Jesús Vicente García Pitarch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:20, 3 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGarcía Pitarch
Biografia
NaixementJesús Vicente García Pitarch
14 de novembre de 1963 (1963-11-14) (60 anys)
La Pobla de Vallbona, País Valencià
Dades personals
Altres nomsSuso García Pitarch
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –  1997 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
CD Mestalla
València CF
→ CF Gandia (cedit)
RCD Espanyol
UE Figueres
Orihuela Deportiva
CD Logroñés
CP Mérida
Vila-Real CF
Real Murcia
Trajectòria
  Juvenil
–→futbol base a  Atlètic Vallbonense Modifica el valor a Wikidata
  Equip
1982–1983 València Mestalla
1983–1984→cessió a  CF Gandia
1983–1985 València CF 37(9)
1985–1987 RCD Espanyol 30(6)
1988–1990 UE Figueres 48(10)
1990–1991 Orihuela Dep. 35(22)
1991–1993 CD Logroñés 53(6)
1993–1994 CP Mérida 28(13)
1994–1996 Vila-real CF 67(14)
1996–1997 Real Murcia 21(4) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1984–1984   Espanya Amateur 1(1)
1984–1985   Espanya sub-21 5(0) Modifica el valor a Wikidata

Jesús Vicente García Pitarch, conegut com a García Pitarch, (La Pobla de Vallbona, Camp de Túria, 14 de novembre de 1963) és un exfutbolista valencià. Jugava com a davanter, i el diari El País el va definir com un "extrem esquerrà, ràpid i laboriós" .[1] Des de la temporada 2015-16 és el director esportiu del València Club de futbol.

Trajectòria

Com a jugador

Suso García Pitarch es va formar en les categories inferiors del València Club de Futbol, amb el qual va arribar a disputar dues temporades en primera divisió. El seu debut en la màxima categoria va ser el 8 de gener de 1984, davant del Sporting De Gijón. Ràpidament es va guanyar un lloc l'onze titular, apareixent en 37 partits de lliga en any i mig.

L'estiu de 1985 es va desvincular del club valencià per fitxar pel RCD Espanyol. Titular en la seua primera temporada, la següent es va quedar inèdit per culpa d'una hepatitis.[1][2]

La temporada 1987/88 Paquito, el tècnic que li havia fet debutar com a professional en el València CF, li va donar l'oportunitat de tornar a jugar amb la UE Figueres, de Segona Divisió. Amb els gironins va disputar tres campanyes. La temporada 1990/91 va tenir un breu però fulgurant pas per l'Orihuela Deportiva, que aquella temporada debutava en la categoria de plata. Amb 22 gols, García Pitarch va liderar a un quadre que va romandre a les portes de disputar la promoció d'ascens a Primera, un èxit sense precedents per al modest conjunt del Baix Segura.

El seu rendiment li va obrir de nou les portes de la primera divisió, defensant la samarreta del Club Deportivo Logroñés de 1991 a 1993. En la recta final de la seva carrera va jugar a segona divisió amb el CP Mérida i el Vila-real Club de Futbol, i es retirà amb el Real Múrcia, en Segona B, la temporada 1996/97. En total, suma 250 partits entre Primera i Segona Divisió, amb 70 gols.

Després de la seua retirada

Llicenciat en dret el 1987, després de la seua retirada va obrir un despatx d'advocats al seu poble natal,[3] mentre exercia com a comentarista esportiu en Canal 9.[1] Va ser director de l'Escola del València CF, i el 2002 va reemplaçar a Xavier Subirats com a director esportiu de l'entitat valencianista.

Durant la seua gestió, va sanejar l'economia del club amb la seva política de fitxatges, i es van aconseguir diversos èxits esportius (una Lliga i una Copa de La Uefa), encara que va tenir reiterats enfrontaments amb l'entrenador, Rafa Benítez, qui es va mostrar especialment descontent amb l'austeritat econòmica en la confecció de les plantilles.[3][4] Aquestes desavinences i la seua falta de sintonia amb el conseller delegat, Manuel Llorente, li van portar a presentar la dimissió en dues ocasions,[1] estant a punt de ser destituït el desembre de 2003.[5] Malgrat tot, es va mantenir en el càrrec fins i tot 2004, any en què, com Benítez, va acabar abandonant el club.

El maig de 2006 va ser contractat com a director esportiu per l'Atlètic de Madrid, en comptes de Toni Muñoz.[6]

Selecció internacional

Va ser internacional en cinc ocasions amb la Selecció sots-21 d'Espanya. També en va disputar amb l'amateur la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984.[7]

Clubs

Club País Any
Atlètic Vallbonense País Valencià
CD Mestalla País Valencià 1982-1983
CF Gandia País Valencià 1983-1984
València CF País Valencià 1983-1985
RCD Espanyol Catalunya 1985-1987
UE Figueres Catalunya 1987-1990
Orihuela Deportiva País Valencià 1990-1991
CD Logroñés Espanya 1992-1993
CP Mérida Espanya 1993-1994
Vila-Real CF País Valencià 1994-1996
Real Murcia Espanya 1996-1997

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ros, Cayetano. «"Soy la diana equivocada"». El País, 15-09-2003.
  2. ↑ Galindo, Jesús «García Pitarch: recuerdos en el dique seco» (pdf) (en castellà). El Mundo Deportivo, 31-10-1986 [Consulta: 26 febrer 2010].
  3. ↑ 3,0 3,1 Ros, Cayetano. «Máximo rendimiento con el mínimo dinero». El País, 29-05-2006.
  4. ↑ Ros, Cayetano. «Benítez monta en cólera». El País, 02-09-2003.
  5. ↑ Ros, Cayetano. «El Valencia destituye a García Pitarch». El País, 04-12-2003.
  6. ↑ «García Pitarch, nuevo director deportivo del Atlético». 20 Minutos, 28-05-2006.
  7. ↑ Félix Martialay. Todo sobre todas las selecciones. Pascual Sanz, 2007. ISBN 84-935390-2-3. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesús_Vicente_García_Pitarch&oldid=17427110»