Joaquín de Ezpeleta Enrile

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joaquín Ezpeleta Enrile)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquín de Ezpeleta Enrile
Joaquín Ezpeleta Enrile (Palacio del Senado de España).jpg
Nom original (es) Joaquín Ezpeleta Enrile
Biografia
Naixement 19 de setembre de 1788
L'Havana
Mort 24 de març de 1863(1863-03-24) (als 74 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
16 de gener de 1852 – 13 de juny de 1852
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Marina
13 de juny de 1852 – 14 de desembre de 1852
President Juan Bravo Murillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Capità general de Cuba
1838 – 1840
Escudo del Senado de España.svg  President del Senat
1853 – 1853
Activitat
Ocupació Polític i militar
Partit polític Partit Moderat
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Mariscal de Camp
Conflicte Guerra del francès
Primera Guerra Carlina
Família
Pare José de Ezpeleta y Veira de Galdeano
Germans Fermín de Ezpeleta Enrile i José María de Ezpeleta y Enrile
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joaquín de Ezpeleta Enrile (l'Havana, 19 de setembre de 1788 - Madrid, 24 de març de 1863) va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.

Biografia[modifica]

Fill del governador de Cuba José de Ezpeleta y Veira de Galdeano i de María de la Paz Enrile y Alcedo i nebot de Pascual Enrile y Alcedo, governador de Filipines, i germà de Fermín de Ezpeleta Enrile. Es trobava a Barcelona com a ajudant de camp del seu pare, capità general de Catalunya, quan en 1808 les tropes napoleòniques del general Duhesne van atacar la ciutat, fent-lo presoner i portant-lo a França. Va escapar poc després i es va reincorporar a l'exèrcit espanyol, però va tornar a ser fet presoner en 1812, romanent a França fins al final de la guerra del francès.[1]

Al seu retorn a Espanya se li va reconèixer el grau de coronel. En la revolta de la Guàrdia Reial de 1822 a Madrid va resultar ferit. En 1830 va ser ascendit a mariscal de camp amb destinació en la Guàrdia Reial, i en 1834 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[2] En 1835 va ser nomenat governador polític i militar de Jaén, però la força que anava cobrant la Primera Guerra Carlina va motivar el seu trasllat al front en l'alt Ebre i Navarra al comandament de les tropes reialistes. Entre 1838-40 va servir com a governador de Cuba.[1]

Durant la seva carrera política va ser elegit diputat per la circumscripció de Navarra entre 1834 i 1836[3] i senador vitalici des de 1845,[4] president del Senat en 1853.[5]

De gener a juny de 1852 fou ministre de guerra i de juny a desembre del mateix any de Marina en el govern del president Juan Bravo Murillo.[6]

Els seus germans José María i Fermín també foren polítics i militars. La seva germana María Concepción es va casar amb el general Pedro Agustín Girón, pel que fou oncle de Francisco Javier Girón Ezpeleta, fundador de la Guàrdia Civil.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Miguel Tacón y Rosique
Capità general de Cuba
Escudo de España 1874-1931.svg

1838-1840
Succeït per:
Pedro Téllez-Girón
Precedit per:
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Ministre de la Guerra
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(gener-juny) 1852
Succeït per:
Juan de Lara e Irigoyen
Precedit per:
Casimiro Vigodet Garnica
Ministre de Marina
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(juny-desembre) 1852
Succeït per:
Rafael Arístegui y Vélez
Precedit per:
Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Senat
Escudo del Senado de España.svg

1853
Succeït per:
Manuel de la Pezuela y Ceballos