Jean Cabut
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean Maurice Jules Cabut 13 gener 1938 Châlons-en-Champagne (França) |
Mort | 7 gener 2015 (76 anys) 10 rue Nicolas-Appert (França) |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
Sepultura | Cementiri de l'oest |
Formació | École Estienne |
Activitat | |
Camp de treball | Còmic |
Ocupació | dibuixant, autor de còmic, escriptor, pintor, caricaturista, il·lustrador |
Ocupador | Le Canard enchaîné Charlie Hebdo |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra d'Algèria |
Família | |
Cònjuge | Véronique Cabut |
Fills | Mano Solo |
Cronologia | |
7 gener 2015 | atemptat contra Charlie Hebdo |
Premis | |
| |
|
Jean Cabut, conegut pel pseudònim Cabu (AFI: [kaby]), (Châlons-en-Champagne, 13 de gener de 1938 - París, 7 de gener de 2015) fou un historietista i caricaturista francés. Va morir durant l'atemptat a la seu del Charlie Hebdo de gener de 2015.[1][2] Cabut era un dels artistes a la plantilla de Charlie Hebdo i també un dels accionistes.[3]
Va ser el creador dels personatges Le Grand Duduche (revista Pilote, anys 70) i Beauf (Charlie Hebdo i Le Canard Enchaîné), va formar part de l'equip de revistes satíriques com Hara-Kiri, Charlie Hebdo i Le Canard Enchaîné, com també participà en programes de televisió dels anys 1980, tant de debat –Droit de réponse, de TF1– com en programes infantils –Récré A2, on dibuixava en directe.
Família
[modifica]Era el pare del cantant Emmanuel Cabut, dit Mano Solo, mort en 2010.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Les dessinateurs Charb et Cabu seraient morts» (en francès). L'Essentiel. L'Essentiel [France], 07-01-2015 [Consulta: 7 gener 2015]. «Le directeur de la publication et dessinateur satirique Charb (Stéphane Charbonnier) et Cabu seraient morts selon les informations du Point (via un tweet). Charb avait été annoncé gravement blessé selon plusieurs sources, que relayaient Le Monde et Le Figaro.»
- ↑ «LIVE. Massacre in "Charlie Hebdo": 12 dead, including Charb and Cabu». Le Point.
- ↑ Obituary in the Daily Telegraph, 7 January 2015.
- ↑ «Mano Solo nous «laisse le pire»». AFP, 10-01-2010.