Isidor Macabich i Llobet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Isidor Macabich a la Ciutat d'Eivissa.

Isidor Macabich i Llobet (Eivissa 10 de setembre, 1883 - Barcelona, 22 de març, 1973) fou un historiador i sacerdot eivissenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva família era originària de Croàcia. Estudià al seminari d'Eivissa, i el 1907 fou ordenat sacerdot. Fou canonge arxiver d'Eivissa des del 1913, fundà el Centre d'Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d'Eivissa. Durant la Segona República Espanyola fou proper a la CEDA i al Partit Liberal Regionalista de Carles Roman, vinculat a Francesc Cambó.

Interessat per la història, des del 1903 col·laborà en Los Archivos de Ibiza i ajudà a reaparèixer el Diario de Ibiza. El 1908 participà en el Primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, a Barcelona. Col·laborà en l'elaboració del que seria el Diccionari català-valencià-balear , juntament amb Vicent Serra i Orvay, i mantengué una llarga relació amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. El 1935 inicià una Historia de Ibiza en fascicles, publicada en quatre volums el 1966-1967. També fou un dels fundadors i director de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Col·laborà als diaris i revistes El Debate, de Madrid, Hispania, Destino, Lluc. El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d'Eivissa, i el 1953, arxiprest. Nomenat cronista oficial d'Eivissa a la mort d'Enrique Fajarnés Tur, l'any 1934, és també Fill Il·lustre de la ciutat.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Corsarios ibicencos (1906)
  • Es feudalisme a Eivissa (1909).
  • Santa María la Mayor (1916)
  • Pityusas. Ciclo púnico (1931)
  • Ebusus. Ciclo romano (1932)
  • Santa María. Ciclo cristiano (1934)
  • Dialectals (1923), poesia
  • Mots de bona cristiandat' (1918)
  • Romancer tradicional eivissenc (1954)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]