Joan Fagés i Virgili

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Fagés i Virgili
Biografia
Naixement(es) Juan Fagés y Virgili Modifica el valor a Wikidata
1862 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1911 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióQuímica
Membre de

Joan Fagés i Virgili (Tarragona, 31 de juliol de 1862Madrid, 4 d'agost de 1911) fou un químic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Biografia[modifica]

Fill d'un metge, cursà el batxillerat a l'Institut de Tarragona, després es traslladà a Barcelona, on en 1882 es va llicenciar en farmàcia i ciències físicoquímiques a la Universitat de Barcelona. Després marxà a Madrid, on el 1883 es va doctorar en ciències físicoquímiques a la Universitat de Madrid i el 1887 en farmàcia.[1] Durant un temps hi treballà com a professor ajudant, i hi fou deixeble de Magí Bonet i Bonfill i de José Rodríguez Carracido, alhora que influït pel mètode de treball de Wilhelm Ostwald.[2]

El 1903 va obtenir la càtedra d'anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid i fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat. El 1910 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[3] Vicepresident de la Secció de Ciències Físic-Químiques de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències i soci fundador i vicepresident de la Reial Societat Espanyola de Física i Química. El 1907 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, en va prendre possessió el 1909 amb el discurs Los químicos de Vergara y sus obras,[4] sobre els químics de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País.[5]

Obres[modifica]

  • De la determinación cuantitativa del arsénico, pesando piroarseniato magnésico. Anales de la Sociedad Española de Física y Química, 2 (1904). 106-114.
  • Acción de los sulfuros sobre los nitroprusiatos: causa de la coloración resultante y de sus variaciones. Madrid, La Gaceta, 1905.
  • Los métodos indirectos de la química analítica (1910)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]