Joan Ameller i Mestre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Ametller i Mestres)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Ameller i Mestre
Biografia
Naixement 1743
Barcelona
Mort 1824 (80/81 anys)
Activitat
Ocupació Farmacèutic
Família
Fills Ignacio Ameller y Ros Tradueix
Q62606184 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Joan Ameller i Mestre (Barcelona, 1743 - 1824), també esmentat [nota 1] com Joan Ametller i Mestres, va ser un farmacèutic i professor universitari de química i medicina català.

Biografia[modifica]

El seu pare Ignasi Ameller i Oliu [nota 2] i el seu germà Ignasi Francesc[nota 3] eren farmacèutics, i en Joan començà a aprendre l'ofici d'apotecari a l'establiment patern, on treballà entre el 1762 i el 1765. Ingressà en el Col·legi d'Apotecaris el 19 de febrer del 1766, i amb 25 anys obrí una farmàcia a la plaça de la Llana de Barcelona; el 1814 apareix registrat com a titular de la que havia estat farmàcia del seu pare, a la plaça de l'Àngel. El 29 de juliol del 1799 va ser nomenat primer catedràtic de Química i Farmàcia del nounat "Real Colegio de la Facultad Reunida", denominació temporal de la Reial Escola de Cirurgia (1760-1808). Durant la Guerra del Francès va ser un dels quatre professors que van romandre[nota 4] al Reial Col·legi de Cirurgia, i hagué de suplir els absents ensenyant-hi matèria mèdica, malalties sexuals, dels infants, dels ossos i cirurgia legal.

Per bé que algunes fonts [1] [6] afirmen que prengué part en els treballs de preparació d'una nova farmacopea catalana, altres [3] fan entendre que aquesta asseveració encaixa millor amb el seu germà Ignasi Francesc Ameller i Mestre i el vincula [nota 5] amb Montserrat[8] col·laborant en l'apartat botànic de l'obra que, sobre el massís, impulsava Francisco de Zamora a finals del segle XVIII. L'any 1789 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i hi contribuí amb diverses Memòries. Morí a la seva Barcelona natal a una edat avançada. En vida va ser distingit amb el títol d'Apotecari Honorari de Cambra de Sa Majestat i hom el feu membre honorari de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid. Ameller, juntament amb el que havia estat ajudant seu, Josep Antoni Savall, és considerat un dels fonaments de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, encara que la Facultat no es fundà fins al 1845, força després del traspàs d'ambdós.

El seu fill Ignasi Ameller i Ros[nota 6] va ser metge i catedràtic universitari. Un altre fill, Joan, (?-1852), seguí la tradició familiar i va ser farmacèutic.

Conferències (manuscrites)[modifica]

  • Memoria sobre el verdadero modo de convertir el cobre en latón, á fin de adelantar el arte de latoneros de esta ciudad (1790)
  • Memoria sobre el verdadero método de determinar los grados de salubridad de las diferentes atmósferas por medio del Eudiómetro del Abate Fontana i descripción de este instrumento (1792)
  • Memoria sobre la tintura de coral (1792)
  • Conferencia de farmacia sobre el tartrite de sosa ó sal de Seignette (1792, en català)
  • Memoria sobre los principios de que se compone la pólvora y su utilidad (1794)
  • Discurso sobre la utilidad del hierro respecto a las artes, lehido a la Real Academia de Ciencias Naturales y Arte, en el dia 13 de Henero de 1796
  • Memoria sobre el magnetismo en general y modo de fabricar láminas artificiales, con algunas noticias relativas al magnetismo de la platina (1798)
  • Memoria sobre los medios de purificar por medio del carbono, el agua corrompida (1803)
  • Memorias de la Naturaleza del Fósforo, de sus usos medicinales y modo de suministrarlo (1803)
  • Del carbón puro considerado como remedio preventivo y curativo (1804)
  • Memoria sobre la importancia de propagar el estudio de la química doméstica en general, y sobre la purificación del aceite de olivas (1806)
  • Observaciones sobre la curación de una epilepsis (1824) [6]

Notes[modifica]

  1. Encara que la GEC [1] dóna la forma Ametller i Mestres, la bibliografia moderna i la coetània indiquen Ameller i Mestre [2]
  2. Ignasi Ameller i Oliu inaugurà el 1724 una farmàcia a la barcelonina plaça de l'Àngel, que amb els anys passaria a ser del seu fill Joan, segons que diu l'estudiós Ramon Jordi [3]
  3. Ignasi Francesc Ameller i Mestre (1729-30 de gener del 1804) entrà al Col·legi de Boticaris de Barcelona el 1747. Aprengué l'ofici amb el seu pare (1747-1748), i entre el 1749 i el 1754 tingué oficina pròpia al carrer de Montcada. Del 1755 al 1760 tornà a treballar amb el seu pare, del 1763 al 1770 estigué a la plaça de la Llana i del 1771 al 1803 a la plaça de l'Àngel novament, potser substituint-hi el progenitor. Ramon Jordi explica [4] que l'Ignasi Ameller donava el fulletó Preventivo Saludable particular o botiquin para si mismo Con el qual se provée de ciertos Medicamentos; facilita a cada uno su transporte, y se dá una breve explicación, y manera de usar de Ellos, Sacadas de los mejores escritores Dirigido a los Viajantes; y àlos Habitantes en Campiñas, Aldéas, y otros lugares distantes de Botica y de Medico, ò Cirujano por Don Ignacio Francisco Amellér, Boticario Colegial de esta Ciudad, y Honorario del Real Colegio de Boticarios de Madrid a qui li comprava una farmaciola; i mostra la relació entre la llista de medicaments que apareixen al fulletó -i a la farmaciola- amb les farmacopees oficials espanyoles dels anys 1884 i 1905.
  4. La majoria de professors del Reial Col·legi de Cirurgia es van estimar més no quedar-se en la Barcelona ocupada pels francesos i van constituir un nou Col·legi en l'exili [5]
  5. L'Enciclopèdia Catalana [1] diu d'en Joan Ameller que va ser "un notable herborista de la flora de Montserrat". Podria ser que es referís al monjo montserratí coetani Maur Ametller i Paguina [7]
  6. Ignasi Ameller i Ros (8 de juny del 1769-16 de setembre del 1843) va ser metge, doctor en medicina (1763) i es graduà i doctorà en cirurgia per Reial Col·legi de Barcelona (1798). Fou catedràtic de química a la universitat de Salamanca (1799) i al Col·legi de Medicina de Burgos (1804); al 1807 hom el nomenà catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va ser un dels fundadors de la breu "Escuela Especial de la Ciencia de Curar" de Barcelona (1822-1824) [9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Joan Ameller i Mestre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi, Ramon «L'apotecari Joan Ameller i Mestre i el seu discurs sobre la utilitat del ferro en les arts (13 de gener 1796)». Gimbernat, vol. IX, 157, 1988, pàg. 157-170.
  3. 3,0 3,1 Jordi, Ramon «Etude du coffret de pharmacie de l'apothicaire barcelonais Ignacio Francisco Ameller (1777)». Revue d'histoire de la pharmacie, vol. 84, 312, 1996, pàg. 275-282.
  4. Jordi, Ramon «Boticas y boticarios barceloneses del siglo XVIII». Boletín Informativo-Circular Farmacéutica, 105, agost 1978, pàg. 43:53; 45.
  5. «Núria Pérez Pérez, "Anatomia, química i física experimental al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808)" [tesi doctoral]». [Consulta: 29 desembre del 2015].
  6. 6,0 6,1 Elias de Molins, Antonio. «Ameller y Mestres (D. Juan)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró; Imprenta de Calzada, 1889-1895, p. 67. 
  7. «Lluís Brugués i Agustí, "La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]». [Consulta: 29 desembre del 2015].
  8. Altés i Aguiló, Francesc Xavier; Galobart i Soler, Josep «Un ambiciós projecte d'història eclesiàstica i natural de Montserrat». Revista Catalana de Teologia, XIII-1, 1988, pàg. 205-242.
  9. Rof Carballo, María de la Concepción; Gómez-Caamaño, José Luis. «La Terapéutica a través de las explicaciones de Ignacio Ameller». A: I Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana. Barcelona: Scientia, 1970. ISBN 8485019237. 

Bibliografia[modifica]

  • Ramon Jordi i Gonzàlez La conspiració de les metzines. Barcelona 1812 Barcelona, 1974 («resum en castellà».)
  • Ramon Jordi Consideraciones sobre la pólvora, hechas por el boticario Juan Ameller y Mestre, 26.3.1794 Barcelona: Federación Farmacéutica, 1979
  • Ramon Jordi Situación científica del boticario Juan Ameller ante el estudio experimental de la salubridad del aire atmosférico por medio del Eudiómetro, article a Circular Farmacéutica 43-288 (1985), p. 215-248
  • Núria Pérez i Pérez Anatomia, Química i Física experimental al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808), tesi doctoral de la UAB 2007