Jeanne Weil Proust

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeanne Clémence Weil Proust
PortraitJeanneProust1880.jpg
Jeanne Weil Proust cap a 1880 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jeanne-Clémence Weil Modifica el valor a Wikidata
21 abril 1849 Modifica el valor a Wikidata
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1905 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 85 48° 51′ 47″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.863071°N,2.394975°E / 48.863071; 2.394975 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Conegut perServir d'inspiració al seu fill Marcel Proust
Activitat
OcupacióLiteratura
Família
CònjugeAdrien Proust Modifica el valor a Wikidata
FillsMarcel ProustRobert Proust Modifica el valor a Wikidata
GermansGeorges-Denis Weil Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 setembre 1905funeral Modifica el valor a Wikidata

Jeanne Clémence Weil Proust va néixer a París al districte 10, el 21 d'abril de 1849 i va morir el 26 de setembre de 1905 a al districte 8 de Paris, va ser l'esposa del metge francès Adrien Proust i la mare de Robert Proust i l'escriptor Marcel Proust.

Jeanne Clémence Weil va néixer al si d'una família jueva que venia d'Alsàcia i d'Alemanya.[1] El seu avi patern, Baruch Weil (1782-1828), va obtenir la ciutadania francesa i va fundar Le Consulat, una empresa de manufactura de porcellana a París, al districte 10. El pare de Jeanne, Nathé Weill (1814-1896) no va continuar amb l'empresa de son pare, sinó que es va orientar cap als negocis i va dirigir una oficina de canvi.

Per part de mare, la família era originària de Trèveris (Alemanya). El seu avui, Nathaniel Berncastel, es va instal·lar a Paris el 1813 i va obrir una ferreria amb èxit. Va obtenir la nacionalitat francesa el 1827. La seva esposa Rosa, pertanyia a una família de Metz, i el seu cunyat Adolphe Crémieux, era un jove advocat que es convertiria en una prestigiosa figura política.

La mare de Jeanne, Adèle Berncastel (1824-1890) va rebre una educació sòlida, dins la tradició de la burgesia jueva. Ella freqüentava els salons: amb sa tia Amélie (esposa d'Adolphe Crémeux), i també amb la comptesa de Haussonville i la princesa Mathilde. Ella va inculcar a la seva filla i al seu net Marcel el gust per la música i la literatura, especialment del 'Grand Siècle', com les obres de Louis de Rouvroy, Jean Racine o Marie de Rabutin-Chantal.

Bibliografia[modifica]

  • Évelyne Bloch-Dano, Madame Proust. Le Livre de Poche, Paris, 2006.
  • Jean-Michel Henny, Marcel Proust à Évian. Étape d'une vocation. Chaman édition, Neuchâtel, 2015.
  • George Painter, Marcel Proust 1871-1922. Tallandier / coll. « Texto », Paris, 2008.
  • Marcel Proust, À la Recherche du temps perdu. 3 volumes, édités par André Alain Morello, Michelle Berman, Jo Yoshida, Thierry Laget. Préfaces de Bernard Raffalli. Index établis par Pierrette Crouzet-Daurat, Dominique Frémy, Françoise Gacon et Julie Paolini. Robert Laffont / coll. Bouquins, Paris, 1987.
  • Marcel Proust, Correspondance. Tome II, 1896-1901. Texte établi, présenté et annoté par Philip Kolb. Librairie Plon, Paris, 1976.
  • Michel Schneider, ‘’Maman'’. Gallimard/ coll. « Folio », Paris, 2005.
  • Jean-Yves Tadié. Marcel Proust. Biographie. Éd. Gallimard / coll. « Folio », Paris. 1999.

Referències[modifica]

  1. Veure Évelyne Bloch-Dano, Madame Proust et « Famille » a Marcel Proust, A la Recerca del temps perdut. 3 volums, editats per André Alain Morello, Michelle Berman, Jo Yoshida, Thierry Laget. Prefaci de Bernard Raffalli. tom I, p. 87-90