Vés al contingut

Jordà de Saxònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Jordà de Pisa o Jordanus Nemorarius.
Plantilla:Infotaula personaJordà de Saxònia

Retrat al convent de Worms
Biografia
Naixement1190 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dassel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1237 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Acre (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortofegament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAcre (Israel) (actual Akko) 
2n Mestre de l'Orde de Predicadors
1222 – 1237
← Domènec de GuzmánRaimon de Penyafort → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, frare, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert el Gran Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Domènec
religiós i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1826 , Roma nomenat per Lleó XII
Festivitat13 de febrer
IconografiaHàbit dominic, amb un llibre
Patró deVocacions dominiques

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.

El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dona la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.

Alguns estudiosos l'identifiquen amb l'escriptor científic de llibres de física i matemàtiques Jordanus Nemorarius.[1][2]

Veneració

[modifica]

El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.

Referències

[modifica]
  1. Busard, 1991, p. 8.
  2. Klein, 1964, p. 345-350.

Bibliografia

[modifica]