Jacqueline de Romilly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJacqueline de Romilly
Naixement 26 de març de 1913
Chartres
Mort 18 de desembre de 2010 (97 anys)
París
Alma mater Liceu Louis-le-Grand i École Normale Supérieure
Ocupació Escriptora
Premis
Llengua francès
Modifica dades a Wikidata

Jacqueline Worms de Romilly (Chartres, 26 de març de 1913París, 18 de desembre de 2010) fou una hel·lenista, escriptora i professora francesa. El 1995 li va ser concedida, pel seu filohel·lenisme, la nacionalitat grega.

És coneguda pels seus estudis sobre la civilització i la llengua de l'Antiga Grècia. Va ser la primera dona a ingressar al Col·legi de França i la segona que va entrar a l'Académie Française.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Jacqueline de Romilly (o Worms de Romilly), va néixer com Jacqueline David el 1913.[1] Era filla de Maxime David, professor francès de filosofia, mort en la Primera Guerra, el 1914, i de Jeanne Malvoisin, que es va fer escriptora després d'aquest conflicte mundial, i familiar.

Va estudiar al Lycée Molière, on va guanyar el Concurs General de llatí i va obtenir el segon premi en grec el 1930. Després va preparar el seu accés a l'Escola Normal Superior (al Lycée Louis-le-Grand), on hi accedí el 1933. Alumna de l'hel·lenista Paul Mazon, va aconseguir l'agregació en lletres en 1936. Es va casar en 1940 amb Michel Worms de Romilly (del que es divorcià el 1973).

Va ser expulsada de les seves funcions per la legislació racista del règim de Vichy, el 1941, pel seu origen jueu i va haver d'ocultar-se.[2] Només després de la Segona Guerra, el 1947, va poder concloure la seva tesi doctoral sobre Tucídides; treball que marcarà la seva recerca i els seus escrits, que arrenquen de la seva fascinació primerenca per l'historiador grec.

Després de la seva docència en la secundària, va ser professora a la Universitat de Lille, i després a la Sorbona, on va ensenyar entre 1957 i 1973. En aquells dies va iniciar la seva carrera com a assagista. De 1973 a 1984, va exercir una càtedra sobre la Grècia antiga (sobre el sorgiment del pensament moral i polític) en el Col·legi de França, essent la primera dona nomenada per a ser-ne docent. 

En 1975, fou elegida membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (essent la primera dona a pertànyer-hi) que, a més, va presidir el 1987. El 1988 esdevingué la segona dona (després de Marguerite Yourcenar) a entrar a l'Académie Française.

Va presidir la societat Guillaume Budé, durant uns anys, i després va seguir essent-ne la presidenta d'honor. El 1992, Jacqueline de Romilly va fundar, amb Marc Fumaroli, una societat per a la salvaguarda dels ensenyaments literaris. Va rebre la nacionalitat grega el 1995, i fou nomenada «ambaixadora de l'hel·lenisme» el 2000.

En 2008, quan tenia 95 anys, es va convertir al catolicisme maronita (havia estat batejada el 1940).[3][4] Va morir a l'hospital Ambroise-Paré de Boulogne-Billancourt el 2010, als 97 anys.[5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thucydide et l'impérialisme athénien, la pensée de l'historien et la genèse de l'œuvre, 1947. (tesi doctoral).
  • Histoire et raison chez Thucydide, Belles-Lettres, 1956
  • La Crainte et l'angoisse dans le théâtre d'Eschyle, Belles-Lettres, 1958
  • L'évolution du pathétique, d'Eschyle à Euripide, PUF, 1961
  • Nous autres professeurs, Fayard, 1969
  • La Tragédie grecque, PUF, 1970
  • Le Temps dans la tragédie grecque, Vrin, 1971
  • La Loi dans la pensée grecque, des originis à Aristote, Belles-Lettres, 1971
  • Problèmes de la démocratie grecque, Hermann, 1975. 
  • La douceur dans la pensée grecque, Les Belles Lettres, 1979
  • Précis de littérature grecque, PUF, 1980
  • L'Enseignement en détresse, Julliard, 1984
  • «Patience, mon cœur»: l'essor de la psychologie dans la littérature grecque classique, Belles-Lettres, 1984
  • Homère, PUF, Que sais-je?, 1985
  • La Modernité d'Euripide, PUF, 1986
  • Sur les chemins de Sainte-Victoire, Julliard, 1987
  • Les Grands Sophistes dans l'Athènes de Périclès, Fallois, 1988. 
  • La Grèce à la découverte de la liberté, Fallois, 1989
  • La construction de la vérité chez Thucydide, Julliard (col. "Conférences, essais et leçons du Collège de France"), 1990
  • Ouverture à cœur, Fallois, 1990. 
  • Écrits sur l'enseignement, Fallois, 1991
  • Pourquoi la Grèce?, Fallois, 1992. 
  • Els Œufs de Pâques, Fallois, 1993
  • Lettres aux parents sur les choix scolaires, Fallois, 1994
  • Rencontre avec la Grèce Antique, Fallois, 1995
  • Alcibiade ou les dangers de l'ambition, de Fallois, 1995. 
  • Jeux de lumière sud l'Hellade, Fata Morgana, 1996
  • Hector, Fallois, 1997
  • Le Trésor des savoirs oubliés, Fallois, 1998. 
  • Laisse flotter les rubans, Fallois, 1999
  • La Grèce antique contre la violence, Fallois, 2000
  • Héros tragiques, héros lyriques, Fata Morgana, 2000
  • Au Louvre avec Jacqueline de Romilly et Jacques Lacarrière, Éditions d'art, Louvre, 2001
  • Roger Caillois hier encore, Fata Morgana, 2001
  • Sous des dehors si calmes, Fallois, 2002
  • La Grèce antique: Les plus beaux textes d'Homère à Origène, Bayard, 2003
  • Une certaine idée de la Grèce, Fallois, 2003
  • De la Flûte à la Lyre, Fata Morgana, 2004
  • Dictionnaire de littérature grecque ancienne et moderne, Atenes, 2004
  • Jacqueline de Romilly raconte l'Orestie d'Eschyle, Bayard Centurion, 2006
  • L'Invention de l'histoire politique chez Thucydide, ENS, 2005
  • L'Élan démocratique dans l'Athènes ancienne, Fallois, 2005
  • Les Roses de la solitude, 2006
  • Dans le jardin des mots, 2007
  • Le Sourire innombrable, Fallois, 2008
  • Petites leçons sud le grec ancien, amb Monique Trédé-Boulmer, Estoc, 2008
  • Les Révélations de la mémoire, Fallois, 2009
  • Actualité de la Démocratie Athénienne, 2009, amb Fabrice Amedeo
  • La grandeur de l'homme au siècle de Périclès, Fallois, 2010

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "French Scholar Jacqueline de Romilly Dies at 97" Los Angeles Times 20 de desembre de 2010
  2. [1]: "D’origine juive, elle est suspendue de ses fonctions par le régime de Vichy en 1941."
  3. «Dossier. Jacqueline de Romilly, une Athénienne au XXe siècle.». La Croix, 24-12-2010. [Consulta: 20 desembre 2010].
  4. «Réaction du P. Mansour Labaky au décès de Jacqueline de Romilly.». La Croix. [Consulta: 20 desembre 2010].
  5. «Jacqueline de Romilly, helléniste et académicienne, est morte.». Le Monde. [Consulta: 19 desembre 2010].