Jaciment arqueològic de Brahmagiri
| Tipus | Assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Índia | |||
| ||||
El jaciment arqueològic de Brahma-giri (‘pujol de [el déu] Brama’) és un jaciment arqueològic situat prop de la ciutat índia de Siddapur, al districte de Chitradurga (estat de Karnataka).[1]
La llegenda diu que en aquest lloc van viure Gótama Maharishi -que no ha de confondre's amb Gautama Buda- i la seva esposa Ajalia. Gautama és considerat un dels Sapta Rishi -els ‘Set Savis'- i va ser autor d'alguns himnes del Rigveda, el text més antic de l'Índia, de mitjan mil·lenni II aC.
Història[modifica]
Primera exploració[modifica]
Aquest lloc va ser explorat per primera vegada el 1891 per B. L. Rice (1837-1927), qui va descobrir dos edictes en roca de l'emperador Aixoka. En els edictes. datats cap al 230 aC., s'indicava que aquesta localitat es denominava originalment Isila, i era el punt més al sud de l'imperi Maurya.[1][2]
El pujol Brahmagiri és un aflorament de granit que s'eleva uns 180 m per sobre de la plana circumdant i mesura al voltant de 500 m d'est a oest i 100 m de nord a sud.[3] És conegut per la gran quantitat de monuments megalítics que s'han trobat aquí. El primer assentament humà que s'ha trobat aquí ha estat datat en almenys del mil·lenni II aC.[4][5]
Excavació[modifica]
El 1947, l'arqueòleg escocès Mortimer Wheeler (1890-1976) va excavar el lloc en nom del Servei Arqueològic de l'Índia[2] Nou anys després, el 1956, Seshadri va reprendre les excavacions; i Amalananda Ghosh va fer el mateix el 1965 i el 1978.[2]
Troballes arqueològiques[modifica]
Les excavacions van revelar temples medievals de pedra, ceràmica, granadures i figures de terracota, pedres semi-preciosses i estructures megalítiques.[2]
Es van trobar rastres de cultures microlítiques, neolíticas, de l'Edat del ferro, de l'Imperi Maurya i chalukia-hoysala. Com el llogaret on Wheeler va trobar restes microlítiques es deia Roppa, la va cridar «cultura roppa».[2] Gràcies als neolits que va trobar va deduir que eren evidència de que aquesta regió havia estat ocupada per comunitats agrícola-ramaderes en el període pre-megalític.[4]
L'any 1947, Mortimer Wheeler va fer més excavacions a Brahmagiri, i va trobar deu estructures domèstiques i les va classificar com a pertanyents a una seqüència de tres etapes culturals:
- període I (neolític o neolític-calcolític).
- període II (megalític) i
- període III (una cultura històrica primerenca).[1][6]
Va trobar també un cementiri de 300 tombes, amb enterraments realitzats en tombes rectangulars, circulars -amb pedres que envolten les cistas de granit- i urnes-pous circulars. Les tombes també incloïen objectes com a recipients amb grafits, comptes de pedra i de ferro, i eines de coure.[6]
Període I (neolític)[modifica]
Wheeler va datar aquest període entre principis del mil·lenni I aC. i el segle II aC. Els objectes que va trobar en aquest període incloïen un gran nombre de destrals de pedra polida de diabasa, micròlits com a mitges llunes, burís i ganivets fets de jaspi, àgata, cornalina i òpal, i ornaments usats pels éssers humans, com a anells de bronze i comptes de magnesita, àgata i cargols de mar.[7] També va trobar recipients fets a mà amb ceràmica grisa treballada toscament, i amb formes com a gots globulars, bols poc profunds i tasses amb bec. En aquest període, els nens eren enterrats en urnes de ceràmica, amb el cos doblegat, mentre que els adults eren enterrats en fosses de forma allargada.[2]
Període II (megalític)[modifica]
Wheeler va calcular que aquest període va estar entre el segle II aC. i intervinguts del segle I. Va descobrir que els éssers humans que van habitar Brahmaguiri durant aquest període van utilitzar el ferro per a les seves eines agrícoles -com a falçs- i per a les seves armes -com a llances, espases i puntes de fletxa-.[2] La ceràmica d'aquest període tenia formes semiesfèriques, com a recipients profunds, tapes amb forma d'embuts, plats profunds i olles amb tres potes, entre altres. Els gots apareixen en tres tipus:
- ceràmica polida negra i vermella
- ceràmica negra
- ceràmica mat i brillant[2]
En aquest període els enterraments es realitzaven en tombes de pedra o fosses excavades que s'envoltaven amb roques disposades en forma de cercle o de diversos cercles concèntrics. Les cistes també contenien atuells funeraris i objectes -com a comptes i implements de ferro-.[2]
Període III (cultura històrica primerenca)[modifica]
Wheeler va datar aquest període entre el segle II aC. fins a la meitat del segle I. En aquest període es va començar a fabricar ceràmica sofisticada mitjançant el torn de terrissaire. Els recipients es feien amb formes com a plats poc profunds, copes i gots, recoberts amb pintura vermellós i dibuixos geomètrics de color blanc. Entre els adorns es fabricaven braçalets de cargol de mar, ceràmica, os, vidre i or, i comptes de magnesita, àgata, cornalina i terracota.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 ««Brahmagiri, District Chitradurga, Karnataka»». Archaeological Survey of India, 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Ghosh, 1990, p. 82.
- ↑ Peregrine i Embe, 2001, p. 367.
- ↑ 4,0 4,1 Kennedy, 2000, p. 267.
- ↑ Kipfer, 2000, p. 78.
- ↑ 6,0 6,1 SHAW, Ian; y JAMESON, Robert (1999): A dictionary of archaeology. Blackwell Publishing. ISBN 0-631-23583-3
- ↑ 1990
Bibliografia[modifica]
- Ghosh, Amalananda. An encyclopaedia of indian archaeology. Brill, 1990. ISBN 90-04-09262-5.
- Peregrine, Peter N.; Embe, Melvin. Human Relations Area Files Inc., 2001. ISBN 0-306-46262-1.
- Kennedy, Kenneth A. R. God-apes and fossil men: paleoanthropology of South Asia. University of Michigan Press, 2000. ISBN 0-472-11013-6.
- Kipfer, Barbara Ann. Encyclopedic dictionary of archaeology. Springer, 2000. ISBN 0-306-46158-7.