Joan Leita i Graell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Leita i Graell
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2012 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, filòsof Modifica el valor a Wikidata

Joan Leita i Graell (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.[1]

Va fer el batxillerat a l'escola Virtèlia i les carreres de filosofia i teologia a les ciutats de Barcelona i Innsbruck (Tirol, Àustria). El 1955 va ser ordenat com a jesuïta.[2]

Arran del seu primer llibre El fonament irreligiós de l'església, que va ser guardonat amb el Premi Carles Cardó d'investigació religiosa el 1969, fou advertit per la jerarquia jesuïta per allunyar-se de la seva doctrina. El 1971, arran del seu segon llibre L'antievangeli, publicat per l’editorial Pòrtic, fou expulsat de l'orde.[2]

A partir dels anys vuitanta del segle XX va traduir nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil, sobretot del grec clàssic i de l’alemany.[1] És reconeguda, entre d’altres, la seva traducció de Friedrich Nietzsche La Genealogia de la Moral, publicada per Edicions 62 el 2010.

Obres[modifica]

  • El fonament irreligiós de l'església (Nova Terra. Col·lecció "L'home Nou", 27. 1969)
  • L'antievangeli (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 33. 1971)
  • El sentit evangèlic del divorci (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 64. 1973)
  • El sexe fantàstic (Selecta. Col·lecció "Biblioteca Selecta", 469. 1973)
  • Anàlisi destructiva de la religió (Edicions 62. Col·lecció "Llibres a l'abast", 128. 1976)
  • Estudi de l'evangeli herètic I (Autoedició. 1982)
  • El budisme (Barcanova. "Biblioteca Cultural". 1991)
  • Autòpsia del nou catecisme catòlic (Martínez Roca, 1993)
  • El frau de Déu - lectura del Llibram (anunciada la publicació a Llibres de l'índex per l'Associació i Republicana Constantí Llombart el 22.8.2006_dm, va romandre inèdit i, probablement, no va arribar a ser escrit).[cal citació]
Traduccions

Va fer traduccions de psicologia i filosofia, en general per Laia o Edicions 62, editorials successives de la col·lecció "Textos Filosòfics":.[2]

  • La interpretació dels somnis (Empúries. Col·lecció "Biblioteca Universal". Dos volums), de Freud
  • La genealogia de la moral, i El gai saber, totes dues de Nietzsche
  • El banquet, Fedre i Parmènides, totes tres de Plató
  • Retòrica - Poètica i Psicologia, totes dues d'Aristòtil
  • Manual d'ètica i Enquiridió, totes dues d'Epictet de Hieràpolis
  • Reflexions, de Marc Aureli
  • Fonamentació de la metafísica dels costums, de Kant
  • Fenomenologia de l'esperit (dos volums), de Hegel
  • Teoria pura del dret (Edicions 62 - Diputació de Barcelona. "Clàssics del pensament modern", 41. Dos volums) de Kelsen
  • Trets fonamentals de l'època contemporània, de Fichte*
  • Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient, de Schopenhauer
  • Sociologia: investigacions sobre les formes de la socialització, de Simmel.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joan Leita i Graell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «LEITA I GRAELL, JOAN». visat.cat. [Consulta: 21 març del 2021].