Vés al contingut

Johanna Schopenhauer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohanna Schopenhauer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Johanna Henriette Trosiener Modifica el valor a Wikidata
9 juliol 1766 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1838 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Jena (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJohannisfriedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, salonnière, historiadora de l'art Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHeinrich Floris Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
FillsArthur Schopenhauer, Adele Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
ParesChristian Heinrich Trosiener Modifica el valor a Wikidata  i Elizabeth Trosiener Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontLexikon deutschsprachiger Epik und Dramatik von Autorinnen 1730–1900, (sec:Johanna Schopenhauer)
Allgemeine Deutsche Biographie
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 4435234 IMSLP: Category:Schopenhauer,_Johanna Find a Grave: 113980270 Modifica els identificadors a Wikidata
Placa commemorativa del saló literari de Johanna Schopenhauer

Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk, 9 de juliol de 1766 - Jena, 17 d'abril de 1838) va ser una novel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim. Fou la mare del filòsof Arthur Schopenhauer i de l'artista Adele Schopenhauer.[1][2][3][4][5]

Primers anys

[modifica]

Filla de Christian Heinrich Trosenier, comerciant i senador de Gdańsk, i Elisabeth Lehmann, va rebre una educació acurada i aprengué anglès, geografia, astronomia, llengües clàssiques i història. I va conèixer ben aviat la literatura de Shakespeare, Voltaire o els clàssics.[3]

Va contreure matrimoni esssent molt jove amb el poderós comerciant hanseàtic Heinrich Floris Schopenhauer, amb qui va viatjar per tot Europa.[2][1]

Salonnière

[modifica]

Després de la mort del seu marit, al 1805, es va establir amb la seva filla Adele a Weimar, ciutat on va fundar un saló literari que tingué un cert renom. Hi assistien destacats intel·lectuals de l'època, com ara Goethe i Wieland, amics personals, que van atreure altres artistes a les vetllades.

Entre 1806 i 1813 aquest saló tingué el seu moment àlgid i atragué, entre altres, els germans Karl Wilhelm Friedrich i August Wilhelm von Schlegel, Tieck i Hermann von Pückler. El seu saló oferia conversa i lectures públiques, però també s'hi interpretava música i s'hi feia broma, en un ambient de sociabilitat relaxada i distesa, específicament burgesa, que presagiava el Romanticisme.[2][1][5]

Activitat literària

[modifica]
Johanna i Adele Schopenhauer

Encara que de jove Johanna Schopenhauer va tenir afició per la pintura, al 1810 inicià la seva carrera com a escriptora amb la biografia de l'erudit Carl Ludwig Fernow, amic seu, a la qual seguiren novel·les, assaigs, cròniques de viatges, relats, miscel·lànies i obres diverses, entre les quals la seva obra més famosa, Gabriele, que constitueix un intent de novel·la de formació femenina, un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge.[3][2]

Durant al període que va des de 1832 a 1837 va residir a Bonn, però en els seus últims anys va decidir traslladar-se a Jena, on va morir el 17 d'abril de 1838.[2]

Les seves obres completes van ser compilades sota el títol de Jugend Leben und Wanderbilder i publicades en 24 volums el 1830.

No va ser fins a l'any 1980 que es va revelar la importància literària i històrica de Johanna Schopenhauer, que després ha passat a ser considerada una de les escriptores alemanyes més importants de la primera meitat del segle xix.[2]

Obra

[modifica]
  • Erinnerungen von einer Reise in den Jahren 1803, 1804 und 1805, 3 v. 1813–1817.
  • Novellen, fremd und eigen. 1816.
  • Reise durch England und Schottland. 1818.
  • Johanna Schopenhauer. Gerhard Kügelgen, 1817
    Ausflucht an donin Rhein und dessen nächste Umgebungen im Sommer des ersten friedlichen Jahres. 1818.
  • Gabriele. Ein Roman, 3 v. 1819–1820.
  • Johann van Eyck und seine Nachfolger, 2 v. 1822.
  • Die Tante. Ein Roman, 2 v. Frankfurt am Main 1823.
  • Erzählungen, 8 v. 1825–1828.
  • Sidonia. Ein Roman, 3 v. 1827–1828.
  • Schopenhauer, adolescent
    Novellen, 2 v. 1830.
  • Ausflug an des Niederrhein, 2 v. Leipzig 1831.
  • Sämmtliche Schriften, 24 v. 1830/1831.
  • Neue Novellen. 1836.
  • Die Reise nach Italien. 1836.
  • Richard Wood. 1837.
  • Briefe an Karl von Holtei. 1870. 

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Johanna Schopenhauer». Carl Maria von Weber, 14-10-2019. [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Johanna Schopenhauer». Editorial Periférica. [Consulta: 26 febrer 2023].
  4. «Johanna Henriette Schopenhauer (1766-1838)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 26 febrer 2023].
  5. 5,0 5,1 Heyden-Rynsch, Verena von der. Los salones europeos: las cimas de una cultura femenina desaparecida. 1. ed. Barcelona: Ediciones Península, 1998, p. 92-93. ISBN 84-8307-095-2.