Johann Gottlieb Fichte

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fichte)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte.jpg
Johann Gottlieb Fichte
Biografia
Naixement 19 de maig de 1762
Rammenau, Electorat de Saxònia
Mort 27 de gener de 1814(1814-01-27) (als 51 anys)
Berlín, Prússia
Causa de mort Tifus
Lloc d'enterrament cementiri de Dorotheenstadt
Religió Luteranisme
Educació Universitat Friedrich Schiller de Jena
Activitat
Director de tesi Immanuel Kant
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof i professor d'universitat
Ocupador Universitat Friedrich Schiller de Jena
Universitat de Berlin
Era Filosofia del segle XVIII
Regió geogràfica Filosofia occidental
Escola de pensament Idealisme alemany, Romanticisme alemany i post-kantianisme
Interessat en Autoconeixement i autoconsciència, Filosofia moral i Filosofia política
Idees notables Consciència absoluta, tesi–antítesi–síntesi, el no-Jo, das Streben, reconeixement mutu, Wissenschaftslehre, Anstoss, Tathandlung, instint bàsic, "intuïció originària de Fichte"
Moviment Idealisme alemany
Professors Christian Friedrich Petzold Tradueix, Friedrich August Wilhelm Wenck Tradueix, Franz Volkmar Reinhard, Ernst Platner, Johann August Heinrich Ulrich Tradueix i Immanuel Kant
Alumnes Friedrich Schelling, Rudolf Steiner i Johann Erich Berger Tradueix
Influències Kant, Reinhold, Schulze, Rousseau, Spinoza, Maimon.[n. 1]
Influències en Hegel, Schelling, Novalis, Henrich, Steiner, Von Humboldt, Carlyle, Tillich, Lequier, Castoriadis, Gueroult
Modifica les dades a Wikidata

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany.

Biografia[modifica]

Defensor de l'educació nacionalista, veu en Johann Heinrich Pestalozzi la plasmació del seu ideal. Creu que per mitjà de l'educació el poble alemany podrà realitzar la seua missió històrica.

Estudià críticament l'obra d'Immanuel Kant, a partir de la qual intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb l'activitat moral, social i religiosa. Afirma que tot intent filosòfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experiència sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per això Fichte tractarà de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo Absolut il·limitat. És la consciència universal que resumeix en si la totalitat de l'ésser i del que es dedueix tota realitat i experiència. La Dialèctica és el mètode a través del qual es desenvolupa el Jo Universal:

  • La Intuïció. El Jo es reconeix a si mateix (Tesi).
  • El Jo es reconeix contraposat a tot allò sobre què no actua (Antítesi).
  • Explica la delimitació del Jo i no jo (Síntesi).

Rector de la Universitat de Berlín, freqüentà els cercles romàntics i prengué part activa en la resistència a Napoleó Bonaparte.[1]

Notes[modifica]

  1. Fichte va escriure que la seva admiració pel talent de Maimon "no té límits", i també que "Maimon ha capgirat per complet la filosofia kantiana tal com s'havia entès fins al moment" (Gesamtausgabe III, 2: 275).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Fichte Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Monés, Jordi. Diccionari abreujat d'educació. núm. 10. Barcelona: Graó Editorial, pàg. 40 (col. Guix). ISBN 84-85729-43-9.