Iscle Soler i Samsot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIscle Soler i Samsot
Iscle Soler amb 45 anys.jpg
Iscle Soler amb 45 anys Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1843 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1914 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoana Soler i Engràcia Modifica el valor a Wikidata
Iscle Soler vist per Ramon Casas (MNAC).
Bust d'Iscle Soler ubicat davant l'església de Sant Agustí, al barri del Raval, Barcelona.

Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 13 de maig de 1843[1] - Terrassa, 27 de gener de 1914[2]) va ser un actor català molt popular al segle xix i la primera dècada del segle xx.[3][4][5]

Fill de Josep Soler i Soler, d'ofici argenter, i de Josepa Samsot i Padrós, naturals de Barcelona. En els seus inicis, Soler va compaginar l'ofici d'argenter amb el d'actor fins que el 1864 va decidir dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a actor. Havia heretat l'afició pel teatre del seu pare i aviat va fundar una societat de barri que tenia un petit teatre; el van inaugurar amb l'obra El puñal del godo.[6]

Va debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va consagrar-se amb l'obra La dida, de Frederic Soler i Hubert. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol el 9 de març de 1864.[3] [7]Varen tenir tres fillesː Emília, Joana, pintora, i Maria.

Va seguir actuant fins al 1908, quan la ceguesa i una malaltia cardíaca el van allunyar dels escenaris.[6][8]

Va destacar amb obres com: Joan Blancas, de Francesc Ubach, L'Eloi i La filla del mar, d'Àngel Guimerà, i Els vells, d'Ignasi Iglésias.[6]

Prop del Teatre Romea, on treballà, hi ha un bust en honor de l'actor, obra de Pau Gargallo. Està situat al carrer Hospital, davant de l'església de Sant Agustí Nou. El seu llegat es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, on es poden trobar fotografies de l'actor i els figurins del vestuari dels seus personatges.[9]

Trajectòria professional[modifica]

1865

1868

1869

  • 7 d'octubre. La bala de vidre, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de D. Anton)
  • 12 de novembre. Els càntirs de Vilafranca, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. En el personatge de Borni.

1870

  • 17 de març. El collaret de perles, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Felip).
  • 15 de desembre. Els egoistes, de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Senyor Gervasi)

1871

  • 23 de gener. Un ciri trencat, de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de El senyor Coca).
  • 28 de setembre. L'apotecari d'Olot, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. En el personatge de Don Dimas
  • 17 d'octubre. Cafè i copa, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1872

  • 28 d'octubre. La dida, original de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea. (en el personatge de Joan)

1873

1876

  • 19 d'octubre. Els segadors, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Gem)
  • 7 de desembre. Cura de moro, de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1877

  • 22 de febrer. Senyora i majora, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Don Pere.)

1878

1879

1880

1882

1884

  • 16 d'octubre. El trinc de l'or, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea (en el paper de Senyor Canivell).

1885

  • 29 de gener. Sota terra, de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Robert, 30 anys).

1886

  • 15 d'abril. El pubill, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea (en el paper d'Esteve).
  • 7 d'octubre. L'hereuet, de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Don Felip).

1887

1892

  • 19 de gener. Ateus i creients, de Ramon Bordas. Estrenada al teatre Romea (en el paper de Melcior).
  • 11 novembre. L'infern a casa, de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea (en el paper del Senyor Soldevila).
  • 6 de desembre. El moviment continu, de Ramon Bordas i Estragués. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Don Mateu).

1895

1896

1899

1902

  • 11 de març. En el paper de Richard a l'obra La pecadora, d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 18 de novembre. En el paper de Ramon a l'obra Aigua que corre, d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1903

1905

1906

  • 27 de març.. L'Eloi, d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Miques).
  • 2 d'octubre. En el paper de Josep Pradell a l'obra Arrels mortes, de Joan Puig i Ferreter. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1907

1908

  • 16 d'octubre. En el paper d'Anton Cadernera a l'obra L'aranya, d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Naixements.1843.Llibre 2.Registre núm.722». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-05-1843. [Consulta: 23 juliol 2019].
  2. «Hemeroteca de La Vanguardia di 28 de gener de 1914. Pàg.5». La Vanguardia, 28-01-1914. [Consulta: 23 juliol 2019].
  3. 3,0 3,1 «Iscle Soler i Samsot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat. L'Abadia de Montserrat, 1995, pàg. 120. ISBN 978-84-7826-661-6. 
  5. «L'Iscle Soler». Revista Catalunya, núm. 326, 31-01-1914, pàg. 75 i 76.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Soler i Samsot, Iscle». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 19 juny 2012].
  7. «Matrimonis.1864.Foli 77.Registre núm.305». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 09-03-1864. [Consulta: 23 juliol 2019].
  8. «La interpretació». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  9. Escena digital - Iscle Soler i Samsot
  10. Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iscle Soler i Samsot