Jordi Graupera i Garcia-Milà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Graupera i Garcia-Milà
Dades biogràfiques
Naixement 4 de maig de 1981 (36 anys)
Barcelona
Residència Princeton
Alma mater Universitat Ramon Llull
Activitat professional
Ocupació Professor d'universitat, periodista, filòsof i investigador postdoctoral
Ocupador Catalunya Ràdio (2017–)
Woodrow Wilson School of Public and International Affairs (2017–)
Parsons The New School for Design (2016–2017)
RAC 1
La Vanguardia
Universitat de Nova York (–2017)
Dades familiars
Cònjuge Sara Loscos (2012–)

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català establert als Estats Units. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, El Singular, Crític, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.[1] El 20 de març de 2018 va presentar una proposta per teixir una sola candidatura independentista a les municipals de Barcelona, on es vol presentar com a candidat.[2]

Trajectòria[modifica]

Nét de Francesc Garcia-Milà, fundador de l'empresa Cruz Verde, és el petit de tres germans. Les seves germanes Mariona[3] i Isabel[4] són dues científiques dedicades a la recerca.[5] Graupera va començar a estudiar tres carreres alhora: Dret, Filosofia i Filologia Catalana.[6]

D'adolescent va treballar en feines diverses (repartidor de publicitat, tallador de salmó i a la pizzeria familiar que els seus pares tenien a Olesa, entre d'altres) i va militar a les JNC entre els 16 i els 18.[5] Va ser alumne de l'Aula de Teatre de la UAB, amb qui va arribar a estrenar l'obra El Cid de Pierre Corneille a Barcelona (Sala Beckett), València i Salt, sota la direcció de Toni Casares.[7]

Va començar a treballar com a periodista en una secció sobre etimologia com a col·laborador efímer el 1998 en un programa de Jordi González a Catalunya Ràdio i posteriorment el 1999 a El Mundo i el 2002 a l'Avui. L'estiu de 2002 va fer de professor de primària a Ebibeyin (Guinea Equatorial). El setembre va fer un Programa Erasmus anual a la Facultat de Dret de Lisboa, compaginant-lo fent de corresponsal per a Com Ràdio i l'Avui. De nou a Barcelona, va abandonar temporalment els estudis el 2003 degut a la malaltia del seu pare, qui moriria de càncer el 2005. Durant aquest període havia sigut director del Centre d'Infants i Joves d'Acció Catòlica (CIJAC) i -entre 2001 i 2004- havia gestionat la cooperativa 4 duros.[8] A partir d'aquell moment va començar a treballar com a cap de gabinet de la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez Salinas i com a cap de Comunicació de la Càtedra d'Ètica Aplicada Ethos-Ramon Llull, sota la direcció de Begonya Román, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Posteriorment va reprendre els seus estudis de Filosofia i posteriorment, becat per La Caixa, va marxar a Nova York per estudiar un doctorat a la New School for Social Research,[9] compaginant-ho amb la docència com a professor de filosofia, antropologia i de pensament polític a Saint Francis College,[10][11] i més endavant a la Universitat de Nova York, on impartiria classes de pensament polític i social.[12] El juny del 2012 es va casar amb la també periodista Sara Loscos,[5][13] amb qui té dues filles, de 2016 i 2018.[6] Entre 2014 i 2016 fou president del Catalan Institute of America.[5][14] Durant el curs 2016-2017 es va doctorar amb la tesi "Metaphysics of State Neutrality. A critique of liberalism". És una crítica al principi de neutralitat de l'estat, propi del liberalisme, i com permet l'opressió de minories de tota mena: de gènere, racials, nacionals, entre d'altres, feta des de la crítica metafísica.[15]

Actualment viu a Princeton, Nova Jersey, on treballa com a investigador a la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs, investigant conflictes internacionals derivats de l'autodeterminació.[16] També col·labora al matí de Catalunya Ràdio i escriu a El Nacional i a El Periódico.

El març de 2018 va realitzar una conferència al Teatre Victòria del Paral·lel on va presentar la seva proposta per la ciutat de Barcelona:[17] crear una sola candidatura independentista a les eleccions municipals de 2019, seguint l'argumentari que si durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 un mig milió de persones van votar república, el 2019 es pot tenir una alcaldia republicana a la capital catalana.[2]

Publicacions[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2005 - Premi al Millor Orador en la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives.[20]
  • 2005 - Premi al Millor Orador en la Lliga Nacional de Debat Universitari d'Espanya.[21]

Referències[modifica]

  1. «Jordi Graupera». Web. Fundació Catalunya Oberta. [Consulta: 24 març 2015].
  2. 2,0 2,1 Mumbrú, Jordi «Primàries per trobar alcaldable sobiranista» (en ca). Ara.cat, 20-03-2018.
  3. «Mariona Graupera». Researchgate. [Consulta: 27 juliol 2015].
  4. «Mariona Graupera». Researchgate. Researchgate. [Consulta: 27 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Pons, Antoni «Jordi Graupera, la claror de les idees». L'Avenç, 410, març 2015, pàg. 46-49 [Consulta: 23 març 2015].
  6. 6,0 6,1 Palà, Roger «Jordi Graupera: “La consulta és més important que la independència; és el moment que farà caure les màscares”». El Crític, 25-09-2014 [Consulta: 23 març 2015].
  7. «Mostra de Teatre de Barcelona 2001». web. Sala Beckett. [Consulta: 3 agost 2015].
  8. «Converses amb Xavier Sala i Martín». web. La Planenca. [Consulta: 3 agost 2015].
  9. Puigtobella, Bernat. «Jordi Graupera. Afers exteriors». Núvol. Núvol, 01-06-2012. [Consulta: 23 març 2015].
  10. Josep M. Espinàs. Una vida articulada. Edicions La Campana S.L., 2013-04-01T00:00:00+02:00, p. 19–. ISBN 978-84-96735-79-8. 
  11. «Jordi Graupera». web. Ratemyprofessors. [Consulta: 27 juliol 2015].
  12. Graupera, Jordi «Exilis"the living spirit"». Revista de Catalunya, 269, 2011, pàg. 11-27. ISSN: 0213-5876.
  13. «Casament d'en Jordi i la Sara». web. Parròquia de Sant Martí d'Empúries. [Consulta: 23 març 2015].
  14. Viilaró, Bernat «Jordi Graupera, nou president del Catalan Institute of America». El Singular Digital, 14-12-2014 [Consulta: 23 març 2015].
  15. «The Review of Metaphysics» (en anglès). Philosophy Documentation Center, setembre 2017. [Consulta: 3 novembre 2017].
  16. «Jordi Graupera» (en en). Woodrow Wilson School of Public and International Affairs, 08-09-2017.
  17. «Jordi Graupera obre la porta a presentar candidatura a l'alcaldia de Barcelona» (en ca). Ara.cat.
  18. Graupera, Jordi. «Converses amb Xavier Sala i Martín». web. Edicions Dau. [Consulta: 23 març 2015].
  19. «Barcelona. La ciutat del present». Web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 juliol 2015].
  20. «Liga de Debate Universitario de la Xarxa Vives». Web. Universitat Ramon Llull. [Consulta: 27 juliol 2015].
  21. Graupera, Jordi. «Un dels nostres: Qui és l’Albert Rivera?». elsingular.cat. elsingular.cat. [Consulta: 27 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]