Joan Serra i Vilamitjana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Serra i Vilamitjana
JOAN SERRA.JPG
Biografia
Naixement 1947
Rubí
Mort 4 juliol 2013 (65/66 anys)
Activitat
Ocupació Ballarí
Modifica les dades a Wikidata

Joan Serra i Vilamitjana (Rubí, 1947 - Sant Esteve de Palautordera, 4 de juliol de 2013) va ser un pedagog de la dansa tradicional catalana que la va viure des de ben petit, a l'entorn familiar.[1]

Deixeble d'Albert Sans, a l'Esbart Dansaire de Rubí, i de Salvador Melo, a l'Esbart Verdaguer.[2] Va morir a Sant Esteve de Palautordera el 4 de juliol de 2013 després d'una malaltia.[3][4] Una de les seves darreres realitzacions va ser la seva contribució, el 10 de juny al programa de dansa tradicional Dad.exe (Dret a decidir.executable), una reflexió escènica sobre la identitat, el país i els reptes de Catalunya.[5]

Mestre i pedagog[modifica]

Impulsor de la implantació de la dansa a les escoles, a través de programacions específiques i integrades al curriculum educatiu. Matèries com "Llenguatge del cos" o "Llenguatge de la dansa", sorgides de la seva proposta educativa, formen part, avui, del conjunt de coneixements bàsics a moltes escoles del país.Era considerat, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat Espanyol i a l'estranger, un expert en dansa tradicional, pedagogia de la dansa i llenguatge del cos. Va ser professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal, de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i professor de Llenguatge del Cos i ritme al Conservatori Municipal de Sant Cugat. Els darrers anys va treballar també com a professor de Dansa i moviment a l'Escola Municipal de Música de La Garriga. Destaca la seva tasca al capdavant de l'escola d'estiu de dansa Dansàneu, a Esterri d'Àneu, promoguda pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Durant més de vint anys, Joan Serra en va assumir la direcció artística, procurant des del primer moment transmetre un coneixement honest i rigorós, però al mateix temps propiciar un context obert i plural de la Dansa Catalana. Impulsor i director de propostes i activitats educatives en el camp de la dansa catalana, cal destacar la seva aportació en projectes com ara Fem Dansa o Dansa Ara.

Divulgador[modifica]

Membre fundador del grup El Sac, que proposava la recuperació del folklore català, especialment la música i la dansa tradicionals. D'aquest grup en varen néixer dues branques: el Sac de Cançons (Jaume Arnella i París, Jordi Roure, Jordi Pujol, Maria Dolors Laffitte i Masjoan entre d'altres) i el Sac de Danses (Joan Serra i Vilamitjana, Núria Quadrada, Núria Fradera, Àngels Vidal). La majoria de publicacions amb el nom genèric d'El Sac de Danses, compten amb el mestratge i el punt de vista de Joan Serra. Especialista en l'anomenat Ball de Gitanes, va encapçalar la recuperació i l'actualització d'aquest ball a diverses poblacions del Vallès, especialment a Sant Esteve de Palautordera, Sant Celoni i La Garriga.

Coreògraf[modifica]

Com a coreògraf, Joan Serra va recuperar o bé divulgar una gran part del patrimoni de la dansa catalana, reivindicant així un llenguatge propi i una gestualitat definidora, interessant-se sempre pel rigor en l'experiència viva de la dansa tradicional, dignificant-la i completant-la sempre en tots els àmbits de l'espectacle: vestuari, il·luminació, escenografia, música. Els seus muntatges destacaven per tenir un rigorós estil artístic i un acabat seductor. La seva sensibilitat artística el va portar a realitzar obres de nova creació a partir d'altres estímuls del món de l'art. Així doncs, va utilitzar músiques de Narcís Bonet, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Lluís Guzmàn, Lluís Llach, Albert Guinovart o Joan Figueres; poemes de J. V. Foix; pintura de Joan Miró; i aquest punt de vista el va definir com a creador obert, inquiet i màgic.

Va ser mestre coreògraf de l'Esbart Sant Cugat des de l'any 1989 fins al 2004, amb qui va estrenar una dotzena de coreografies. També ha creat espectacles per altres esbarts, com Un passeig pel Pirineu, amb l'Esbart Fontcoberta, DAD.EXE amb l'Esbart Joaquim Ruyra (2012) i Miratges amb l'Esbart Dansaire de Rubí (2012). L'any 1998 va fundar i dirigir la companyia Factoria Mascaró fins al moment de la seva mort. Amb Factoria Mascaró va realitzar més d'una trentena d'espectacles, i va esdevenir un referent en investigació i producció d'espectacles de dansa catalana.[2]

L'any 2009, juntament amb Jaume Arnella crea el Ball d'Homenatge, dansa que ha esdevingut un símbol dansat de benvinguda, celebració i d'honra a un fet o una cosa i es realitza com a obertura d'esdeveniments.[6]

La seva tasca va ser reconeguda i premiada en repetides ocasions: l'any 1980 rebé, amb altres companys, el V Premi Ramon Llull d'experiències en el camp educatiu. L'any 1990, el Premi a la Creativitat Artística, de la Federació d'Ateneus de Catalunya. L'any 1991, el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per la coreografia de les XV Cançons i Danses, de Frederic Mompou. L'any 1992, el premi a la millor interpretació i direcció al Theater Festival TIATF 1992, de Toyama, Japó.

Publicacions[modifica]

  • "El Sac de Danses", Grup de El Sac.PDI- C-30506
  • Ball rodó, La bolangera, Ball cerda, La malamanya, Volta cap aquí, Dalt del deri, Ball dels mocadors, Ball de la cercavila, La xica bonica, A la vora de la mar, Xiriminimi, Lo peuet, Ball de l'escombra, Ball del bedriol, La mestressa, El rotlleto, Ball de Sant Ferriol, Ballano, El tio fresco
  • "Punta i Taló" (Cassette i llibre). El Sac de Danses, 1983.
  • "El risto" (CD i Llibre). El Sac de Danses, 1987.
  • "El Galop, danses i jocs dansats" (CD i llibre). El Sac de Danses, 1994.
  • '"+ Dansa per Ballar" Publicacions de la Generalitat de Catalunya
  • "Dansàneu" Publicacions de la Generalitat de Catalunya
  • "Cançons i balls a muntanya" Publicacions de la Generalitat de Catalunya
  • "La dansa catalana en l'ensenyament primari" Joan Serra i M. Antònia Pujol. Publicacions de la Generalitat de Catalunya.

La seva tasca creativa i la seva trajectòria ha estat motiu de diversos reportatges televisius, entre els quals destaca el que li dedicà el programa de TV3 Nydia.[7]

Reconeixement[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Joan Serra i Vilamitjana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Figueres Bautista, Joan. La dansa a l'escola. El mestratge de Joan Serra. (en català). Romanyà-Valls, maig 2016. ISBN 978-84-943813-8-6. 
  3. «Mor el coreògraf Joan Serra». Ara, 05-07-2013.
  4. «Adéu al coreògraf i ballarí Joan Serra», in memoriam al Punt Avui, 6 de juliol de 2013, pàgina 32
  5. «Ballar pel dret a decidir: L'espectacle ‘Dad.exe' es programa al Palau de la Música aquesta tarda», El Punt Avui, 10 de juny de 2013, pàgina 30
  6. Aguilera, Gemma. «El Ball d'Homenatge com a element simbòlic i participatiu de la societat». Tornaveu, 20-07-2016. [Consulta: 29 setembre 2016].
  7. «El coreògraf Joan Serra», TV3, 4 de novembre de 2006