Vés al contingut

Joan de Ragusa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Ragusa
Biografia
Naixementdècada del 1390 Modifica el valor a Wikidata
Dubrovnik (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1443 Modifica el valor a Wikidata (43/53 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Pseudocardenal San Sisto
2 octubre 1440 – 20 octubre 1443
Bisbe d'Argeș
10 octubre 1438 – 20 octubre 1443
← Paulo PietroJacques Richer →
Diòcesi: bisbat d'Argeș
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, diplomàcia i teologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1439–), diplomàtic, teòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Joan de Ragusa O.P. (Iohannis [Stojković] de Ragusio)[1] (prop de 1395, República de Ragusa, avui Croàcia - † 20 d'octubre de 1443, Lausanne, avui Suïssa) fou un teòleg dominic. Fou nomenat pseudocardenal per l'antipapa Fèlix V i participà com a nunci al Concili de Basilea.[2]

Biografia

[modifica]

Estudià a Ragusa, després a la Universitat de Pàdua i a la Sorbona de París. El papa Martí V el designà per fer la lectura d'obertura del Concili de Pavia el 1423, durant el qual exhortà a reformar l'Església. Esdevingué professor a la Universitat de Bolonya i convencé el papa Martí V per organitzar un Concili a Basilea. Fou nomenat teòleg del Concili General i l'obrí el 1431. Ragusa també fou nomenat secretari general del Concili. L'enviaren a Constantinoble i sabé convèncer l'emperador Joan VIII Paleòleg per designar un ambaixador al Concili.[3]

Al Concili Joan de Ragusa predicà contra les doctrines dels hussites.[4] Contra el seu opositor Johannes Rokcyana, fra Ragusa defensà el dret de l'Església de distribuir la comunió als lais només sota la forma del pa. En les tensions entre el papa Eugeni IV i el Concili de Basilea, Ragusa prengué part pel conciliarisme i defensà la superioritat del Concili sobre el Papa.

El 1438 fou nomenat bisbe titular d'Argeș a Valàquia pel Concili de Basilea i donà suport a l'elecció de l'antipapa Fèlix V el 1439. El Concili i l'antipapa l'enviaren a la dieta de Frankfurt, a Múnic i a Viena per defensar els afers del Concili. És conegut com un teòleg important del conciliarisme, com un especialista de la literatura patrística i medieval i com un gran humanista. És autor del cèlebre Tractatus de Ecclesia.[5][6]

L'antipapa Fèlix V el creà cardenal durant el seu consistori del 2 d'octubre de 1440. El cardenal de Ragusa deixà Basilea amb l'antipapa el 1442 i visqué a Lausana, on finalment morí.

Referències

[modifica]
  1. Jedin, H.; Dolan, J.P.. History of the Church: From the High Middle Ages to the eve of the Reformation. Burns & Oates, 1980, p. 1-PA733. ISBN 978-0-86012-086-5. 
  2. John Wilkes (of Milland House, Sussex.). Encyclopaedia Londinensis; or an universal dictionary of arts, sciences, and literature .... publisher not identified, 1812, p. 223-. 
  3. MATTHEW BUNSON, OSV's Encyclopedia of Catholic History (2004), p. 505.
  4. Història de l'Església al segle XV (en).
  5. Johannes (de Ragusa). Magistri Iohannis [Stojković] de Ragusio ... Tractatus de ecclesia. Hrvatska Dominikanska Provincija et Kršćanska Sadašnjost, 1983. 
  6. J. Santiago Madrigal Terrazas. La eclesiología de Juan de Ragusa O.P. (1390/95-1443): estudio e interpretación de su Tractatus de Ecclesia. Univ Pontifica Comillas, 1995, p. 21–. ISBN 978-84-87840-72-2.