Jordi Graupera i Garcia-Milà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Graupera i Garcia-Milà
Dades biogràfiques
Naixement 4 de maig de 1981 (36 anys)
Barcelona
Residència Nova York
Alma mater Universitat Ramon Llull
Activitat professional
Ocupació Mestre, periodista, filòsof i professor
Ocupador RAC 1
La Vanguardia
Universitat de Nova York
Dades familiars
Cònjuge Sara Loscos

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, filòsof i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, elsingular, crític.cat, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.[1]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Nét de Francesc Garcia-Milà, fundador de l'empresa Cruz Verde, és el petit de tres germans. Les seves germanes Mariona[2] i Isabel[3] són dues científiques dedicades a la recerca.[4] Graupera va començar a estudiar tres carreres alhora: Dret, Filosofia i Filologia Catalana.[5]

D'adolescent va treballar en feines diverses (repartidor de publicitat, tallador de salmó i a la pizzeria familiar que els seus pares tenien a Olesa, entre d'altres) i va militar a les JNC entre els 16 i els 18.[4] Va ser alumne de l'Aula de Teatre de la UAB, amb qui va arribar a estrenar l'obra El Cid de Pierre Corneille a Barcelona (Sala Beckett), València i Salt, sota la direcció de Toni Casares.[6]

Va començar a treballar com a periodista en una secció sobre etimologia com a col·laborador efímer el 1998 en un programa de Jordi González a Catalunya Ràdio i posteriorment el 1999 a El Mundo i el 2002 a l'Avui. L'estiu de 2002 va fer de professor de primària a Ebibeyin (Guinea Equatorial). El setembre va fer un Programa Erasmus anual a la Facultat de Dret de Lisboa, compaginant-lo fent de corresponsal per a Com Ràdio i l'Avui. De nou a Barcelona, va abandonar temporalment els estudis el 2003 degut a la malaltia del seu pare, qui moriria de càncer el 2005. Durant aquest període havia sigut director del Centre d'Infants i Joves d'Acció Catòlica (CIJAC) i -entre 2001 i 2004- havia gestionat la cooperativa 4 duros,[7] A partir d'aquell moment va començar a treballar com a cap de gabinet de la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez Salinas i com a cap de Comunicació de la Càtedra d'Ètica Aplicada Ethos-Ramon Llull, sota la direcció de Begonya Román, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Més endavant va reprendre els seus estudis de Filosofia i posteriorment, becat per La Caixa, va marxar a Nova York per estudiar un doctorat a la New School for Social Research,[8] compaginant-ho amb la docència com a professor de filosofia, antropologia i de pensament polític a Saint Francis College,[9][10] i més endavant a la Universitat de Nova York, on actualment fa classes de pensament polític i social. El 2008 es va establir a Nova York,[11] El juny del 2012 es va casar amb la també periodista Sara Loscos[12] i es van establir barri de Ridgewood.[4][5] Entre 2014 i 2016 fou president del Catalan Institute of America.[4][13] El 2017 van tornar a Catalunya.

Actualment col·labora a RAC 1 i escriu a El Nacional i a El Periódico.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 2005 - Premi al Millor Orador en la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives.[16]
  • 2005 - Premi al Millor Orador en la Lliga Nacional de Debat Universitari d'Espanya.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jordi Graupera». Web. Fundació Catalunya Oberta. [Consulta: 24 març 2015].
  2. «Mariona Graupera». Researchgate. [Consulta: 27 juliol 2015].
  3. «Mariona Graupera». Researchgate. Researchgate. [Consulta: 27 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pons, Antoni «Jordi Graupera, la claror de les idees». L'Avenç, 410, març 2015, pàg. 46-49 [Consulta: 23 març 2015].
  5. 5,0 5,1 Palà, Roger «Jordi Graupera: “La consulta és més important que la independència; és el moment que farà caure les màscares”». El Crític, 25-09-2014 [Consulta: 23 març 2015].
  6. «Mostra de Teatre de Barcelona 2001». web. Sala Beckett. [Consulta: 3 agost 2015].
  7. «Converses amb Xavier Sala i Martín». web. La Planenca. [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Puigtobella, Bernat. «Jordi Graupera. Afers exteriors». Núvol. Núvol, 01-06-2012. [Consulta: 23 març 2015].
  9. Josep M. Espinàs. Una vida articulada. Edicions La Campana S.L., 2013-04-01T00:00:00+02:00, p. 19–. ISBN 978-84-96735-79-8. 
  10. «Jordi Graupera». web. Ratemyprofessors. [Consulta: 27 juliol 2015].
  11. Graupera, Jordi «Exilis"the living spirit"». Revista de Catalunya, 269, 2011, pàg. 11-27. ISSN: 0213-5876.
  12. «Casament d'en Jordi i la Sara». web. Parròquia de Sant Martí d'Empúries. [Consulta: 23 març 2015].
  13. Viilaró, Bernat «Jordi Graupera, nou president del Catalan Institute of America». El Singular Digital, 14-12-2014 [Consulta: 23 març 2015].
  14. Graupera, Jordi. «Converses amb Xavier Sala i Martín». web. Edicions Dau. [Consulta: 23 març 2015].
  15. «Barcelona. La ciutat del present». Web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 juliol 2015].
  16. «Liga de Debate Universitario de la Xarxa Vives». Web. Universitat Ramon Llull. [Consulta: 27 juliol 2015].
  17. Graupera, Jordi. «Un dels nostres: Qui és l’Albert Rivera?». elsingular.cat. elsingular.cat. [Consulta: 27 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]