Jordà de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Jordà de Pisa».
Infotaula de personabeat Jordà de Saxònia
Jordan de Sajonia.jpg
Retrat al convent de Worms
Biografia
Naixement Jordan von Sachsen, Jordanus Saxus
1190
Paderborn (Alemanya)
Mort 1237
Al mar, a la costa de Palestina
Causa de mort Ofegament
Lloc d'enterrament Acre (Israel) (actual Akko) 
  Superior general 


  Mestre General de l'Orde de Predicadors 

Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Escriptor i dominic
Alumnes Albert el Gran
Orde religiós Orde de Sant Domènec
religiós i confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1826 , Roma nomenat per Lleó XII
Festivitat 13 de febrer
Esdeveniment significatiu Primer biògraf de Domènec de Guzmán
Iconografia Hàbit dominic, amb un llibre
Patró de Vocacions dominiques
Modifica les dades a Wikidata

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.

El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dóna la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.

Veneració[modifica]

El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordà de Saxònia Modifica l'enllaç a Wikidata