Jordà de Saxònia

No s'ha de confondre amb Jordà de Pisa o Jordanus Nemorarius.

Jordà de Saxònia

Retrat al convent de Worms
Biografia
Naixement	Jordan von Sachsen, Jordanus Saxus 1190 (Gregorià) Dassel
Mort	13 febrer 1237 (Gregorià) (46/47 anys) Acre
Causa de mort	ofegament
Sepultura	Acre (Israel) (actual Akko)
2n Mestre de l'Orde de Predicadors
1222 – 1237 ← Domènec de Guzmán – Raimon de Penyafort →
Superior general
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	escriptor, docent, monjo, sacerdot catòlic, frare, teòleg catòlic
Alumnes	Albert el Gran
Orde religiós	Orde de Sant Domènec
religiós i confessor
1826 - beat
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	13 de febrer
Iconografia	Hàbit dominic, amb un llibre
Patró de	Vocacions dominiques

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia

Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.

El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dona la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.

Alguns estudiosos l'identifiquen amb l'escriptor científic de llibres de física i matemàtiques Jordanus Nemorarius.

Veneració

El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.

Bibliografia

• Busard, Hubertus Lambertus Ludovicus. Jordanus de Nemore, De elementis arithmetice artis: a medieval treatise on number theory (en anglès). Berlin: F. Steiner, 1991. ISBN 9783515052146. 
• Klein, O. «Who was Jordanus Nemorarius?: Some remarks on an old problem in the history of mechanics and mathematics» (en anglès). Nuclear Physics, Vol. 57, 1964, p. 345-350. DOI: 10.1016/0029-5582(64)90334-7. ISSN: 0375-9474.