Vés al contingut

Iodur d'estronci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicIodur d'estronci
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular341,715 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaI₂Sr i SrI₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Sr+2].[I-].[I-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió538 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició1.773 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El iodur d'estronci és un compost iònic format per l'estronci i el iode amb fórmula .

Aquest compost és soluble en l'aigua i deliqüescent, que pot esser usat en medicina com un substitut del iodur de potassi. També s'utilitza com un detector del centelleig de la radiació gamma, típicament dopat amb europi, degut a la seva claredat òptica, amb densitat relativament alta, amb un alt nombre atòmic efectiu (Z = 48), i un rendiment de la llum alta de centelleig.

Propietats i reaccions

[modifica]

El iodur d'estronci es pot preparar reaccionant el carbonat d'estronci en àcid iodhídric:

És blanc, sòlid, fix i inalterable en atuells tapats i pot cristal·litzar en agulles fines com el clorur.[1]

Es torna de color groc quan es troba exposat a l'aire i a altes temperatures es descompon completament per formar òxid d'estronci, i el iode queda lliure.

A més, quan es dissol amb l'aigua, forma una solució conductora.[2]

A més de ser soluble en l'aigua, també ho és en l'alcohol i en l'èter.

Efectes de l'exposició

[modifica]

Fins ara, les propietats químiques, físiques i toxicològiques del iodur d'estronci no han estat investigades i registrades a fons.

Els compostos d'estronci tenen un baix nivell de toxicitat. És químicament i biològicament similar al calci. Els òxids i hidròxids són materials moderadament càustics.

L'exposició perllongada a iodurs pot causar erupcions a la pell, secreció nasal, mal de cap i irritació de les membranes mucoses. En casos severs, la pell pot mostrar punts negres, furóncols, enrogiment, taques negres i blaus, urticària i ampolles. Els iodurs es difonen fàcilment a través de la placenta.

Dades de Reactivitat

[modifica]

Estabilitat: Inestable en condicions humides

Condicions que cal evitar: Aigua / humitat, la calor, la llum, l'aire.

Incompatibilitat (materials que s'han d'evitar): Aigua / humitat, àcids, agents oxidants.

Productes Perillosos de la Descomposició: iodur d'hidrogen, vapors d'òxid de metall.

Precaucions Especials

[modifica]

Manipular-lo i emmagatzemar-lo sota gas protector sec. Emmagatzemar-lo en recipients hermèticament tancats en un lloc fresc i sec. Renteu-vos bé les mans i la cara després de la manipulació i abans dels menjars. Emmagatzemar-lo en una àrea ben ventilada.

Implementar controls d'enginyeria i pràctiques de treball per reduir i mantenir la concentració d'exposició a nivells baixos. Utilitzeu bones pràctiques de neteja i sanejament. No utilitzeu tabac ni aliments en l'àrea de treball. Renteu-vos bé abans de menjar i fumar. No tiri la pols de la roba o la pell amb aire comprimit. Mantingui dutxa de drenatge de seguretat i instal·lacions per al rentat.[3]

Referències

[modifica]
  1. Álvarez. Alcalá, Francisco. Enciclopedia de medicina, cirugía y farmacia (en castellà), p. 454. 
  2. Parry, Robert W. Química: fundamentos experimentales. Guía del profesor (en castellà). Reverte, 1974, p. 73. ISBN 8429174680, 9788429174687. 
  3. «IX. SPECIAL PRECAUTIONS» (en anglés).