Joan Italià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Italià
Dades biogràfiques
Naixement 1025
Calàbria
Mort 1085 (59/60 anys)
Constantinoble
Activitat professional
Ocupació Filòsof i escriptor
Mestres Miquel Psel·le el Jove
Modifica dades a Wikidata

Joan Italià (Joannes Italus, (Ἰωάννης Ἰταλὸς), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d’Aleix I Comnè (1081-1118).

Era italià i havia nascut a Itàlia. De jove va estar amb el pare que era un soldat al servei dels sicilians en lluita contra els grecs. Quan Jordi Maniaces es va revoltar contra Constantí IX el 1042, el pare va marxar a Grècia i el fill va viure llavors a Constantinoble on va estudiar. Era arrogant i radical però va aconseguir el favor de l'emperador Miquel VII Ducas (1071-1078) que confiava en ell per recuperar el sud d'Itàlia pel seu coneixement del país i de la gent. El va enviar a Dyrrachium però va detectar alguns fets de traïdoria i el va cridar; Joan Italià va fugir a Roma i va demanar perdó a l'emperador i va poder retornar a Constantinoble on va entrar al monestir de Pege.

Quan Psel (Psellus) fou desterrat de la capital el 1077 i va entrar en un monestir, Italià va rebre la dignitat de mestre principal de filosofia (Ύπατος τῶν Φιλοσόφων. El seu caràcter apassionat es va fer notar però va complir amb l'encàrrec encara que altres personatges sediciosos van anar a estudiar a la seva escola.

Quan Aleix I Comnè va pujar al tron el 1081 es va fixar en els disturbis causats pels ensenyaments d'Italià i el va cridar davant d'una cort eclesiàstica; encara que protegit pel patriarca Eustraci de Nicea, va estar a punt de morir a mans del poble i fou obligat a retractar-se d'onze dels seus ensenyaments (vers 1084); era acusat de defensar la transmigració de l'anima, d'estar contra l'ús d'imatges en el culte i de difondre heretgies. Més tard va seguir defensant les seves idees i finalment fou excomunicat però com que es va penedir l'anatema no es va fer públic. Després va renunciar a les seves creences i va donar proves de la seva sinceritat.

Es conserven alguns dels seus llibres:

  • 1. (Ἐκδόσεις εἰς διάφορα Ζητήματα, Expositiones in varias quas varii proposuerunt Quaestiones, Capp. xciii. s. Responsa ad xciii. Quaestiones philosophicas Miscellaneas
  • 2. Ἕκδοσις εἰς τὰ Τοπικά, Expositio Topicorum Aristotelis
  • 3. Περὶ διαλεκτικῆς, De Dialectica
  • 4. (Μέθοδος ῥητορικῆς ἐκδοθεῖδα κατὰ σύνοψιν, Methodus Synoptica Rhetoricae
  • 5 Epitome Aristotelis de Interpretutione
  • 6 Orationes.
  • 7. Synopsis quinque vocum Porphyrii.