Vés al contingut

Jenin

Plantilla:Infotaula geografia políticaJenin
جنين (ar) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 32° 27′ 40″ N, 35° 18′ 00″ E / 32.4611°N,35.3°E / 32.4611; 35.3
EstatEstat de Palestina
Territori ocupatCisjordània
GovernacionsGovernació de Jenin Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població49.908 (2017) Modifica el valor a Wikidata (1.338,02 hab./km²)
Idioma oficialàrab Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície37,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Jordà Modifica el valor a Wikidata
Altitud161 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuMunicipality of Jenin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuMunicipality of Jenin (en) Tradueix , Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Jenin (àrab: جنين, Jinīn o Janīn; hebreu: ג'נין‎) és una ciutat de Palestina, la tercera en importància de Cisjordània. És capital de la governació de Jenin i un centre agrícola destacat. La població el 2007 era de 39.004 habitants sense comptar els del camp de refugiats de Jenin que eren 10.371. El seu nom històric fou "Ein-Ganim" o "Tel Jenin"; el nom àrab deriva del nom antic hebreu. Una colònia jueva anomenada Ganim, establerta durant l'ocupació de Cisjordània, fou evacuada el 2005 conforme als acord de pau.

Història

[modifica]

Al proper turó de Khirbet Belameh, identificat com l'antiga Ibleam, a 1 o 2 km al sud de Jenin, fou el primer lloc ocupat a l'edat del bronze i va romandre fins a l'edat mitjana. A la zona s'ha trobat terracota fenícia del segle viii.

Al segle xiii el sultà Qalàwun la va establir com a base militar dels mamelucs. Sota domini otomà fou part del sandjak de Ladjdjun format el 1559 amb capital a la ciutat de Ladjdjun i governat per la família beduïna dels Turabay. Al segle xviii la ciutat de Jenin fou designada capital en el lloc de Ladjdjun; el sanjak incloïa aleshores Ladjdjun, Adjlun i Djabal Nablús. Els otomans hi van tenir poca autoritat i dificultats per recaptar taxes. Al segle xix Adjlun en fou separat i el sandjak rebatejat amb el nom de Jenin. Al segle xix la família més notable de la ciutat eren els Djarrar; Tawfiq Djarrar va portar el títol de "el fill del gran" (salil al-akabir) a Haifa, en reconeixement de l'estatus de la família i els seus esforços empresarials a la ciutat de Haifa.

El 1936 fou centre de la revolta àrab palestina que va durar fins al 1939. Izz ad-Din al-Kassam va morir en un enfrontament amb la policia colonial a la propera localitat de Ya'bad. Jenin fou quarter general de Fawzi al-Qawuqji, cap de l'Exèrcit Àrab d'Alliberament. El 24 d'agost de 1938 el subcomissionat britànic del districte fou assassinat a Jenin i el dia 25 d'agost els britànics van entrar a la ciutat amb explosius i en van destruir una quarta part, deixant però sortir a la població.

El 1948 la ciutat fou defensada per l'exèrcit iraquià i capturada breument per les forces israelianes de la Brigada Carmeli durant la lluita de 10 dies que va seguir a la cancel·lació de l'alto el foc, però quan van arribar reforços els israelians es van retirar. Al cementiri de la ciutat hi ha una part dedicada als caiguts iraquians i palestins en defensa de Jenin. El 1953 es va fundar el camp de refugiats de Jenin amb la població expulsada dels seus pobles natius que havien passat a ser territori israelià.

La ciutat va estar sota control de Jordània del 1948 al 1967 quan fou ocupada pels israelians a la guerra dels Sis Dies. D'acord amb la pau d'Oslo de 1996 la ciutat fou entregada a l'Autoritat Nacional Palestina. Durant la segona Intifada els israelians van assaltar el camp de refugiats a la cerca de la infraestructura militar de la resistència (abril de 2002), i al cap de 18 dies es van retirar; el mateix va passar a cinc altres ciutats palestines al mateix temps; van morir a la lluita casa per casa, 53 palestins i 23 israelians; el nombre de baixes civils palestines fou elevat. El camp va quedar destruït. Durant els anys següents els habitants foren subjectes a restriccions, tocs de queda i altres limitacions, amb especial duresa, ja que molts dels suïcides que s'immolaven a Israel venien del camp o de la ciutat de Jenin.

Demografia

[modifica]
Any Població Jenin Regió
1596 7,000
1838 10,000-16,000
1882 15,000
1897 35,000
1906 44,000
1914 50,000
1922 77,426
1945 120,250
1982 190,272
1997 230,113
2007 256,619


Administració local

[modifica]

La municipalitat es va crear sota domini otomà el 1886 i les eleccions foren cada quatre anys fins al 1982; llavors els israelians van agafar el control de la municipalitat fins al 1995.

Llista d'alcaldes[1]

[modifica]
  • Andulmajeed Mansour
  • Abdulrahman Al-Haj Hassan
  • Ragheb Al-Souki
  • Al-Haj Hassan Fazaa'
  • Tawfeek Mansour
  • Bshara Atallah
  • Hussein al-Abboushi
  • Aref Abdulrahman
  • Fahmi al-Abboushi
  • Tahseen Abdulhadi
  • Abdulraheem Jarrar
  • Saleh Arif Azzouqa
  • Hussni Al-Souki
  • Ahmed Kamal Al-saa'di
  • Ahmed Shawki Al-Mahmoud
  • Shehab Al-Sanouri
  • Abdullah Lahlouh
  • Waleed Abu Mwais (designat)

Les darreres eleccions es van fer el 15 de desembre de 2005 i Hamas va obtenir sis escons, i la coalició de Fatah i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina en va aconseguir altres sis. Hamas va augmentar considerablement els seus vots.

Notes

[modifica]