Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1258 (Gregorià)  |
| Mort | 1308 (Gregorià) (49/50 anys) |
| Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | cavaller, oficial naval |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Senyor de Sogorb |
| Cònjuge | Sança Fernández |
| Fills | Constança Pérez Fernández |
| Pares | Pere el Gran i Maria Nicolau |
| Germans | Violant d'Aragó i de Sicília, Elisabet de Portugal, Jaume el Just, Alfons el Franc, Frederic II de Sicília i Pere d'Aragó i de Sicília |
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)[1][2] fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Ascendents[modifica]
Fill natural del rei Pere el Gran i d'una dama anomenada Maria Nicolau; aquesta relació tingué lloc abans del matrimoni del rei amb Constança de Sicília. Era germà de Joan Pere i Beatriu Pere.
Matrimoni i descendents[modifica]
- 1. ∞ Sança Fernández, filla de Fernando Díaz.[2]
- 1. Constança Pérez Fernández. Casada amb Artal de Luna y Urrea, 8è Senyor de Luna
Senyor de Sogorb[modifica]
El seu pare el rei en Pere III d'Aragó creà el 21 de novembre de 1279 la Senyoria de Sogorb, concedint-la en feu al seu fill Jaume Pere, però retenint el domini directe: si moria sense successió, retornaria a la Corona. Vers aquesta època Sogorb fou colonitzada sota furs catalans, que foren abandonats el 1283.
Almirall de la flota[modifica]
Amb data 21 d'agost del 1280 hi ha un document on el rei en Pere el Gran parla del seu fill que ja tenia el càrrec d'almirall.
Guerra de Sicília[modifica]
Durant la revolta nobiliària contra Pere el Gran lluità al Setge de Balaguer (1280) i aquell mateix any fou nomenat almirall. Amb aquest càrrec participà en la guerra de Sicília (1282-1289) i lluità en la Combat de Nicòtena (1282); el 1283 però, fou destituït pel seu pare el rei en Pere III d'Aragó per no haver seguit puntualment les seves ordres en la incursió a Calàbria (1283), on perdé algunes naus i almogàvers. Fou succeït en el càrrec d'almirall per Roger de Llúria.
Alcaid de Tremissèn[modifica]
Segons l'acord entre Pere el Gran i Abu-Saïd Uthman I de Tremissèn, la Corona d'Aragó tenia permís per establir una companyia d'armes, un alcaid i un almoixerif per tal de vigilar el seu comerç. En data indeterminada Jaume Pere fou enviar pel seu pare com a alcaid de Tremissèn al capdavant de la companyia d'armes allí establerta. El seu pare el rei Pere el Gran morí el 1285 i durant el regnat d'Alfons el Franc continuà com a alcaid de Tremissèn.
Campanya de Múrcia[modifica]
El 1291 començà el regnat de Jaume el Just, el seu germanastre. Sembla que participà en la campanya de Múrcia (1296), d'on el rei l'hauria nomenat procurador i governador reial.
Referències[modifica]
- ↑ «Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Fundación Medinacelli: Jaime Pérez Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine.