Joaquim Aubí i Casals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquim Aubí i Casals

Joaquim Aubí i Casals, conegut com «el Gordo», va ser un treballador del ram del vidre i anarquista actiu la primera meitat de segle xx, un dels revolucionaris incontrolats durant la Guerra Civil a la ciutat de Badalona i el Maresme.

Fill de Pau Aubí i Mateu i de Victòria Casals i Ribera, originaris del Masroig (Priorat). Durant la Segona República va ser un actiu tertulià del Teatre Còmic del Paral·lel, membre d'una banda d'atracadors de banc,[1] entre altres va assaltar una entitat d'estalvi de Mataró,[2] i va actuar tant com a militant en actes a favor de l'amnistia de presos que com a sicari que acceptava assassinats per encàrrecs, executava empresaris o feia complir les seves venjances personals.[1] A més, va tenir una participació destacada en el tiroteig que hi va haver l'1 de maig de 1931 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb motiu d'una manifestació anarquista que va tenir lloc després del míting commemoratiu de la festa dels treballadors.[2]

Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936 tenia una extensa llista de càrrecs penals per robatoris i falsificació de moneda. Va ser a l'estiu d'aquell en què es va afiliar a la FAI es va integrar en una patrulla, amb la que va sembrar el terror per tot el Maresme.[1] De fet, es va convertir en un dels protagonistes de la repressió incontrolada dels primers mesos a Badalona,[2] i va ser acusat de ser el principal responsable de la matança de la Cartoixa de Montalegre, a Tiana. Va ser denunciat pel seus propis companys per atracar bancs adduint finalitats polítiques com a excusa. Durant els fets de maig de 1937 va participar en el cop de força del PSUC i va denunciar als seus antics companys i als suposats provocadors trotskistes.[1]

Acabada la guerra, el 1939 es va exiliar i va anar a parar a Cuba, i allí va ser expulsat de la CNT,[2] acusat d'actuar al servei de la policia de Fulgencio Batista i la CIA. Tot i que va ser empresonat per Fidel Castro, va morir de vell a Miami.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Theros, Xavier «Incontrolados». El País, 12-08-2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martínez de Sas i Pagès, 2000, p. 136.

Bibliografia[modifica]