Vés al contingut

Joaquín Elío y Ezpeleta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín Elío y Ezpeleta

El general Elío, gravat de Carlos Múgica y Pérez, 1846 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1806 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1876 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Pau (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, oficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Pretendent Carles VII
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar Mariscal de camp
ConflictePrimera Guerra Carlina
Segona Guerra Carlina
Tercera Guerra Carlina
Família
GermansSalvador Elio Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Elío i Ezpeleta (Pamplona, 19 d'agost de 1806 - Pau, França, 24 de gener de 1876) va ser un general navarrès que va lluitar en el bàndol carlista en les tres Guerres Carlistes, titulat «duc d'Elío» pel pretendent Carles VII.

Biografia

[modifica]

Als dotze anys va ingressar en l'exèrcit com a cadet d'infanteria i va estar amb el seu oncle Francisco Javier de Elío, capità general de València. En esclatar la Primera Guerra Carlina, en 1835 es va unir a l'exèrcit rebel de Zumalacárregui, qui el va nomenar coronel del 8è regiment de Navarra, ascendint a brigadier en 1836. Va ser cap d'Estat Major en l'expedició del general Zariategui a Madrid (part de l'Expedició Reial) i va ascendir a mariscal de camp després de la batalla de Retuerta (1837). Acabada la guerra va emigrar a França.

Va intervenir també en el desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita (1860) i després en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), durant la qual va ser general en Cap dels exèrcits del nord, per la qual cosa Carles VII el va honrar amb el títol de duc d'Elío. Va morir en l'exili a França, recentment acabada la guerra.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]