Jeannette Rankin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJeannette Rankin
Jeannette Rankin, Bain News Service, facing front.jpg
Biografia
Naixement (en) Jeannette Pickering Rankin
11 juny 1880
Missoula
Mort 18 maig 1973 (92 anys)
Carmel-by-the-Sea
  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

3 gener 1941 – 3 gener 1943
← Jacob ThorkelsonMike Mansfield →
  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

4 març 1917 – 3 març 1919
← Tom StoutJohn M. Evans, Carl W. Riddick →
Dades personals
Educació Universitat de Montana
Universitat de Washington
Columbia University School of Social Work Tradueix
Activitat
Ocupació Política, assistenta social, pacifista, feminista, activista per la pau i suffragette
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Jeannette Rankin, 1917

Jeannette Rankin (11 de juny de 188018 de maig de 1973) va ser la primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units i la primera membre dona del Congrés. Va ser republicana i va dur una llarga vida com a treballadora social, activista i pacifista. Va ser l'única membre del Congrés a votar en contra d'entrar a la Segona Guerra mundial, després de l'atac a la base naval nord-americana de Pearl Harbor a l'illa d'Oahu, a l'arxipèlag de Hawaii, el matí del 7 de desembre de 1941. Rankin també va ser l'única d'entre cinquanta legisladors a votar en contra de la Primera Guerra mundial i va conduir la resistència a la Guerra de Vietnam.

Primers anys[modifica]

Rankin va ser filla d'un granger i d'una mestra d'escola, a Missoula (Montana). Inicia els seus estudis a la Universitat de Montana i es gradua el 1902. El 1908 es trasllada a viure a Nova York, on inicia la seva carrera com a treballadora social, i després es trasllada a Seattle (Washington). S'instal·la a la Universitat de Washington, on organitza l'incipient moviment de sufragi. Rankin va exercir un paper molt important en la lluita del moviment de les dones per a la concessió del vot a Montana el 1914.

Congressista[modifica]

El 7 de novembre de 1916, va ser triada membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà, de l'estat de Montana, i fou la primera membre femenina del Congrés. El 6 d'abril de 1917, quatre dies abans de la fi de període a la Cambra de Representants, la Casa Blanca va votar a favor d'entrar a la Primera Guerra mundial.[1] Rankin va ser l'única a votar en contra de la resolució d'entre els 50 representants. Malgrat el seu vot en contra per incorporar-se a la guerra, es va dedicar a vendre bons de llibertat i va votar per l'esbós militar.[2]

El 1918 es va dedicar a treballar en una campanya fracassada per ser representant republicana de l'estat de Montana al Senat dels Estats Units. Després, va llançar la seva candidatura com a independent, la qual també va fracassar. El seu període a la cambra va acabar abans de 1919. Les següents dues dècades va treballar des de Washington DC per diverses causes.

El 1918 i després el 1919 va introduir una legislació per proporcionar l'estat i els fons de reserva, per a clíniques de salut, educació materna, i els programes per reduir la mortalitat infantil. Com a secretària per a la Lliga Nacional de Consumidors, va emprendre una campanya per a una llei per promoure les cures maternals i dels infants. Va fundar i va ser la vicepresidenta de la Unió Americana per les Llibertats Civils i va ser membre fundadora de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat.

L'any 1940 va ser triada per tornar al congrés, en aquesta ocasió en una plataforma com a pacifista. Després de l'atac a la base naval de Pearl Harbor, Rankin va tornar a votar en contra en la participació en la Segona Guerra mundial, i fou novament l'única membre del congrés a votar en contra, després de dir "com a dona no ho puc permetre, i rebutjo enviar-hi qualsevol persona, voto NO". No obstant això, ella no va votar en contra a declarar la guerra a Alemanya i Itàlia, que seguien en la seva declaració de guerra als Estats Units; en lloc d'això, va votar simplement present.

Després del Congrés[modifica]

Durant la resta de la seva vida va viatjar set vegades a l'Índia, va ser una fidel devota dels principis de Gandhi de no-violència i autodeterminació. Va ser una admiradora de Martin Luther King. El 1968 va conduir més de 5.000 dones, les que es van anomenar la brigada de Jeannette Rankin, per mostrar la seva oposició a participar en la Guerra de Vietman, juntament amb Coretta Scott King i Judy Collins.

Mort i llegat[modifica]

Rankin va morir a Carmel-by-the-Sea (Califòrnia) als 92 anys de causes naturals. Va deixar el seu llegat a Watkinsville (Geòrgia) per ajudar dones aturades, cosa que va marcar l'inici de la creació de la Fundació Jeannette Rankin, una organització que dona concessions educatives a dones amb ingressos econòmics baixos per tots els Estats Units. L'organització ha anat creixent en la seva capacitat, va començar amb una beca de 500 dòlars el 1978, i el 2007 va arribar a tenir vuitanta beques de 2.000 dòlars. El 1985 es va aixecar una estàtua en honor a Rankin al saló del Santuari Nacional del Capitoli dels Estats Units, pel seu notable llegat en la història i la seva lluita com a activista dels drets humans.[3]

Referències[modifica]

  1. Dones Congressistes als Estats Units 1917-2005
  2. Article del senat sobre Rankin
  3. Jeannette Rankin Given by Montana to the National Statuary Hall Collection

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeannette Rankin Modifica l'enllaç a Wikidata