Jerónima Llorente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJerónima Llorente

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1793 Modifica el valor a Wikidata
Añover de Tajo (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort1848 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo (1934–) 40° 24′ 07″ N, 3° 43′ 44″ O / 40.401822°N,3.728817°O / 40.401822; -3.728817 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

Jerónima Llorente (Añover de Tajo, 1793/1798Madrid, 1848) va ser una actriu espanyola.

Nascuda en una família humil de la localitat d'Añover de Tajo (Toledo),[1][2] es desconeix la data exacte de naixement de Llorente, que caldria situar a finals de segle xviii, entre 1793 i 1798.[3][1] Hom afirma que els seus primers passos en el món de l'espectacle van ser com a ballarina, una dada que no ha estat confirmada.[4] Després d'actuar a diversos escenaris de províncies,[4] va entrar com a actriu supernumerària a la companyia teatral dirigida per Juan Grimaldi, associada al Teatre del Príncipe de Madrid, amb la qual va actuar durant les dècades de 1820 i 1830[5] fins a la temporada de 1831-1832.[4][2] El seu debut va ser el 30 de març de 1823 al Teatre de la Cruz, a la mateixa capital, representant la tragèdia Virginia. Després actuà com a segona dama de la companyia mentre, alhora, interpretava la primera com a suplent quan aquesta no estava disponible.[4]

El 1831 Llorente va haver de retirar-se temporalment dels escenaris a causa d'haver contret escorbut, una malaltia que va condicionar el seu futur professional. Preocupada per quedar totalment incapacitada per actuar, va demanar al corregidor de Madrid i jutge protector dels teatres d'Espanya que li concedís la jubilació pel seu estat de salut, que amb el temps s'havia agreujat. Tanmateix, finalment, l'actriu va superar la malaltia, però també li va fer perdre algunes dents que va provocar que no pogués fer els mateixos papers que abans. A partir de 1833, Llorente va començar a interpretar papers de primera dama però de personatges ancians.[4] Ben aviat va recollir èxits i va ser reconeguda com una de les millors actrius de la seva època,[3][2] de fet els majors èxits els va assolir entre 1835 i 1848 com a membre de la companyia de Matilde Díez i Julián Romea i interpretant personatges de Leandro Fernández de Moratín i Manuel Bretón de los Herreros.[1] Llorente, amb les seves dots d'interpretació, va donar rang de primera categoria a uns papers que habitualment ocupaven un lloc secundari a les companyies de teatre.[4]

Va morir a Madrid el 1848.[1] Inicialment enterrada al cementiri de San Sebastián,[6] les seves restes van ser traslladades al Sagramental del cementiri de San Justo el 1934.[7] Des de 1887 té dedicat un carrer al districte de Tetuán de Madrid.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Queralt del Hierro, María del Pilar. «Jerónima Llorente» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Fernández de los Ríos, Ángel. Álbum biográfico: museo universal de retratos y noticias de las celebridades actuales de todos los países en las ciencias, la política, las letras, las artes, la industria, las armas, etc. (en castellà). Madrid: Oficinas del Semanario Pintoresco Español, 1849, p. 26. 
  3. 3,0 3,1 Pascual Lavilla, Isabel «A propósito de «Una actriz en miniatura» (1880)». Stichomythia, núm. 127-1, 2009, pàg. 137.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Álvarez Barrientos, J.; Ferri Coll, J. M.; Rubio Cremades, E. (eds.). Larra en el mundo: la misión de un escritor moderno (en castellà). Alacant: Universitat d'Alacant, 2011, p. 262-266. 
  5. Sepúlveda, Ricardo. El corral de la Pacheca: apuntes para la historia del teatro español (en castellà). Madrid: Librería de Fernando Fé, 1888, p. 291-292. 
  6. 6,0 6,1 Memoria de mujeres en el callejero de Madrid (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 2005, p. 197. 
  7. «El lugar donde reposarán los restos de Ramón Gómez de la Serna». ABC, 23-01-1963.