, el General Eisenhower havia planejat treure totes les seves forces fins a la riba oest del Rhine, utilitzant el riu com a barrera natural per ajudar cobrir el seccions inactives de la seva línia. El principal impuls más enllà del riu havia de ser fet al nord pel Grup d'Exèrcit de Montgomery, 21 elements dels quals haurien de procedir cap a l'est fins a una conjuntura amb el primer excèrcit nord-americà, ja que va fer un avanç secundari al nord-est des de sota del riu Ruhr. Si té èxit, aquest moviment de pinça envoltava la zona industrial del Ruhr i neutralitzaria la major concentració de capacitat industrial alemana. [19]

Referències[modifica]

  1. MacDonald, 2005, p. 322.
  2. Includes 25 armored divisions and 5 airborne divisions. Includes 61 American divisions, 13 British divisions, 11 French divisions, 5 Canadian divisions, and 1 Polish division, as well as several independent brigades. One of the British divisions arrived from Italy after the start of the campaign.
  3. "Tanks and AFV News", January 27, 2015. Zaloga gives the number of American tanks and tank destroyers as 11,000. The Americans comprised 2/3 of the Allied forces, and other Allied forces were generally equipped to the same standard.
  4. 4,0 4,1 MacDonald, 2005, p. 478.
  5. S. L. A. Marshall. ["On Heavy Artillery: American Experience in Four Wars"]. Journal of the US Army War College. Page 10. "The ETO", a term generally only used to refer to American forces in the Western European Theater, fielded 42,000 pieces of artillery; American forces comprised approximately 2/3 of all Allied forces during the campaign.
  6. Glantz, 1995, p. 304.
  7. Zimmerman, 2008, p. 277.
  8. "Tanks and AFV News", January 27, 2015. Quoting an estimate given in an interview with Steven Zaloga.
  9. Alfred Price. Luftwaffe Data Book. Greenhill Books. 1997. Total given for serviceable Luftwaffe strength by April 9, 1945 is 3,331 aircraft. See: Luftwaffe serviceable aircraft strengths (1940–45).
  10. Dept of the Army, 1953, p. 92.
  11. Stacey; Bond, 1960, p. 611.
    • US General George Marshall estimated about 263,000 German battle deaths on the Western Front for the period from 6 June 1944 to 8 May 1945, or a longer period (George C Marshall, Biennial reports of the Chief of Staff of the United States Army to the Secretary of War : 1 July 1939-30 June 1945. Washington, DC : Center of Military History, 1996. Page 202).
    • West German military historian Burkhart Müller-Hillebrand (Das Heer 1933–1945 Vol 3. Page 262) estimated 265,000 dead from all causes and 1,012,000 missing and prisoners of war on all German battlefronts from Jan 1, 1945 - April 30, 1945. No breakdown of these figures between the various battlefronts was provided.
    • US Army historian Charles B. MacDonald (The European Theater of Operations: The Last Offensive, Center of Military History, United States Army, Washington D.C., 1993, page 478) holds that "exclusive of prisoners of war, all German casualties in the west from D-day to V–E Day probably equaled or slightly exceeded Allied losses". In the related footnote he writes the following: "The only specific figures available are from OB WEST for the period 2 June 1941–10 April 1945 as follows: Dead, 80,819; wounded, 265,526; missing, 490,624; total, 836,969. (Of the total, 4,548 casualties were incurred prior to D-day.) See Rpts, Der Heeresarzt im Oberkommando des Heeres Gen St d H/Gen Qu, Az.: 1335 c/d (IIb) Nr.: H.A./263/45 g. Kdos. of 14 Apr 45 and 1335 c/d (Ilb) (no date, but before 1945). The former is in OCMH X 313, a photostat of a document contained in German armament folder H 17/207; the latter in folder 0KW/1561 (OKW Wehrmacht Verluste). These figures are for the field army only, and do not include the Luftwaffe and Waffen-SS. Since the Germans seldom remained in control of the battlefield in a position to verify the status of those missing, a considerable percentage of the missing probably were killed. Time lag in reporting probably precludes these figures' reflecting the heavy losses during the Allied drive to the Rhine in March, and the cut-off date precludes inclusion of the losses in the Ruhr Pocket and in other stages of the fight in central Germany."
    • German military historian Rüdiger Overmans (Deutsche militärische Verluste im Zweiten Weltkrieg, Oldenbourg 2000, pp.265-272) maintains, based on extrapolations from a statistical sample of the German military personnel records.(see German casualties in World War II), that the German armed forces suffered 1,230,045 deaths in the "Final Battles" on the Eastern and Western Fronts from January to May 1945. This figure is broken down as follows (p. 272): 401,660 killed, 131,066 dead from other causes, 697,319 missing and presumed dead. According to Overmans the figures are calculated at "todeszeitpunkt" the point of death, which means the losses occurred between January to May 1945. The number of POW deaths in Western captivity calculated by Overmans, based on the actual reported cases is 76,000 (p. 286). Between 1962 and 1974 by a German government commission, the Maschke Commission put the figure at 31,300 in western captivity.(p. 286) Overmans maintains (pp. 275, 279) that all 1,230,045 deaths occurred during the period from January to May 1945. He states that there is not sufficient data to give an exact breakout of the 1.2 million dead in the final battles (p.174). He did however make a rough estimate of the allocation for total war losses of 5.3 million; 4 million (75%) on the Eastern front, 1 million (20%) in the West and 500,000 (10%) in other theaters. Up until Dec. 1944 losses in the West were 340,000, this indicates losses could be 400,000 to 600,000 deaths in the Western theater from January to May 1945 (p.265). Overmans does not consider the high losses in early 1945 surprising in view of the bitter fighting, he notes that there were many deaths in the Ruhr pocket (p.240) According to Overmans the total dead including POW deaths, in all theaters from Jan-May 1945 was 1,407,000 (January-452,000; February-295,000; March-284,000; April-282,000; May-94,000) No breakout by theater for these losses is provided.(p.239)
  12. Rüdiger Overmans, Soldaten hinter Stacheldraht. Deutsche Kriegs-gefangene des Zweiten Weltkrieges. Ullstein Taschenbuchvlg., 2002. p.273 During the period January to March 1945 the POW's held Western Allies increased by 200,000; During the period April to June 1945 the number increased to 5,440,000. These figures do not include POWs that died or were released during this period. (see Disarmed Enemy Forces).
  13. Szélinger; Tóth, 2010, p. 94.