Isidre Gassol i Civit
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 novembre 1831 Savallà del Comtat (Conca de Barberà) |
Mort | 17 febrer 1917 (85 anys) Barcelona |
Senador del Regne | |
1901 – 1902 Circumscripció electoral: Tarragona | |
Diputat a Corts | |
17 novembre 1899 – 24 abril 1901 ← Antoni Rosell i Bru – Joan Matheu i Sabater → Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Empresari i polític |
Partit | Partit Conservador |
Família | |
Parella | Rosa Marqués i Valentí |
Isidre Gassol i Civit (Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917) fou un polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Home de negocis
[modifica]El 1873 fou el principal accionista de la Societat del Tramvia de Barcelona a Sants, que el 1877 esdevingué Societat de Tramvies.[1] També era propietari de la destacada masada d'en Gassol a Bítem, en unes finques que va comprar el 3 de gener de 1879.[2] També va ser accionista o membre del Banc Mercantil de Lleida (1881-93), el Banc de Catalunya, el Banc de Tortosa (que contribueix a fundar el 1881),[3] la Cambra del Comerç de Barcelona i la Cambra Oficial de la Propietat Urbanista,[4] i en el sector primari, l'Institut Agrícola Català.
Els negocis de Gassol foren lucratius. Posseïa la societat Isidre Gassol e Hijos, un conglomerat d'indústries entre les quals destacava una fàbrica d'estampats a Sant Adrià de Besòs. També tenia interessos en els territoris d'ultramar. En una data desconeguda, posterior a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, que contribueix a organitzar, es desplaça a Cuba. Allí importa productes de venda, trafica amb el transport d'esclaus, i és empresonat durant tres anys al castell del Morro de L'Havana.[4] Tot just consumada la derrota espanyola torna al Principat (1898), on impulsa la Colònia Gassol a Bítem (1900).
Acabada la seva activitat política, esmerça importants esforços per construir un canal de reg a la riba esquerra del riu Ebre, amb l'objectiu de promoure la vida econòmica de l'esmentada Colònia Gassol. El Canal de l'Esquerra de l'Ebre s'inaugura el 5 de maig de 1912 amb la presència del monarca Alfons XIII. El lideratge d'Isidre Gassol en la construcció el fa mereixedor de la Creu del Mèrit Agrícola.[5]
Càrrecs polítics
[modifica]Gassol va ser elegit diputat del Partit Conservador (sector polaviejista) del districte de Vendrell a les eleccions parcials a la Cort espanyola que es van celebrar per substituir el difunt Antoni Rossell. Dels 10.949 ciutadans amb dret a vot, 7.287 voten i 3.952 ho fan per Gassol.[6] A Madrid, treballa per millorar les comunicacions entre Santa Coloma de Queralt i Guimerà.
El 24 d'abril de 1901 finalitza les seves funcions com a diputat, però aviat, concretament el 29 d'octubre del mateix any, les comença a exercir com a senador de la província de Tarragona. D'aquesta etapa a la Cambra Baixa (1901-02) no es coneix cap intervenció parlamentària.
Vinculació amb Segura
[modifica]Isidre Gassol va ser premiat pel desenvolupament de la vinya i els arbres fruiters a Segura i rodalia. A la seva població natal, també és el mecenes en la construcció d'una escola (1914),[7] un ateneu (1916) i l'adequació de la font i els safareigs.[8] També va aconseguir que l'actual carretera comarcal T-243, que enllaça Conesa amb Vallfogona de Riucorb, passés per Segura.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Capital extranjero y estrategias empresariales: un análisis comparativo en el transporte urbano de Madrid y Barcelona, 1871-1948. per Alberte Martínez Núñez
- ↑ Soler, Marc «Patrimoni indià». La Vanguardia, 25-03-2011, pàg. 8.
- ↑ Llorente Rosselló, Emili «MISCEL·LÀNIA. La fundació del Banc de Tortosa (1881)». Recerca, n.9, 2005, pàg. 255-294.
- ↑ 4,0 4,1 La fundació del Banc de Tortosa (1881) per Emili Llorente
- ↑ Costea, Jordi. Elements, tipologies constructives i rehabilitacions en la Colònia Gassol de Bítem (tesi) (en castellà). Lleida: Universitat de Lleida. Escola Politècnica Superior., 05-2013, p. 35-36.
- ↑ «Gassol y Civit, Isidro» (en castellà). Congreso de Diputados. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Antiga Escola - Savallà del Comtat». Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà. Arxivat de l'original el 30 de juny 2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Marimon, Roser; Uroz, Joan; Ferrer, Raimon «Notes històries sobre Segura». La Segarra, n. 277, 9-2022, pàg. 21.