Vés al contingut

La genealogia de la moral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa genealogia de la moral
(de) Zur Genealogie der Moral Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorFriedrich Wilhelm Nietzsche Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAlemanya, 1887
1887 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaètica Modifica el valor a Wikidata
Gènerefilosofia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Sèrie

La genealogia de la moral és una obra filosòfica de Friedrich Nietzsche publicada el 1887. Consta d'un prefaci i tres tractats i és un dels seus escrits més influents.[1][2] No pren la forma d'aforismes, com la majoria de les seves obres, sinó que es bada en textos sistemàtics més extensos i amb una vindicació de caràcter acadèmic on s'hi exposen tesis sociològiques, històriques i psicològiques.[3]

A diferència dels filòsofs morals clàssics, Nietzsche no volia derivar ni justificar la moral, sinó comprendre el desenvolupament històric i els requisits psicològics de certs valors morals. Per tant, no es pregunta com han d'actuar les persones, sinó per què les persones (individus o grups) creuen que han d'actuar d'una manera determinada o volen que altres actuïn d'una manera o altra.

El contrast entre una «moral d'esclaus» i una «moral noble» del primer tractat és força conegut. El tercer tractat, en què Nietzsche sotmet els ideals ascètics a una crítica detallada, és fonamental per a la comprensió dels seus darrers treballs.

Estructura

[modifica]

El llibre està dividit en tres seccions: la primera està dedicada a la distinció entre «Bo i pervers, bo i dolent». La segona, «Culpa, mala consciència i aspectes similars» inclou la famosa definició de l'home com a «animal que pot prometre» i que, per tant, sap oblidar i mentir. Finalment, la tercera secció es pregunta «Què signifiquen els ideals ascètics?» i, després de passar comptes amb Immanuel Kant i Arthur Schopenhauer, analitza l'ascetisme moral dels sacerdots que tenen per funció fer que els homes feliços se sentin culpables de la seva felicitat.[4] En paraules de Nietzsche:

« La veritat del primer tractat és la psicologia del cristianisme: el naixement del cristianisme, de l'esperit del ressentiment, no de "l'esperit", com sovint es creu, sinó un antimoviment que per la seva essència representa la gran rebel·lió contra el domini dels valors nobles. El segon tractat presenta la psicologia de la consciència, que no és com es creu habitualment la veu de Déu en l'home, és l'instint de crueltat (...). El tercer tractat dona resposta a la pregunta sobre d'on prové l'enorme poder de l'ideal ascètic, de l'ideal sacerdotal, malgrat que aquest sigui un ideal nociu. »

Influència

[modifica]

L'obra va exercir una important influència sobre Sigmund Freud, que va escriure El malestar en la cultura a partir del pensament de la presa de consciència de les atrocitats. També va inspirar el filòsof Max Scheler a escriure Das Ressentiment im Aufbau der Moralen.

Hom considera La genealogia de la moral una obra pionera de la filosofia contemporània. Per exemple, l'obra de Michel Foucault n'està impregnada de referències. Entre els pensadors postmoderns francesos, l'obra La distinció de Pierre Bourdieu també es pot remetre a les seves idees. La idea bàsica aquí es basa en el ressentiment moral del cavaller, és a dir, delimitar el dolent del bo mitjançant diferències en molts nivells de la vida.

Traducció al català

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Janaway, Christopher. Beyond selflessness: reading Nietzsche's Genealogy. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-927969-2. 
  2. Nietzsche, genealogy, morality: essays on Nietzsche's Genealogy of morals. Berkeley: University of California Press, 1994. ISBN 978-0-520-91404-9. 
  3. Deleuze, Gilles. Nietzsche y la filosofia. 4a ed. Barcelona: Anagrama, 1994. ISBN 84-339-0017-X. 
  4. «Ramon Alcoberro. Filosofia i pensament: Nietzsche». [Consulta: 4 maig 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • In der von Giorgio Colli und Mazzino Montinari gegründeten Kritischen Gesamtausgabe ist Zur Genealogie der Moral zu finden in
    • Abteilung VI, Band 2 (zusammen mit Jenseits von Gut und Böse). ISBN 978-3-11-005175-9. Ein Nachbericht, d. h. kritischer Apparat, fehlt zu diesem Band noch.
  • Denselben Text liefert die Kritische Studienausgabe in Band 5 (zusammen mit Jenseits von Gut und Böse und mit einem Nachwort von Giorgio Colli). Dieser erscheint auch als Einzelband unter der ISBN 978-3-423-30155-8. Der zugehörige Apparat befindet sich im Kommentarband (KSA 14), S. 377–382.
  • Ebenfalls auf dieser Edition basiert die aktuelle Ausgabe bei Reclam, ISBN 978-3-15-007123-6. Sie enthält ein Nachwort von Volker Gerhardt.
  • Lars Niehaus: Das Problem der Moral: Zum Verhältnis von Kritik und historischer Betrachtung im Spätwerk Nietzsches. Königshausen u. Neumann, Würzburg 2009. ISBN 978-3826041327.
  • Richard Schacht (Hrsg.): Nietzsche, Genealogy, Morality. Essays on Nietzsche's “On the Genealogy of Morals”. University of California Press, Berkeley 1994, ISBN 978-0-520-08318-9.
  • Andreas Urs Sommer: Kommentar zu Nietzsches Zur Genealogie der Moral (= Heidelberger Akademie der Wissenschaften (Hg.): Historischer und kritischer Kommentar zu Friedrich Nietzsches Werken, Bd. 5/2). XVII + 723 Seiten. Walter de Gruyter, Berlin/Boston 2019 (ISBN 978-3-11-029308-1, Ebook: ISBN 978-3-11-038892-3) (umfassender Kommentar, der die Forschungsgeschichte ebenso detailliert aufarbeitet wie die argumentative Struktur des Textes und die zahlreichen intertextuellen Bezüge).
  • Werner Stegmaier: Nietzsches ›Genealogie der Moral‹. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1994, ISBN 978-3-534-10410-9.