Johanna Schopenhauer
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Johanna Henriette Trosiener 9 juliol 1766 Gdańsk (Polònia) |
Mort | 16 abril 1838 (71 anys) Jena (Alemanya) |
Sepultura | Johannisfriedhof (en) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, salonnière, historiadora de l'art |
Família | |
Cònjuge | Heinrich Floris Schopenhauer |
Fills | Arthur Schopenhauer, Adele Schopenhauer |
Pares | Christian Heinrich Trosiener i Elizabeth Trosiener |
Descrit per la font | Lexikon deutschsprachiger Epik und Dramatik von Autorinnen 1730–1900, (sec:Johanna Schopenhauer) Allgemeine Deutsche Biographie Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk, 9 de juliol de 1766 - Jena, 17 d'abril de 1838) va ser una novel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim. Fou la mare del filòsof Arthur Schopenhauer i de l'artista Adele Schopenhauer.[1][2][3][4][5]
Primers anys
[modifica]Filla de Christian Heinrich Trosenier, comerciant i senador de Gdańsk, i Elisabeth Lehmann, va rebre una educació acurada i aprengué anglès, geografia, astronomia, llengües clàssiques i història. I va conèixer ben aviat la literatura de Shakespeare, Voltaire o els clàssics.[3]
Va contreure matrimoni esssent molt jove amb el poderós comerciant hanseàtic Heinrich Floris Schopenhauer, amb qui va viatjar per tot Europa.[2][1]
Salonnière
[modifica]Després de la mort del seu marit, al 1805, es va establir amb la seva filla Adele a Weimar, ciutat on va fundar un saló literari que tingué un cert renom. Hi assistien destacats intel·lectuals de l'època, com ara Goethe i Wieland, amics personals, que van atreure altres artistes a les vetllades.
Entre 1806 i 1813 aquest saló tingué el seu moment àlgid i atragué, entre altres, els germans Karl Wilhelm Friedrich i August Wilhelm von Schlegel, Tieck i Hermann von Pückler. El seu saló oferia conversa i lectures públiques, però també s'hi interpretava música i s'hi feia broma, en un ambient de sociabilitat relaxada i distesa, específicament burgesa, que presagiava el Romanticisme.[2][1][5]
Activitat literària
[modifica]Encara que de jove Johanna Schopenhauer va tenir afició per la pintura, al 1810 inicià la seva carrera com a escriptora amb la biografia de l'erudit Carl Ludwig Fernow, amic seu, a la qual seguiren novel·les, assaigs, cròniques de viatges, relats, miscel·lànies i obres diverses, entre les quals la seva obra més famosa, Gabriele, que constitueix un intent de novel·la de formació femenina, un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge.[3][2]
Durant al període que va des de 1832 a 1837 va residir a Bonn, però en els seus últims anys va decidir traslladar-se a Jena, on va morir el 17 d'abril de 1838.[2]
Les seves obres completes van ser compilades sota el títol de Jugend Leben und Wanderbilder i publicades en 24 volums el 1830.
No va ser fins a l'any 1980 que es va revelar la importància literària i històrica de Johanna Schopenhauer, que després ha passat a ser considerada una de les escriptores alemanyes més importants de la primera meitat del segle xix.[2]
Obra
[modifica]- Carl Ludwig Fernow’s Leben. 1810.
- Erinnerungen von einer Reise in den Jahren 1803, 1804 und 1805, 3 v. 1813–1817.
- Novellen, fremd und eigen. 1816.
- Reise durch England und Schottland. 1818.
- Ausflucht an donin Rhein und dessen nächste Umgebungen im Sommer des ersten friedlichen Jahres. 1818.
- Gabriele. Ein Roman, 3 v. 1819–1820.
- Johann van Eyck und seine Nachfolger, 2 v. 1822.
- Die Tante. Ein Roman, 2 v. Frankfurt am Main 1823.
- Erzählungen, 8 v. 1825–1828.
- Sidonia. Ein Roman, 3 v. 1827–1828.
- Novellen, 2 v. 1830.
- Ausflug an des Niederrhein, 2 v. Leipzig 1831.
- Sämmtliche Schriften, 24 v. 1830/1831.
- Neue Novellen. 1836.
- Die Reise nach Italien. 1836.
- Richard Wood. 1837.
- Briefe an Karl von Holtei. 1870.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Johanna Schopenhauer». Carl Maria von Weber, 14-10-2019. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Johanna Schopenhauer». Editorial Periférica. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «Johanna Henriette Schopenhauer (1766-1838)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Heyden-Rynsch, Verena von der. Los salones europeos: las cimas de una cultura femenina desaparecida. 1. ed. Barcelona: Ediciones Península, 1998, p. 92-93. ISBN 84-8307-095-2.