Jeong Eun-kyeong

De Viquipèdia
Infotaula de personaJeong Eun-kyeong
Jeong Eun-kyeong KDCA 정은경.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ko) 정은경
(ko) 鄭銀敬 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1965 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Gwangju (Corea del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Director of Korea Centers for Disease Control & Prevention (en) Tradueix
26 juliol 2017 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Seül
Chonnam Girls' High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófuncionària Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jung o Jeong Eun-kyeong (coreà: 정은경; Hanja: 鄭銀敬; nascuda el 1965) és una metgessa i investigadora coreana especialista en malalties infeccioses i salut pública. Entre 2017 i 2020 va ser la a directora dels KCDC (Korea Centers for Disease Control and Prevention). Jung ha sigut la primera dona a dirigir la KCDC des de la creació de l'agència en 2003.[1] Des de setembre de 2020 és la Comissioner de la mateixa organització.[2][3]

Trajectòria[modifica]

Jung Eun-kyeong es va graduar per la Universitat Nacional de Seül amb tres graus: doctora en Medicina, Màster en salut pública i doctorat en Medicina preventiva.[4]

És investigadora del KNIH des de 1995. Abans de ser nomenada directora de la KCDC, Jung va dirigir el Centre per a la Salut Pública, Preparació i Resposta a Emergències de Corea del Sud. En 2015, davant el brot de MERS, va ser la portaveu i directora de l'organisme responsable dins de la KCDC. També va treballar com a cap del Departament de Malalties Cròniques de Control de la Recerca a la mateixa institució.[5]

Covid-19[modifica]

Amb motiu de la pandèmia pel coronavirus Covid-19, el 20 d'abril de 2020 Jung va informar que des del 8 d'abril de 2020 a Corea del Sud s'havien registrat 179 casos de nous contagis de pacients donats d'alta, la qual cosa representa un 2,2 % del total de pacients guarits al país, encara que una part important d'aquests casos (41) afectaven a una població de 20 i 29 anys.[6]

Referències[modifica]